Catalunya per ser lliure, Espanya per subjugar-la … res millor que el Divorci.

Judicis del Divorci entre Catalunya i Espanya:

Cerquen desesperadament la rebelió i la sedició, acusar i condemnar, de fet cerquen, sense saber-ho, divorciar. Res millor que el divorci quan no hi ha respecte, avinença, maltractaments, cadascú a casa seva i Déu (llibertat i felicitat) a la de tots.

Res millor ni tan esperançat com refer la vida.

Res millor que el Divorci:
Viu i deixa viure !

(Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’Òmnium, CDR*bic, CLR*bic. Vocal del Consell Local de la República, de Berga)

————————


El que segueix ho he extret de Vilaweb: Diari d’un judici polític, per Josep Casulleras Nualart, 11-3-2019.

OPINIÓ > DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

“…/…   El nou paradigma:

Sense Mossos no hi ha rebel·lió“, diu algú pels passadissos del Suprem. En els escrits d’acusació i en les interlocutòries del jutge instructor, Pablo Llarena, s’ha insistit en el fet que la Generalitat disposés de la força coercitiva de ‘disset mil homes armats a la seva disposició’, per mirar de justificar la violència armada, per més que fos de manera potencial, intencional. Però aquest element ja ha perdut molta força. I encara més després de les declaracions dels ex-comissaris. La tesi oficiosa que s’imposa ara a la premsa de Madrid és la de la rebel·lió violenta sense necessitat d’armes. Perquè del fil dels Mossos ja han vist que no en trauran res. Avui Enrique Gimbernat ha publicat un article a El Mundo fonamentant aquesta tesi. Gimbernat és catedràtic de dret penal i membre del consell editorial del diari, i ara per ara és una veu autoritzada per l’estat. Més ben dit: per a parlar en nom de l’estat, perquè el seu punt de vista sobre la rebel·lió i la sedició és el que Josep Borrell va traslladar a la premsa internacional per a provar d’intoxicar-la just abans de l’inici del judici. En l’article d’avui, Gimbernat compara la declaració d’independència amb una violació per dir que n’hi ha prou que hi hagi violència perquè hi hagi rebel·lió; que no calen les armes. I doncs, quina violència hi va haver l’1-O? A això s’han dedicat les acusacions aquests últims dies, a perfeccionar el discurs de les ‘muralles humanes’ i dels ‘parapets formats per nens i avis’ per impedir a la força, d’una manera ‘organitzada i jerarquitzada’ l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant l’1-O. Perquè potser no hi haurà el ‘factor Mossos’, però ja miraran que hi hagi igualment rebel·lió.”

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *