Votaré el Partit lleial al 1r d’octubre que planti cara i opti per la unitat si no n’hi ha cap m’abstindré.

  

La República Catalana Independent i els 3 errors actuals de la democràcia:

REAFIRMAR EL 1r D’OCTUBRE,
(no pas retornar, sinó reafirmar-nos en el que vam decidir, votar i guanyar!)

COMPLIR-NE EL MANDAT, edificar la incipient República Catalana Independent.

COMPLETAR LA DUI DEL 27 OCT, per tal d’implementar-la.
(Tornar-ho a fer … no! sinó completar el que vam deixar inacabat i imperfecte)

Siguem lleials al que hem fet i decidit o no valdrem per res. Que no ens n’adonem? això és el que vol l’enemic i els necis incapaços de mantenir-se en el compromís amb dignitat, volen que oblidem la nostra decisió, que tornem a començar de zero com en el dia de la marmota.

La DUI del dia 27 d’octubre va ser el punt culminant del Procés de Recuperació de la nostra secular independència, ara no podem tirar enrere, hem de completar el que vàrem començar amb les Consultes pel Referèndum, ara per implementar la nostra República Catalana Independent.

No hem de repetir 1.rs d’octubre, ja el vam fer el 1r d’octubre!  hem de completar amb dignitat el que vàrem deixar inacabat. Com? -seient junts i preparant-ho i fent el que haguem preparat, o sigui, edificar i implementar la República Catalana Independent, començant per les seves primeres institucions, el Consell General ara de moment a Waterloo i els Consells Locals de la República escampats arreu del territori tot organitzant-lo i empoderant-lo, al llarg i ample de tota la Nació.

Josep Vilalta, Joan Sabata, Salvador Molins, …
Consell Local de la República Catalana, del BIC (Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002)


Editorial de Vicent Partal:
(Per què estem tips dels partits polítics?)

https://www.vilaweb.cat/noticies/tips-dels-politics-editorial-vicent-partal/

“… / … Als anys seixanta Robert Dahl va observar com funcionaven els règims democràtics al món i va crear una classificació, discutible com totes, però molt útil a l’hora de valorar si un país és realment una democràcia. Tanmateix, d’aleshores ençà, el funcionament de les democràcies s’ha alterat, ha empitjorat. Diversos autors han analitzat aquestes alteracions, aquests canvis, i crec que tots podem convenir fàcilment que n’hi ha tres de cabdals.

El primer canvi és que els ‘ciutadans efectius’ de la democràcia ja no som els ciutadans, sinó les organitzacions –com ara els partits polítics o els poders econòmics. És indiscutible que és el seu vot i les seues decisions que compten.

El segon canvi, evidentíssim també, és el desastre de la professionalització de la política i dels polítics. En les democràcies liberals primitives els dirigents i els representants electes eren gent que tenia les seues feines i les seues professions i que participaven en la política per motivacions cíviques. Avui, en canvi, una part substancial dels polítics ja no viuen ‘per a la política’ sinó ‘de la política’ i això té unes conseqüències. Amb les excepcions que vulgueu.

El tercer gran canvi és que les democràcies han anat cedint sobirania a ‘les institucions guardianes’(Democràcia falsa)
Dels bancs centrals als tribunals, per a posar-ne dos exemples. I això ha creat, podríem dir-ne, ‘democràcies sense capacitat de triar’. Tu pots votar i escollir Tsipras a Grècia, per exemple, però al final el Banc Central Europeu o la troica alteren el teu vot i impedeixen que s’aplique la política per la qual tu vas triar aquell individu concret. O pots elegir el president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller Comín com a eurodiputats però al final una ‘institució guardiana’ com la Junta Electoral espanyola decideix que la tria no és bona i que el teu vot és fútil, que no val. La situació és extraordinàriament alarmant, perquè ens roben el dret de decidir, ens neguen quotidianament la capacitat d’ordenar la nostra vida col·lectiva. I això, si els polítics no s’hi enfronten i ho combaten, no pot menar sinó a l’enuig contra ells.

Al Principat, entre el 2014 i el 2017, vàrem viure una època extraordinària, meravellosa, en la línia de l’esclat de la ‘democràcia fugissera‘ de Sheldon Wolin, que ja sabeu que m’agrada de fer servir per a explicar la pervivència del Primer d’Octubre. Va ser un moment esplèndid, en què ciutadania i polítics caminàvem al mateix pas, units, amb la voluntat de canviar radicalment la política i la societat. Després hem viscut, vivim, dos anys cada dia més decebedors. Decebedors per la incapacitat dels partits independentistes de complir el mandat popular. Decebedors per la posició europea, també respecte de Catalunya però no únicament. I decebedors finalment respecte d’un estat espanyol en fallida, víctima de la crisi més gran que ens podíem imaginar, però disposat a morir matant si cal, matant-nos.

Contra tot això, i per a superar tot això, ens hem d’alçar i cal tenir una cosa clara: no ens cal més democràcia de baix nivell com la que tenim ara a l’estat espanyol sinó una democràcia diferent, exactament com aquella que vosaltres i jo concebérem, construírem i practicàrem durant l’octubre republicà. Demostrant que era possible. I per tant l’única eixida possible a totes les crisis que vivim i també a aquest desori polític que tant ens irrita és retornar al Primer d’Octubre.

Si els partits independentistes no ho volen entendre, com passa, aleshores ens serà més difícil. No ho negaré pas, això. Però no oblideu mai que la gran diferencia entre aquell temps i l’actual és que aleshores la gent va ser prou forta, des de baix, per a empènyer els polítics i no es va deixar portar. Aquella, i no cap altra, fou la clau del moviment que es va posar dempeus entre el 2010 i el 2017. De manera que la pregunta que ens hem de fer ara els demòcrates insatisfets és ben simple: que us sembla si ho tornem a fer?

Vicent Partal, Director de Vilaweb.

  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *