debat organitzat per VilaWeb: l’Espanya de sempre, l’antítesi de Catalunya.

 

“Que fa i que calla la majoria de la classe dels advocats, jutges i procuradors de Catalunya? amb el tema aquest del Boye i en tots els judicis del Divorci entre Catalunya i Espanya, el macrojudici de la sentència i tos els demés judicis contra l’independentisme”

A mena de subratllat per Salvador Molins, CDR*BIC. Text correcte a l’enllaç adjunt d’aquest post:

Debat organitzat per VilaWeb: la crisi de l’estat i Gonzalo Boye

El velcro de l’escut franquista, la crisi de l’estat i Gonzalo Boye
Crònica de l’acte organitzat per VilaWeb al CCCB amb el diputat al congrés Jon Inarritu i l’advocada Isabel Elbal

https://www.vilaweb.cat/noticies/cronica-acte-isabel-elbal-jon-inarritu-crisi-estat-espanyol/

En els moments d’actualitat presents és molt perillós fer previsions. Ahir un debat organitzat per VilaWeb havia de girar entorn de la crisi de l’estat espanyol, i dues mirades allunyades del procés, l’advocada Isabel Elbal de Madrid, i el diputat d’EH Bildu del País Basc, Jon Inarritu, havien d’assenyalar des del seu punt de vista quin paper hi juga el procés. Però a l’ambient flotava un altre nom, i no era el CDR, que a la mateixa hora organitzava una acció a plaça d’Espanya. Era el de l’advocat Gonzalo Boye, amb qui Elbal comparteix despatx i que avui declararà a l’Audiència espanyola per un cas relacionat amb emblanquiment de diners.

Gonzalo Boye: ‘Que em tanquessin a la presó ens faria guanyar el judici de Puigdemont’

No va ser fins ben avançat l’acte quan Andreu Barnils, el moderador, o més aviat entrevistador perquè a moderar hi havia poca cosa, va deixar anar: ‘Parlem d’això?’. Això, era allò del que tothom volia saber-ne més detalls, ja que Elbal va viure en primera fila l’escorcoll del domicili i el despatx de Boye. Fins i tot en la mateixa carn: ‘L’investigat és ell però també van examinar la meva bossa de mà. És una intromissió brutal, però el millor és posar-ho fàcil. Col·laboració màxima, i ja vindrà el moment d’impugnar-ho tot’.

En aquell moment Boye ja havia arribat a l’acte i s’havia assegut discretament a l’última fila. Elbal recordava com el registre gairebé va ser una aparença i ‘és evident el que buscaven’. De les 11 del matí fins a la 1 de la matinada la policia es va centrar a bolcar les dades del telèfon mòbil de Boye, des d’on lògicament, traça estratègies de defensa amb els seus clients, un d’ells, un tal Puigdemont. ‘En dret sabem que les casualitats no existeixen’.

Si obtenir un duplicat del telèfon va ser tan costós per la policia, és perquè els agents van haver de descarregar-se el programa informàtic per a fer-ho (sic). Però no tenien la llicència per a utilitzar-lo, i fins que no van aconseguir-la, el tràmit es va convertir en un martiri. ‘Avui he parlat amb la meva filla abans d’anar a l’escola. La volia preparar perquè no pateixi, i ha estat ella la que m’ha preparat a mi. Ara m’han dit que ha passat un bon dia…’. Aquí Elbal s’ha trencat i el públic del CCCB ha acomboiat amb aplaudiments.

El tapís del senat

1  – ‘No és just que aquells que es diuen demòcrates, preocupats pels drets i les llibertats, no s’aixequin i protestin pel que ha passat amb Boye’, ha apuntalat Inarritu. (Que fa i que calla la majoria de la classe dels advocats, jutges i procuradors de Catalunya? amb el tema aquest del Boye i en tots els judicis del Divorci entre Catalunya i Espanya, el macrojudici de la sentència i tos els demés judicis contra l’independentisme).

2 – El cas de Boye no desentonava gens amb el debat de l’acte, i d’alguna manera, el seu cas és un símptoma de la crisi de l’estat: ‘Ja ho va dir Rubalcaba, que Espanya havia de pagar un preu per treure’s de sobre Puigdemont, i això porta a una ‘turquiatzació‘ de l’estat. Però l’estat es creu impune’, reflexionava el diputat basc.

3 – la crisi està enquistada i que ve de lluny. (La crisi de que intenten parlar era castella i ara és espanya)

4 – Elbal va dir que ella sempre ha vist l’estat sotmès a una crisi. (Espanya és Espanya i ho serà sempre) Va recordar que l’estament jurídic de l’estat ha heretat vicis de la dictadura que sempre han estat presents i que en més d’una ocasió, li havien fet plantejar l’ofici quan era jove: ‘Fins i tot estava malament, dir en veu alta, que hi havia abusos, perquè això et podia perjudicar’.

41 – Va criticar l’Audiència Nacional per ser hereva del Tribunal d’Ordre Públic,

42 – Marlaska per haver obviat les tortures a presos bascos que anaven a declarar davant seu acabats de ser maltractats,

43 – i també el conegut sistema de nomenaments en els òrgans judicials. ‘Aquí els jutges no exerceixen malament per una casa, ho fan per escalar i estar el més amunt de tot. Un exemple és Lamela. És una ignorant, i es demostra en les seves interlocutòries, que són molt deficitàries. Però ha sabut arribar al Suprem.’

Continuant en matèria judicial, Elbal va respondre la pregunta d’un lector que li preguntava per

44 – l’euroordre de de Llarena, que altra vegada reclama l’entrega de Puigdemont. La penalista va assenyalar que fins ara Espanya no tenia estratègia i actuava sobre la marxa, presentant i retirant euroordres en funció de les necessitats del moment. Però no ha escatimat ‘elogis’ cap a Llarena:

45 – pot ser que tramiti una tercera euroordre sense traduir i amb faltes? Sí que els Països Baixos poden tenir alguna noció de l’espanyol, perquè van formar part de l’imperi, però és molt pressuposar. És que Espanya ja no és el centre del món’. Riures a la sala.

Canvi de paradigma

Posant el focus en les protestes dels darrers dies i que en aquell moment tallaven la Gran Via de Barcelonas, Inarritu assenyalava que

51 – la repressió continuarà sent la recepta que apliqui l’estat, igual que ha fet amb el País Basc, on per cert, allà l’estat

52 – també actuava contra els advocats dels presos: ‘És l’esperit polític espanyol. El PSOE diu que té un pla, però actua igual que el PP.

53 -Tots dos volen gestionar el problema territorial, però no el volen resoldre’.

Amb les protestes dels darrers dies,

54 – Inarritu creu que el govern està aprofitant per a canviar el paradigma i emportar-se el debat -amb bastant èxit– al tema de la convivència, i deixar de banda una sentència de la ja ningú no en parla: ‘L’estat està encantat amb les papereres i els containers cremant’.

55 – Elbal, més optimista, va dir que no havia vist major crítica a una sentència com

56 – les ‘mobilitzacions pacífiques’ de Catalunya‘ (Luter King, Marxa dels Drets Civils) (les marxes per la llibertat) (la implicació de la institució de Presidència per voluntat explícita del MH Quim Torra, 131 President de la Generalitat de Catalunya) :

57 -La gent no és estúpida, saben que això és una arbitrarietat, i això és propi de sistemes autoritaris’.

58 – Per això no dubta que si l’estat ‘ha de treure tanquetes, les traurà’:

59 – ‘L’estat pagarà el preu que faci falta perquè la transició va conservar tota la porqueria sota la catifa’.

(60 – Jugar a pilota -manifestació CDR*s- amb els Consells Locals? o, o, o com torejar, marejar i finalment derrotar l’enemic?

(a mena de subratllat per Salvador Molins, CDR*BIC. Text correcte a l’enllaç adjunt d’aquest post)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *