TORRA, un 10 de President de la Generalitat. PUIGDEMONT, President legítim a l’exili amb el Consell per la República.

Les preguntes del President Torra
en la sessió inaugural d’enguany del Cercle d’Economia a Sitges :

‘Vull llançar-los una pregunta: s’imaginen quin país podríem tenir si tots els seus ciutadans gaudissin dels recursos que genera i de totes les competències per a dirigir-lo?’

‘Torno a llançar-los una pregunta: s’imaginen la capacitat inversora de la Generalitat si el dèficit fiscal tan sols disminuís de quatre punts?’


Extret de notícies de Vilaweb:
EL PRESIDENT TORRA I LA DIFÍCIL QUADRATURA DEL CERCLE
Andreu Barnils i Albert Salamé (fotografies)
https://www.vilaweb.cat/noticies/torra-dificil-quadratura-cercle-economia/

El president Quim Torra s’ha plantat davant els empresaris i els ha demanat que es comprometin, ací i a Madrid, a favor del referèndum d’independència i contra la repressió exercida. L’auditori no era fàcil, la sala no era plena, i els precedents no eren pas òptims, però el president ha intentat la quadratura del cercle: intentar que la classe empresarial catalana es comprometi i es mulli. Només cal veure què ha dit, sense ruboritzar-se, el president del Cercle, don José Bruguera, a la introducció: ‘Segons el CEO la majoria dels catalans són favorables a la tercera via.’ Xim pom.

La sessió inaugural del Cercle d’Economia a Sitges té una història recent convulsa, que avui, tot i les aparences dures, en el fons ha millorat: fa tres anys els empresaris van boicotar la sessió de Puigdemont, i no van fer-li cap pregunta al final del discurs. L’any passat Torra va tornar la pilota, i fou ell que no acceptà preguntes. Enguany hi ha hagut preguntes, respostes, i sobretot la interpel·lació directa del president. És a dir, per aspre que hagi pogut semblar, almenys hi ha hagut diàleg en una sala que no era plena.

 

La interpel·lació de Torra

En un discurs de quaranta-cinc minuts centrat en les xifres positives de l’economia catalana, l’acció de govern i la repressió rebuda, el president Quim Torra ha fet una interpel·lació directa als empresaris que s’emporta els titulars de la jornada:

‘I jo els demano que siguin a primera fila en la defensa de la qualitat democràtica de les institucions. I en la defensa d’allò que vol el 80% de la ciutadania catalana: un referèndum per a decidir el futur polític del país. No els demano res que no els beneficiï també a vostès. I a tots els ciutadans del nostre país. Dirimim les nostres diferències de manera pacífica i democràtica. Aquesta és la solució més possible, més plausible. Perquè judicialitzant la democràcia no es fa res més que agreujar el problema de manera exponencial. I per això cal que vostès també parlin alt i clar, aquí i a Madrid, per fer saber que són al costat de la radicalitat democràcia, al costat d’allò que la ciutadania lliurement decideix a les urnes. Els demano la seva implicació per fer de Catalunya un país millor, amb oportunitats per a tothom i que ningú no es quedi enrere a l’hora de poder desenvolupar el seu projecte de vida. I també per exigir la pulcritud i la qualitat democràtica de les institucions de l’estat espanyol que pertoquen a l’Europa del segle XXI.’

Però Torra no solament ha interpel·lat la classe empresarial a favor del referèndum, sinó també contra la repressió. I ha intentat convèncer els assistents de rebutjar la repressió no des d’un punt de vista ètic, sinó per via de la butxaca:

‘Segurament ja coneixen el llibre Per què fracassen les nacions, que analitza els factors de progrés, de prosperitat i de pobresa i fallida dels països. I la conclusió a què arriben els professors de Harvard és que el veritable secret de la prosperitat rau en la qualitat de les seves institucions. […] No hi ha prosperitat sense unes institucions de govern que facin polítiques encertades i pensades al servei dels ciutadans. Per tant, vostès saben quin és el risc que assumim tots plegats si permetem la involució democràtica, l’abús d’institucions de poder per raons polítiques, la instrumentalització de la justícia per a la repressió? Doncs, a més de les conseqüències pels drets humans, civils i polítics, ens hi juguem també la prosperitat de tota la societat.’

A primera fila escoltaven amatents diversos representants polítics i empresaris, en aquesta mescla pròpia del Cercle d’Economia, del món occidental i de les democràcies liberals, tots protagonistes de les jornades, perquè porten per títol ‘Un món desordenat: economies en transició, democràcies en perill’. Per cert, ha estat comentada l’absència de representants del PP i Ciutadans com a ponents els dies vinents. No és habitual que declinin, com han fet, la invitació a parlar-hi. Pedro Sánchez, en canvi, clourà les jornades dissabte. Avui hi hem vist càrrecs d’ERC, com Alfred Bosch, que abans de començar l’acte parlava amb Sànchez Llibre i el cònsol americà.

Batalla de preguntes

L’acte d’avui ha servit també perquè el president de la Generalitat i els empresaris del Cercle d’Economia fossin capaços de portar a la pràctica una paraula que pregonen constantment: el diàleg entre ells. Avui, a la tercera ha anat la vençuda, els empresaris han preguntat, i el president ha respost. Dit això, no estem segurs que els tres anys d’espera hagin millorat les preguntes dels assistents.

El president del Cercle, don José Bruguera, les ha rebudes en un sobre, i les ha agrupades en quatre úniques preguntes:

1: Quina acció de govern hi ha per a millorar aspectes de l’economia, la competitivitat o la productivitat del país?

2: Sabem l’opinió del president sobre la confrontació amb l’estat, però per què no s’aposta també pel diàleg, que és un dels grans consensos de país?

3: En el seu discurs ha passat per alt el recurs del TEDH que dóna la raó al Tribunal Constitucional en la suspensió del ple del parlament del dia 9 de setembre del 2017.

4: Què opina dels resultats de la Cambra de Barcelona (pregunta que ha suscitat les úniques remors de la sala Tramuntana, a prop de Mestral i Garbí, de l’Hotel Melià).

1 – Torra ha respost la primera pregunta sobre la competitivitat demanant als assistents si no seria millor, per a millorar-la, que el port i l’aeroport fossin gestionats a Catalunya; ha citat el Centre d’Automoció de Martorell, que donarà sortida a 15.000 alumnes l’any en un sector com el de l’automòbil; i el pacte per la societat del coneixement, aprovat recentment, entre empreses, centres de recerca i universitat.

3 – Quant a la sentència del TEDH, ha respost que fa referència al ple del 9 d’octubre, que al final es va fer l’endemà i per tant ‘no té gaire sentit la resolució’. Ha aprofitat l’avinentesa per a recordar el dictamen del grup d’experts de l’ONU, que demana l’alliberament dels presoners.

2 – Sobre el diàleg com a consens de país, ha respost que, efectivament, ho és, però que un altre consens de país són els valors democràtics, el respecte als resultats electorals i la negativa a la judicialització de la política.

4 – Finalment, sobre els resultats de la Cambra, el president Torra s’ha limitat a dir que havia felicitat els guanyadors, la candidatura Eines de País, de l’independentista Joan Canadell. I quan han insistit a dir que potser era una plataforma que polititzaria la Cambra, Torra ha dit que gustosament els rebria, com la resta de presidents de cambres, i que no en coneixia el programa.

El president Torra també pregunta

En aquesta batalla de preguntes que fa tres anys que dura entre presidents de la Generalitat i empresaris ha estat molt interessant de comprovar que Torra, en el discurs inicial de quaranta-cinc minuts, també n’ha fetes, de preguntes, i de punyents, als empresaris. Gran lector de premsa, i periodistes d’època, n’hem comptades un parell, de preguntes del president. Aquestes de directes:

‘Vull llançar-los una pregunta: s’imaginen quin país podríem tenir si tots els seus ciutadans gaudissin dels recursos que genera i de totes les competències per a dirigir-lo?’

‘Torno a llançar-los una pregunta: s’imaginen la capacitat inversora de la Generalitat si el dèficit fiscal tan sols disminuís de quatre punts?’

Aquesta interpel·lació de Torra als empresaris és marca de la casa. El president fa això mateix amb els CDR, els estudiants, l’ANC i els partits. Acostuma a deixar-los clar que ell és president, sí, però no professional, i que el país som tots. I que és cosa de tirar endavant tots. El dubte que persisteix és si els empresaris pensen ben bé igual que Torra, o que Josep Pla: qui vulgui peix que es mulli el cul.

Andreu Barnils i Albert Salamé (fotografies)  Vilaweb

Extret de Vilaweb i republicat per:
Salvador Molins, membre del Consell Local de la República, del BIC.

  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *