ESPANYA ABOCADA EN LA LÒGICA DE LA GUERRA: destrucció de l’enemic. L’AUTODEFENSA CATALANA: Edificar la nostra República.


EL FRONT DE LA REPRESSIÓ:

per Xavier Antich

Els darrers esdeveniments estan completant l’escenari d’un retrocés, sense precedents, dels indicadors objectivables de qualitat democràtica de l’estat espanyol. No era, i des dels Països Catalans en teníem constància reiterada, un sistema modèlic, en termes democràtics homologables internacionalment. A les deficiències històriques (d’una discontinuïtat institucional de les institucions democràtiques que han convertit qualsevol procés democràtic, en els dos darrers segles, en una experiència interrupta) i a les deficiències socioculturals (degudes a la inexistència d’autèntica Il·lustració, digna d’aquest nom, en l’Estat i a l’absoluta manca de voluntat col·lectiva per recuperar el temps perdut), s’hi està afegint, darrerament, arran de les demandes molt majoritàries de la societat catalana, no només la desatenció, la incomprensió i el menyspreu, sinó també, ja de manera oberta, explícita, reiterada i sistemàtica, una operació repressiva en tota regla, en tots els fronts i amb tots els aparells de l’Estat i els òrgans, fins i tot, de representació política.

Cal dir, i repetir-lo, que, amb el PSOE en el Govern de l’Estat, no s’ha produït ni una mínima correcció de l’operació posada en marxa pel govern PP que, molt legítimament, pot ser considerat un digne hereu del franquisme que alguns, eufemísticament, qualifiquen de sociològic. No és cap sorpresa, tanmateix. Fa temps que s’ha estès una certa convicció, molt majoritària, que el problema de l’Estat espanyol no depèn dels ocupants eventuals de les institucions de govern, sinó que afecta, com una podridura crònica, a les estructures de tot l’Estat. Començant per les dues que encara no han fet la seva transició democràtica:   la judicatura  i la policia.

En el cicle repressiu en què estem immersos des de, com a mínim, setembre de 2017, ja hem tingut prova reiterada del fonamentalisme antidemocràtic i del lideratge repressiu de l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunyai alguns jutjats d’instrucció, com el número 13 de Barcelona. Calia afegir, com hem pogut comprovar durant tot el 2018, la participació entusiasta i entregada, a la repressió indiscriminada, de la Fiscalia General de l’Estat i de l’Advocacia de l’Estat, dependents, directament o indirecta, del Govern. A aquestes altures, ni el més ingenu pot continuar parlant, en l’Estat espanyol, d’independència judicial: ni n’hi ha hagut, fins ara, ni se l’espera.

Però, darrerament, ja amb el PSOE en el Govern, la Fiscalia i l’Advocaciade l’Estat s’han revelat com un agent de gran eficàcia com a instrument de les pulsions més autodestructives, fins i tot les inconfessades i inconfessables, del Govern de l’Estat. Vegi’s, si no, la petició de la Fiscalia de processar 27 dels investigats en la causa de l’1-O per organització criminal (sí: organització criminal!). O el propi jutjat número 13, que ha començat a bloquejar els comptes del processats mentre encara hi ha recursos pendents de resolució.

Però la darrera línia vermella traspassada, en el front de la repressió, ha anat a càrrec de la Mesa de les Corts espanyoles, que ha decidit la suspensió dels diputats catalans presos. Més d’un milió de vots suspesos. I esperem a veure què faran en el Senat amb Raül Romeva, el senador més votat a Catalunya (928.772 vots).

Una decisió, SUSPENSIÓ DE DIPUTATS I SENADORS AL PARLAMENT ESPANYOL i DE SENADORS AL PARLAMENT EUROPEU (1.928.722 + 2.200.000 VOTS o/i  VOTANTS, que confirma la lògica de guerra en què s’ha instal·lat l’Estat espanyol des de setembre de 2017 i que, com ja va saber veure Clausewitz, es defineix com la pretensió de destrucció de l’enemic.

En aquest context, val la pena recordar Hannah Arendt: “La desobediència civil sorgeix quan una quantitat significativa de ciutadans es convenç o bé de què els canals utilitzats tradicionalment per aconseguir els canvis ja no estan oberts o que a través d’ells no s’escolten ni s’atenen les seves queixes, o bé de què, al contrari, és el Govern qui unilateralment impulsa els canvis i persisteix en una línia la legalitat i constitucionalitat de la qual desperta greus dubtes”.

¿Hem arribat ja al punt en què el bloqueig del sistema contra les legítimes, per pacífiques i per democràtiques, demandes ciutadanes ens aboca a la transgressió col·lectiva de la llei (portant a terme allò que prohibeix o negant-se a complir el que exigeix) i a posar en marxa els mecanismes, que aquí i a qualsevol lloc del món, permeten i autoritzen a oposar-se a la llei, quan limita i vulnera drets fonamentals, a través, simplement, del seu exercici?

Aquesta, no en tinc cap dubte, serà una qüestió que haurà d’ocupar-nos en les properes setmanes i mesos si volem sortir de la paràlisi a què ens condemna, amb tot el front repressiu armat, l’Estat espanyol. Aquesta és una resposta que només pot ser col·lectiva.


27 maig 2019, El Temps,  núm. 1824 -País Valencià- Països Catalans
https://www.eltemps.cat/opinio/7314/el-front-de-la-repressio#.XPIs73R1EkA.twitter

Piulada al Twuiter:
***** LA LÒGICA DE LA GUERRA: destruir l’enemic català   Xavier Antich https://simptomesindcat.blogspot.com/2019/06/la-logica-de-la-guerra-destruir-lenemic.html

L’AUTODEFENSA:  EDIFICAR LA NOSTRA REPÚBLICA sense esperar ordres, sense demanar permís, fins que caigui pel seu propi pes!

  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *