El primer serà el darrer i el darrer serà el primer. Pau de Tars i el Front Republicà..

Fa 2000 anys Pau de Tars perseguia uns golpistes nous, els deien cristians, practicaven el WIN-WIN i anaven cantant als judicis farsa dels Lleons per a ésser menjats per defensar la seva causa. Allà als circs romans es montaven uns sanguinaris espectacles  al pur estil del Kill Will de Tarantino. Van persistir al llarg de 300 anys fins que l’Imperi Romà, respecte d’ells, va claudicar.  Aquella revolta dels seguidors d’un ressuscitat, mort i sepultat va reeixir fins als nostres dies. “La fe mou muntanyes” va dir Jesucrist, “jo he fet això, però vosaltres encara fareu coses més grans”. Els cristians de sempre sembla que celebren una derrota “la mort en creu, el fracàs total” però creuen defensar una victòria, reafirmen la Ressurrecció -la vida venç a la mort, el darrer enemic de l’home i de la història- i en més o menys encert i fidelitat hi són lleials.

Pau de Tars no era romà, era jueu i perseguia a mort -com una mena d’Arrimadas- als que serien els seus conciutadans però als captivats per la bona nova de que tots som iguals en drets i deures, de que no facis als altres el que no t’agradaria que et fessin a tu. Pau, anant cap a Tars, d’això li ve el nom, en una de les seves ràtzies, tothora i en tot lloc pensava en el mateix com molts de nosaltres, cadascun envers la seva causa, expressat orientalment “va caure del cavall” -Déu, segons expressió de l’època, el va fer caure del cavall des del qual, altiu, colpejava a tort i a dret- i no va dubtar, va girar 180 graus, va reemprendre la lluita, es va comprometre amb els “golpistes lliures” i no va parar mai més.

Potser les comparacions no són bones i potser fins i tot fora de lloc, però en la revolta catalana -que també és mundial- necessitem capdavanters i defensors de la nostra causa capaços de canviar allò que sembla inamovible, fins i tot les nostres més profundes conviccions, com Pau de Tars, com Fachin potser i com molts altres.

Companys de viatge, catalans tots, fins i tot aquells que no es volen sotmetre, votant, a les consignes dels que ens sotmeten, però que puntualment paguen les declaracions de renda, les multes, i nombrosos impostos directes i indirectes -no és això també legitimar allò de “doneu al Cèsar el que és del Cèsar”?-

Companys de viatge, catalans tots, els que proposeu i practicareu l’abstenció, els que votareu Junts x Catalunya, els que votareu ERC i els que votareu el Front Republicà, uniu-vos tots, si pot ser ja de cara a les eleccions europees, hi ha d’haver maneres imaginatives de constituir una aliança per a la Independència de Catalunya respectuosa amb les vostres sensibilitats, unim-nos tots i votem una força comuna. I comencem ja preparar les properes eleccions al Parlament de Catalunya, que quan arribin ens trobin preparats, amb un sol equip capdavanter, una sola cara visible, un sol objectiu: Lleials al 1r d’octubre, completar la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017, fer el que calgui per a fer-la real.

Nota final:  Valorem aquells homes que com Macià (militar espanyol) sàpiguen girar 180 graus quan toca, potser com Puigdemont, potser com Fachin.

Salvador Molins, Vocal del Consell Local de la República, de Berga. Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, CDR*bic, CLR*BIC.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *