Edificar la República: Els Consells Locals com els Arenys. Sense delegar-ho. 

  

Edificar la República:
Els Consells Locals de la República com els Arenys.

(Resposta inspirada amb un article de Marta Rojals,  Mail obert – Vilaweb)

Edificar la República catalana independent, sense delegar-ho als que es mostren incapaços de fer-ho i ni tan sols de proposar-ho, amb els millors materials de que siguem capaços.

Estructurar el territori amb tants Consells Locals de la República com municipis, com quan les Consultes.

Interferències a l’article de Rojals:

N’hi ha molts que no n’esperavem res, d’uns comicis que no són nostres.

Compte:  Es pot fer la dependència contra el 80% dels catalans?

Els catalans, “la taca”, potser han votat la mandra més fàcil, assumir el llenguatge de l’invasor invadit, subjugador subjugat. El camí que els ha semblat més fàcil. Però l’enemic de sempre ben aviat ens/els traurà la són dels ulls. Quan temps falta perquè de nou arribem a la consideració que dins d’Espanya no hi fotem res que no sigui morir a pessics?

Malgrat molts sembla que vulguin oblidar el 1r d’octubre o vulguin despullar-lo d’efectivitat, nosaltres els lleials al 1r d’octubre l’hem de Reafirmar persistentment fins a vèncer-ne el relat i ens hem de comprometre Completar la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017, o sigui preparar-nos i fer tot el possible per a fer-la real.  (Salvador Molins, CLR*bic)

I ara què hem de fer, els votants, mentre els partits ja tenen el cap a les pròximes eleccions?

Més enllà del derrotisme epidèmic de Twitter, molts ho tenim clar:
avançar, continuar, fer la nostra. 

Perquè si es tracta de tornar a l’inici, si és això que vol la majoria dels indepes ara, permetem-nos com a mínim de triar el començament.

Aquí mencionem tres projectes constructius, perquè votar en unes espanyoles no ens incapacita per avançar-hi en paral·lel:

1 – debat constituent i participatiu al carrer,

2 – registre ciutadà al Consell per la República i 

3 – desconnexió de l’Íbex a cada casa i ajuntament. 

I mentre a la bombolla de Twitter ens dediquem a fer befa de cada iniciativa com aquestes, mentre ens ridiculitzem i ens minem la moral non-stop,

4 – a veure si a fora que hi som tots resulta més fàcil de
construir junts: mirant-nos a la cara, com l’1-O, com a Arenys i els Arenys que el precediren, com a la vida mateix.”

5 – Estructurar el territori amb tants Consells Locals de la República com municipis,
Consells Locals de la República per complir el mandat del 1r d’octubre del 2017 sense delegar-hoals que no volen o no poden complir-ho -pel motiu que sigui-,
edificar la República catalana independent, amb els millors materials de que siguem capaços(Salvador Molins, CLR*bic)

——————— Tot l’article a l’enllaç:

La punyetera taca que no se’n va (Marta Rojals, Vilaweb)
https://www.vilaweb.cat/noticies/eleccions-28-a-opinio-marta-rojals/

“N’hi ha que n’esperaven molt, d’uns comicis que no són nostres. Demanar ‘molt’, per a un indepe a l’atzar, pot voler dir des d’una desmobilització total perquè no hi hem d’anar a fer res, a Madrid, fins a una participació en massa que permetés de blocar-los, o si més no condicionar-los, els governs. Però en aquesta humil columna, ja ho vam dir setmanes enrere, unes espanyoles són, abans que res més, unes espanyoles. Una pedra a la sabata, que te la treus i continues. Un obstacle en el camí, que el superes i continues. Una tanca al mig del pas, que la saltes i continues. Però l’has de saltar.”

” la punyetera taca que no marxa, el mapa diu que la majoria de naltros té un altre pla”

“les seus dels principals partits indepes connectaven per videoconferència amb els exiliats. Es veu que aquesta és la nova normalitat.”

“si un 80%  no és prou ara, és que potser sí que ens mereixem continuar sotmesos a la tirania antidemocràtica d’un 20%.”

“‘No es pot fer la independència contra l’Hospitalet, contra Santa Coloma, contra Sabadell, contra Cornellà’, es va dir en campanya des del partit que ja és hegemònic a Catalunya, i fora de la ferotge fiscalització de Twitter, no sé si va fer aixecar cap cella als seus votants.

El cas és que, en menys de dos anys, hem passat de parlar de la independència com un projecte inclusiu, col·lectiu, a favor del benestar de tots els catalans, a empeltar-nos del llenguatge de l’adversari i vendre-la com una arma de catalans contra catalans.

Encara haurem de donar gràcies, pel bé del país, que els empresonats siguin els nostres.”

“I ara què hem de fer, els votants, mentre els partits ja tenen el cap a les pròximes eleccions? Més enllà del derrotisme epidèmic de Twitter, molts ho tenim clar: avançar, continuar, fer la nostra. Perquè si es tracta de tornar a l’inici, si és això que vol la majoria dels indepes ara, permetem-nos com a mínim de triar el començament. Aquí mencionem tres projectes constructius, perquè votar en unes espanyoles no ens incapacita per avançar-hi en paral·lel: debat constituent i participatiu al carrer, registre ciutadà al Consell per la República i desconnexió de l’Íbex a cada casa i ajuntament. I mentre a la bombolla de Twitter ens dediquem a fer befa de cada iniciativa com aquestes, mentre ens ridiculitzem i ens minem la moral non-stop, a veure si a fora que hi som tots resulta més fàcil de construir junts: mirant-nos a la cara, com l’1-O, com a Arenys i els Arenys que el precediren, com a la vida mateix.”

Marta Rojals

—————

“Edificar la República: Els Consells Locals com els Arenys. Sense delegar-ho.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *