Sense el dret d’autodeterminació i la fi de la repressió assegurats no es voten els pressupostos!

 

Si no es negocia bé i amb fermesa Espanya tindrà els seus Pressupostos i els catalans no tindrem res.

La Informació entre cometes l’he extreta de Vilaweb, LaRepública i Diari del Procés II:

“Quant al fons, el govern reclama que l’objecte de la negociació sigui el dret d’autodeterminació i la fi de la repressió, i que es tanqui una metodologia i un pla de treball.”

Ja és un greu error treballar en dues taules, pretenen desplaçar el conflicte entre Catalunya i Espanya en una causa entre catalans. Totes les aproximacions que s’han intentat fins ara són com un autèntic diàleg de sords, de la reunió tothom en surt molt content, cadascú amb la seva interpretació, en realitat només hi han escenificacions, cap acord en ferm.

Sense el dret d’autodeterminació i la fi de la repressió assegurats no es voten els pressupostos!
La situació d’indignitat i indefensió que suporten els presos i exiliats i amb ells tots nosaltres no permet mitges tintes ni deixar-se entabanar com ja és costum.

“Les divergències són de forma i de fons. D’una banda, el govern català exigeix que en la taula de partits hi hagi representants del PSOE amb capacitat de prendre decisions que vinculin tota la formació i no tan sols el PSC. També ha demanat que hi hagi Podem. La Generalitat proposa, per tant, dos representants de cada formació: JxCat, ERC, el PSOE i Podem. Però el govern espanyol circumscriu aquesta taula a l’àmbit català i diu que la comissió bilateral, regulada a l’estatut, és l’únic òrgan de relació que hi ha d’haver entre tots dos executius. Quant al fons, el govern reclama que l’objecte de la negociació sigui el dret d’autodeterminació i la fi de la repressió, i que es tanqui una metodologia i un pla de treball. La Moncloa, en canvi, diu que les converses es restringeixen a l’àmbit de la legalitat autonòmica i constitucional.”

Ens interessa realment entrar en una negociació viciada d’aquest tipus? Dues taules, mig relator… cadascú amb les seves interpretacions? És una reflexió que ha de fer el govern català. (Zeitnot, el dietari del Procés II)”

Sense el dret d’autodeterminació i la fi de la repressió assegurats no es voten els pressupostos!
La situació d’indignitat i indefensió que suporten els presos i exiliats i amb ells tots nosaltres no permet mitges tintes ni deixar-se entabanar com ja és costum.

Salvador Molins, Joan Sabata, Josep Vilalta …
CDR*bic – CLR*bic

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *