¿No teniu la sensació que des dels fets ocorreguts la tardor del 2017 molts de nosaltres ens sentim estranyament aclaparats i desconcertats?

¿No us heu plantejat en algun moment que estem davant d’un problema molt greu que no té solució?, ¿amb la sensació que facis el que facis és inútil, i que potser ja no cal ni mobilitzar-se perquè no hi ha res a fer, que potser val més deixar les coses com estan perquè cada vegada que ho hem intentat ens han apallissat i agredit de tal manera que hem quedat anorreats?

No us sorprengueu, som víctimes del que els psicòlegs anomenem La indefensió apresa.
Per  Mireia Juanola   –   3 de desembre de 2018   –   

La indefensió apresa, l’arma de l’Estat espanyol contra el poble català

“Es tracta de la condició de l’ésser humà o animal que ha après a comportar-se passivament davant d’una situació que li és adversa, amb la percepció subjectiva que no pot controlar l’entorn, encara que hi hagi oportunitats reals de canviar-lo, i sol succeir després de diversos intents de fracàs.”

La indefensió apresa va ser descrita els anys 70 pel psicòleg M. Seligman, i malgrat semblar alguna cosa excepcional, és quelcom que hem viscut tots en moltes situacions i moments de la nostra vida, quan anem fent intents, fins que deixem de fer-los per esgotament i per la creença que facis el que facis no aconseguiràs alliberar-te d’allò que et desagrada.

Poden ser conductes en l’àmbit individual tan simples com intentar canviar de companyia de telefonia, o renunciar a la queixa dels retards de rodalies, o de gran complexitat com acceptar una situació de maltractament o d’injustícia.

Es pot produir de forma individual o col·lectiva, en l’àmbit social el cas més paradigmàtic el trobem amb els jueus en els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial.

L’agressor usa la por, genera desconfiança i mina l’autoestima en un mateix fins a fer-li creure que no és capaç de resoldre la situació per si mateix, que per tant abandona.

Enteneu ara per què ens van enviar els policies l’1-O?

Els catalans som víctimes de la indefensió apresa, perquè amb el que fem, tant si ho fem bé (pacíficament, legalment, democràticament) com si no, sempre obtenim el mateix resultat: l’agressió i la violència, ja sigui de forma física com judicial, com amb la persecució constant a títol col·lectiu o individual (multes, judicis, empresonaments).

L’agressor sap com generar les cadenes mentals que autoempresonen, és molt senzill, només cal generar la tensió una vegada i després anar amenaçant. La resta ve sol.

Si ens dediquem a pensar en la nostra història veurem com des de fa segles som víctimes d’agressions que ens anorreen, amb la clara intenció de tenir-nos autoengabiats.

Doncs, prou! S’ha acabat! Plantem cara, cerquem ajuda, però cal que sortim d’aquesta situació perversa.

Confiem en nosaltres, ajudem-nos mútuament, fem pinya, anem a l’una i vencem d’una vegada la por. Sortim de la letargia a què fa segles ens han relegat i reprenguem d’una vegada el camí de la plenitud i la certesa.

Eduquem-nos, formem-nos, tinguem opinió pròpia, autoconfiem en nosaltres i millorem la nostra autoestima.

Sabem que estem al costat bo de la història i de la llei, malgrat els intents d’alguns que mitjançant l’abús de poder, la violència i la impunitat han creat un sistema corrupte, invasor i fals que només pretén intimidar-nos i agredir-nos, per confondre’ns amb males arts.

Obrim els ulls, sortim de l’autoengany i alliberem-nos!

Ha arribat el moment de plantar-nos, el moment de la dignitat!

Ara sí, amb confiança i fermesa, reprenguem, finalment, el camí cap a la veritat, la justícia i la llibertat!

https://ca.wikipedia.org/wiki/Indefensi%C3%B3_apresa

5 COMENTARIS

  1. Ben vist. Cal afegir-hi la síndrome d’Estocolm, d’alguns presos i dirigents. Veuen els segrestadors (PSOE) com els únics que els poden oferir millores, i els segrestats alhora desconfien i critiquen els companys que es volen revelar. Hem vist i llegit com alguns dirigents d’ERC i el Pecat criticaven l’ANC i la CUP i aplaudien i votaven el PSOE. Prou enganys.

  2. Nosaltres, la gent, el poble, no ens podem quedar fen sofà, s’ha de sortir al carrer, sense por i fer-nos sentir. Les esquerres, per dignitat hem de defensar, tot i aportar tota la ajuda, que es nesecita per tirar endavant, la nostra independència.,i fer costat a les persones que varen obrir aquest camí, i que ara tenim tan reprimit. Ho aconseguirem s’hi tots hi contribuïm. Som un país petit però fort, I la gent es inteligent.

  3. La indefenció apresa sobre la independència la tenim gràcies a les òsties del govern espanyol i als enganys del govern català.
    Per altra banda, no diu gaire bé d’una psicòloga que creu que qui no pensa com ella (com jo) és que està autoenganyat i no segueix “el camí de la veritat”. La veritat no existeix i diguem que és més pròpia de la fe (o religió) que de la filosofia (o la psicologia): cadascú té la seva veritat perquè es crea en el cervell de cadascú. Per cert que parlar d’”opinió pròpia” és una fal·làcia, suposo d’algú que creu que qui pensa com ella és que té “opinió pròpia” i els demés estan manipulats. En realitat tots seguim corrents de pensament, per tant ningú té opinió pròpia sinó que tots ens nodrim d’opinions alienes.