Salt gal·làctic fins les Consultes i Possible fórmula d’Unitat Estratègica.

 

Salt galàctic endarrere del temps: del Consell Local de la República fins les Consultes.

Els Consells Locals de la República haurien d’esdevenir cel·lules territorials de la incipient* República Catalana Independent i tenir l’èxit i la implantació que van tenir les Consultes.

* Que comença a ésser, a mostrar-se.

Salvador Molins, Consell Local de la República, del BIC  (Berga, Catalunya)

————–

POSSIBLE FORMULA D’UNITAT ESTRATÈGICA:

1 – LLEIALTAT AL 1r D’OCTUBRE 

Reafirmem el 1r d’octubre.
Completem la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017.
Portem-la al Tribunal de Dret Internacional de La Haia.

2 – EDIFICACIÓ DE LA REPÚBLICA:

L’estratègia compartida de tots els catalans per al compliment del Mandat del Poble Català del 1r d’octubre ha d’ésser assolir la República, edificar-la, donar-li color i cos, i un dels camins ja encetats per a fer-ho i que cal completar és la DUI del 27 d’octubre, que com la de Kossovo l’hem de portar al Tribunal Internacional de La Haia.

Aquest és un camí de fermesa ja guanyat una vegada en el cas Kossové. Renunciar aquest camí no ens ho podem permetre. No ens arrosseguem com cucs, no ho podem fer, sinó perdrem bous i esquelles i el que és molt més important, perdrem la dignitat i deixarem de nou a les noves generacions de catalans una greu llosa d’esclavatge i supeditació, un camí de pobresa, humiliació constant, vergonya i patiment.

3 – GRAU DE COMPROMÍS I ÀMBIT D’ACTUACIÓ:   ( Variables, adaptables, progressius)

4 – EPÍLEG:

Unim-nos i coordinem-nos de nou.  El mandat de tots per a tots.
Aquest és el camí del compliment del Mandat d’Autodeterminació del 1r d’octubre.

5 – Campanyes 2 de juliol:

(1) Manifestació a Estrasburg
(2) Demanem als 987.000 votants de Puigdemont que s’inscriguin al Consell per la República.
en una moguda intensa que vagi des d’ara fins l’11 de setembre d’enguany.

Salvador Molins, Joan Sabata, Josep Vilalta i demés membres del Consell Local de la República (del BIC “Berguedans per a la Independència de Catalunya”).

———————————-

Mentre cercava l’Editorial  de Vilaweb, d’en Partal, he fet un salt galàctic casual: del Consell Local de la República a les Consultes per a la Independència.

Ací us adjunto el meu post núm. 1797 (2010) en aquest mateix blog, el comptador actual diu 3039  entrades (2019), crec que amb 9 anys he fet més entrades:

“Magnífic pre-editorial. Aquest home defensa la Independència de la nostra nació!!!
__ BIC  post 1797”

A la tres

La victòria del 25 d’abril

Carles Ribera / cribera@avui.cat

Ahir al matí, mentre m’afaitava, una mica més i em tallo estil
José Tomás però a la cara. El motiu d’aquest petit accident va ser el
salt de goig en sentir una presentadora d’una ràdio líder al país
descobrint que això de les consultes per la independència no és pas una
fricada minoritària. La benvolguda col·lega va veure la llum, ves per
on, en constatar que la xifra de prop de 35.000 voluntaris en
l’organització de la tercera onada és similar a la que va congregar el
voluntariat del gran esdeveniment de la Catalunya autònoma, els Jocs de
Barcelona 1992.

De vegades un simple detall estadístic pot fer més feina que setmanes
de mobilització. No hi doneu més voltes, que si vots, que si
participació, que si bla, bla, bla. El triomf estratègic del 25-A és
clar: només havent fet adonar els incrèduls i/o els despistats que amb
l’embranzida per les consultes es podrien organitzar no uns sinó dos
Jocs Olímpics (sumant-hi les dues primeres onades ja en són més de
60.000) s’han acomplert amb escreix les expectatives. Que ja som mig
milió d’independentistes declarats? I els que vindran! Però l’aventura
és sòlida sobretot perquè arrela en un col·lectiu humà conscienciat com
mai no havia passat fins ara. Si un esdeveniment amb tantíssim suport
mediàtic i institucional com els Jocs va arrossegar només la meitat de
voluntaris aplegats, fins ara, amb les consultes, no costa gaire
calcular de quines magnituds estaríem parlant si haguéssim gaudit de la
mateixa complicitat de manaires que avui s’atrinxeren rere la frase
“aquestes consultes no serveixen per a res”. I tant que serveixen. A
Samaranch, per una mobilització de voluntariat molt inferior, ha anat de
poc que no el canonitzen. Ara només ens falta trobar el nostre
Samaranch. Aquí és, em temo, on començaran les pinyes. Però no aigualim
la festa. De moment, enhorabona i endavant amb la feina!

Carles Ribera  (Avui. cribera@avui.cat)

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2.
Dilluns, 26 d’abril del 2010

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *