“Senyors, hem guanyat. Vam fer un referèndum. Som república.” Unitat i unilateralitat !

Els contra atacs darrers. Sis opinions

0  –  Frederic Bentanachs

“Senyors, hem guanyat. Vam fer un referèndum. Som república. Tenim un president i un govern exiliat, presos en vaga de fam, diputats imputats, mossos imputats, i a l’Estat espanyol hi ha fortes ganes de carregar-se tot el testament del gran Trapero i de Joaquim Forn. Però, si ho banalitzem amb atacs sense cap mena de concreció, haurem tirat enrere”, ha advertit els antifeixistes.”

 

 

 

 

 

 

 

1 Renyer

21-D: repte espanyol, resposta catalana

 

Divendres 21 de desembre el Consell de Ministres del Regne d’Espanya es reuneix excepcionalment a Barcelona en l’aniversari de les eleccions autonòmiques imposades a Catalunya arran de l’aplicació de les mesures repressives adoptades a l’empara del 155 CE.
Amb aqueix gest el govern del PSOE vol demostrar que pot imposar-se al de la Generalitat quan vulgui i com vulgui, és un repte frontal al qual el Govern de Catalunya i el conjunt del moviment independentista ha de saber respondre amb fermesa, sense caure en la provocació però fent evident l’existència d’un conflicte entre un poder ocupant i un poble en procés d’alliberament nacional.
Els Mossos d’Esquadra seran a l’ull de l’huracà ja que hauran de prerservar l’ordre públic sense caure en actituds repressives pròpies de les forces de seguretat de l’Estat davant les mobilitzacions de protesta ciutadana. Pere Martí ho explica avui a Vilaweb i cal una actitud del president de la Generalitat amb sentit d’estat ja que les declaracions mediàtiques a cop calent de Joaquim Torra no poden tenir com a resultat un comunicat conjunt dels sindicats de Mossos condemnant les paraules del màxim superior jeràrquic. Cal parlar directament als comandaments i als mossos més que als mitjans de comunicació perquè no ens podem permetre com a país una ruptura entre el Govern, la classe política, la ciutadania i la policia catalana, que hauria de ser una estructura d’estat (català, evidentment) com va demostrar durant el comandament del major Trapero.
Dissortadament, no existeix una direcció col·legiada i unitària de l’independentisme (l’ERC de Junqueras/Sol es nega a tota mena d’entesa) que tingui autoritat moral per prevenir actituds provocatives i estèrils de col·lectius que només cerquen el xoc amb els Mossos per després deslegitimar-los. Comparteixo totalment l’apunt d’ahir al bloc de Francesc Abad i la crida que ha fet aqueix vespre a títol personal el patriota Frederic Bentanachs.
2  L’última de Pere Martí

 

Durant la manifestació del 26 d’agost de 2017 a Barcelona amb el lema ‘No tinc por’, la gent, espontàniament, va omplir de clavells vermells els cotxes i furgones dels Mossos d’Esquadra. Les flors eren un reconeixement a l’eficàcia d’un cos que havia desmantellat la cèl·lula jihadista que el 17 d’agost havia arrasat la Rambla de Barcelona i va provar d’atemptar igual a Cambrils. Els Mossos no havien tingut mai un reconeixement popular tan emotiu com el d’aquell dia.

Després, va venir l’1-O i els Mossos van tornar a demostrar que eren una policia diferent de l’espanyola i la Guàrdia Civil. No van desobeir les ordres judicials i van tancar més col·legis que les forces de seguretat espanyoles, però sense causar cap incident. I allà on van veure que n’hi podia haver, no van fer res. Van actuar amb el criteri de proporcionalitat que ha de guiar tota policia democràtica. Per aquella actuació, hi ha setanta-dos mossos encausats per la justícia espanyola i tota la cúpula d’Interior acusada de rebel·lió, amb el conseller Joaquim Forn al capdavant, avui empresonat i en vaga de fam. Paguen un preu molt alt per defensar la democràcia.
Després, va venir el 155 i el Ministeri d’Interior espanyol va intervenir el cos de cap a peus. I quan l’independentisme va recuperar el control de la conselleria amb Miquel Buch, va fer canvis, però no van ser suficients, perquè la infiltració d’agents i comandaments espanyolistes, alguns provinents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, fa molts anys que es va fer. Hi ha una part minoritària del cos dels Mossos que té una cultura policial aliena als valors democràtics que hauria d’haver estat depurada fa molt de temps. I alguns d’ells són a la unitat antiavalots, però també, incomprensiblement, entre els comandaments. L’intendent de la Brimo identificat per VilaWeb que va actuar amb una porra extensible contra els manifestants de Girona n’és un exemple. Però n’hi ha molts més.
El col·lectiu Guilleries denunciava ja en un comunicat del 27 de novembre, per exemple, que el cap de la Comissaria General dels Recursos Operatius (CGRO) era un ex-guàrdia civil de qui depenia la Brimo i l’àrea d’escortes del president de la Generalitat. És a dir, els mossos que protegeixen Quim Torra. O, directament, irregularitats com les del vice-president de la Unió de Mossos per la Constitució (UMC), que va felicitar Vox pels resultats a les eleccions andaluses. És també ex-guàrdia civil, i mentre té una baixa mèdica llarga es manifesta amb policies espanyols i es fotografia davant la comissaria de Via Laietana. Es veu que també és usual, segons aquesta col·lectiu, que membres de la Brimo presumeixin de la UIP, la unitat d’antiavalots de la policia espanyola.
Amb aquests exemples no sorprèn que passin coses com les càrregues de Girona i Terrassa. Aquesta vegada, la indignació és més forta, no solament per la desproporció, sinó perquè plou sobre mullat. Cada vegada que hi ha hagut concentracions ultres a Catalunya, els Mossos han protegit els feixistes i han carregat contra els independentistes. Els Mossos estan obligats a protegir els manifestants ultres per ordre judicial, i defensar una llibertat d’expressió que neguen per als altres, però el dispositiu ha de ser diferent per a evitar imatges com les d’ahir. Els ultres, siguin Vox o Jusapol, ja saben com provocar incidents i sortir-ne immunes. També l’independentisme haurà de pensar respostes més intel·ligents a les provocacions feixistes per a evitar d’alimentar el discurs de l’unionisme.
Després d’aquests últims fets, el conseller Buch està obligat a fer cirurgia als Mossos, prescindir dels comandaments que no responguin als criteris d’una policia democràtica i moderna, dissoldre unitats que causen problemes i apartar o sancionar els agents que mantenen sistemàticament una actuació violenta. No és fàcil, però és urgent. Hi ha molta hipocresia. Els partits que van criticar l’actuació dels Mossos durant el referèndum el primer d’octubre avui els aplaudeixen per haver apallissat independentistes i demanen la dimissió del conseller per no defensar les càrregues violentes. En aquesta qüestió, el govern de Quim Torra es juga la credibilitat, perquè els Mossos són una estructura d’estat i si no hi ha decisions, hi haurà d’haver dimissions.

3 – Frederic Bentanachs

Un històric de l’independentisme, Frederic Bentanachs, ha fet un vídeo en què crida a evitar tota imatge de violència a les manifestacions i a anar sempre amb la cara destapada. Bentanachs ha criticat les manifestacions contra actes convocats per Vox o Ciutadans, con les de Girona i Terrassa, perquè creu que beneficien l’unionisme. “Exigim que la nostra gent actuï de forma pacífica a totes les concentracions. A una manifestació no cal anar-hi amb la cara tapada, és un mostra de temps passats o d’infantilisme”, ha deixat anar.

“Senyors, hem guanyat. Vam fer un referèndum. Som república. Tenim un president i un govern exiliat, presos en vaga de fam, diputats imputats, mossos imputats, i a l’Estat espanyol hi ha fortes ganes de carregar-se tot el testament del gran Trapero i de Joaquim Forn. Però, si ho banalitzem amb atacs sense cap mena de concreció, haurem tirat enrere”, ha advertit els antifeixistes.
Bentanachs ha fet una crida a mantenir un comportament cívic republicà i a evitar un deteriorament de l’aposta independentista. Ha insistit que per a això a les manifestacions s’hi ha d’anar sempre amb la cara descoberta. Fins i tot no considera vàlid l’argument que anar encaputxat és per evitar identificacions. “Però si t’identificaran igualment!…, i tu, que estàs defensant la república, has de seguir un comportament cívic republicà“, ha dit. “El que no podem fer és anar a una mani a trencar vidres, a tirar tanques i a fer coses que no ens ajuden en res, i que en canvi ajuden els del 155 que puguin tenir l’excusa perfecta per aplicar el pla Zona Especial Norte (ZEN) perquè el independentismo es violento“, ha manifestat.
Bentanachs, que va ser condemnat a 5 anys de presó per pertinença a Terra Lliure a principis dels 80 i ara defensa vies pacífiques, ha afirmat que “està molt preocupat” pel que passa a les manifestacions dites antifeixistes, contra actes de Vox o Ciutadans, com les d’aquesta setmana a Girona i Terrassa. “Penseu que l’1-O i sobretot el 3-O vam fer una demostració autèntica que els carrers sempre seran nostres”, ha dit. “Les manifestacions darreres, on hi ha gent amb la cara tapada i enfrontaments absurds, el que estan fent és dilapidar la nostra força. Una manifestació que és un atac irracional contra un grup feixista banalitza de forma brutal el procés de la república catalana”, ha subratllat.
Bentanachs ha afegit que una cosa és un acte revolucionari com la presa de la Bastilla, que fa tot el poble, i una altra el llançament de tanques o pedres als Mossos, o l’assalt al Parlament per enganxar-hi un adhesiu. La crítica a les manifestacions no ha evitat que també censurés les fortes càrregues policials de la policia catalana a Girona i Terrassa.
L’històric independentista ha cridat a una mobilització el 21 de desembre, coincidint amb la reunió del govern espanyol prevista a Barcelona, però ha subratllat que ha de ser com l’aturada de país del 3 d’octubre de l’any passat, després del referèndum i la repressió policial, de forma totalment pacífica.
4 – 5      Miquel Borgoñoz / Ferran Martorell Martínez

Miquel Borgoñoz
ELS MOSSOS VAREN FER LA SEVA FEINA SI ELS CDR NO HAGESIN FET EL DROPU NO HAGES PASAT RES
Ferran Martorell Martínez
ELS CDR, NO VAN FER RES DE RES. EN SOM TESTIMONIS DIRECTES, MIQUEL.
COM SEMPRE HI HAVIA GENT D’ULTRA DRETA, “INFILTRATS” PAGATS, QUE SABEM QUI SON I QUE PERTANYEN LA MAJORIA D’ELLS A COSSOS ARMATS DE L’ESTAT.
UNS JA RESIDENTS A CATALUNYA I CADA COP MES SOVINT, UNS ALTRES DESPLAÇATS, DES DE FORA, AMB LES DESPESES PAGADES I ENSINISTRATS PER FER AQUESTA MALEÏDA TASCA.
QUE SON ELS QUI VAN PROVOCAR ELS ALDARULLS, QUE QUANT VAN VEURE QUE ELS MOSSOS ACTUAVEN, ES FAN “FONDRE”, ENTRE ELS MANIFESTANTS, DEIXANT ELS CDR, DAVANT DELS MOSSOS, UN COP FET EL SEU COVARD I PREMEDITAT COMÈS.
NO FOTEM. QUE TOTS JA SABEM QUI SON. AQUESTS “DISFRESSATS” DE CDR, JA FARTS DE PUBLICAR LES SEVES FOTOS “ACTUANT” IMPUNEMENT, DAVANT DELS ALLÍ PRESENTS.
QUE JA ELS CONEIXEM MASSA, QUE SOM GRANS I TOTS SABEM COM LES GASTA L’ESTAT Ñ, QUE ELS PAGA PER AIXÒ.
HI HA MOLTES DENUNCIES PRESENTADES A LA JUSTÍCIA DEL ESTAT I ENCARA ES L’HORA, QUE ELS FACIN ANAR A DECLARAR.
NO FOTEM CAGAREL·LA, QUE AQUEST DISCURS, JA ENS EL SABEM DE MEMÒRIA, DES DE L’ÈPOCA DELS GRISOS I DELS FALANGISTES DEL DICTADOR.
HA PLOGUT MASSA TEMPS I PER DESGRÀCIA, L’ESTAT CONTINUA EMPRANT LA MATEIXA MENA D’ACTUAR, QUE LLAVORS, PER CULPAR-NOS DEL QUE NO FEM.
ARA UNS ACTUEN “DISFRESSATS” DE MOSSO I D’ALTRES DE CDR, EL 155, CONTINUA VIGENT I EN AQUESTES “ACCIONS”, RESTA MES QUE PALPABLE I EVIDENT.
PER TANT, DE RES VAL FER UN DISCURS QUE TOT-HOM SABEM DE MEMÒRIA, PER DESGRÀCIA SEMPRE EN CONTRA DEL POBLE DE CATALUNYA.
SI EL COS DE MOSSOS, (SR. BUCH), FES UNA “NETEJA D’AQUESTS INDESITJABLES INFILTRATS, DINS I TAMBÉ, FORA DEL COS”, NO HI HAURIA CAP ARGUMENT, EN CONTRA EL CDR EXPONENTS PACÍFICS DE LA PROTESTA DEL POBLE CATALÀ. ||*||.

6  – Francesc Abad

No retrocedir davant el feixisme vs voler-lo combatre actuant com ells. (Lliçons d plantar cara al feixisme NI UNA)

A aquestes alçades de la pel·lícula i de la meva vida hi ha certes coses que no sé què em provoquen més: si mandra, si irritació o si fatiga.

Avui hem tornat a tenir un d’aquests xous periòdics del fatxerio. Aquest cop a Girona. I altre cop hem tornat a tenir aquests pocs centenars d’il·luminats que sota el paraigües de la buidor argumental del “al feixisme se’l combat”, el que han fet és passar del que seria una legítima concentració de protesta a assaltar violentament el perímetre policial que s’havia establert per evitar que els dos grups estiguessin en contacte.

Fa molta mandra altre cop tota la cançoneta que segueix a aquesta acció lamentable. Fa molta mandra haver de sentir-se de tot contra els Mossos perquè, com és la seva obligació, responguin davant una actitud violenta d’aquest tipus. Fa molta mandra que així es torni a situar a Mossos a l’ull de la tempesta, quan l’únic que han fet és el que estan obligats a fer i que sort que han fet: evitar una baralla multitudinària.

Fa molta mandra haver de demanar què es busca, amb tot això? El que volem és anar a hòsties pel carrer cada dia amb els que no pensen com nosaltres, per més repugnant que sigui el seu pensament i acció política? Fa molta mandra haver d’inquirir, altre cop, als que estan darrere d’aquestes performances, quin objectiu persegueixen. Decidir ells qui pot manifestar-se i qui no? Qui pot fer actes polítics i qui no? I un cop ells ho han decidit, que ningú els barri el pas perquè ells els ho impedeixin amb violència, a hòsties? És això?

Llavors, quan els ho retreus, és irritant assistir a aquesta farsa de milhomes i mildones des de l’anonimat. Quan retreus que al feixisme, en el nostre segle i en el nostre país, en la nostra societat, no se l’ha de combatre amb les seves armes, amb la seva violència, amb la seva intolerància, sinó que se l’ha de combatre des de les idees, des de la llibertat, des de la raó… t’escupen a la cara ser poca cosa més que un covard, un llirista, etc.

Té collons. I sí, normalment passo de tot aquesta soflama de valents de tuiter. Però confesso que té un punt irritant l’atreviment de la ignorància. Sí, m’irrita, crec que no pot ser d’una altra manera, que aquests milhomes i mildones vinguin a donar lliçons, a mi, que des que vaig començar la meva militància independentista, l’any 1984, porto acumulades tantes hòsties i enfrontaments amb la ultradreta d’aquest país, que suposo dec estar entre els q tenim una llista més llarga.

I sí, fa mandra, perquè no vols estar com un abuelo cebolleta, explicant el que has viscut, pel que has passat. No tens cap ganes de dir ni d’estar explicant a aquests que des de la més insolent ignorància t’acusen de covard, de llirista, que no has fet mai cap pas enrere davant la violència ultra, que sempre has plantat cara, que no has deixat -o que sempre has intentat impedir- que els ultres m’imposessin la seva llei d’intolerància i violència. I que això m’ha costat que m’hagin trencat dues vegades la llengua, que m’hagin trencat dues dents, que m’hagin perseguit navalla en mà, que hagin intentat parar-me ficant la navalla al coll del meu germà, i fins i tot que m’hagin tret la pistola, com a “currículum” més aparatós de la meva vida de militant indepe que sempre ha plantat cara a la ultradreta (si voleu algunes de les hòsties amb més detall, aquí, en aquest article de fa uns anys).

Llirisme, quins collons.Ara, que me la sua. Cadascú passa comptes davant la seva consciència i vida militant. Qui em coneix són els qui han estat al meu costat, no aquests descerebrats ignorants que van etiquetant. Me la suen molt tots aquests alliçonadors, amb aquest escrit només volia deixar en evidència la seva ignorància i immoralitat.

Com a resum, el piropo que em va llençar el líder de la ultradreta de la Facultat, un tio que havia estat a la presó per pistolerisme ultra, quan em vaig llicenciar, quan deixava la Facultat: “Abad, no sabes las veces, estos años, que nos hemos reunidos para ver como te dábamos una paliza, a ver si escarmentabas, però tío, tienes huevos… y siempre lo dejábamos”. Feia referència a que quan la meva generació vam entrar a la Facultat, vam plantar-los-hi cara, mai vam retrocedir davant d’ells, la seva intolerància o la seva violència.

I si no sabeu distingir el que és plantar cara per no retrocedir davant la ultradreta, al preu que sigui, que és el que fèiem nosaltres, o el que com a mínim sempre vaig fer jo, del que és recórrer a la violència per actuar com uns feixistes, volent lluitar contra ells impedint-los manifestar-se o fer actes… és que potser hauríeu de fer algun curset de comprensió lectora i política. 

Però de què aneu? O sigui, que us poseu l’etiqueta d’antifeixistes i us penseu que això és una mena de carta blanca que teniu per a actuar com uns autèntics feixistes? Doncs mireu, no, això no va així. Feixista no és qui s’ho proclama, sinó qui actua com a tal. Feixista és qui fa de la intolerància davant els altres la seva acció política. Feixista és qui recorre a la violència per imposar als altres fer o no fer alguna cosa.

Feu totes les concentracions antifeixistes que vulgueu. Però si el que voleu és evitar que qui vosaltres etiqueteu de feixista pugui fer actes o manifestacions, exhibiu la seva mateixa intolerància. Si el que voleu és evitar-los a cops de punt, exhibiu la seva mateixa violència.

És penós que a aquestes alçades no veieu que fent el que feu actueu igual que ells i que, políticament, convertiu l’anècdota política en categoria. I no frivolitzo ni minimitzo l’amenaça del feixisme. Però un acte de 300 fatxes és una anècdota. Un dia sencer parlant dels incidents associats és convertir-los en estrelles.

I encara és més lamentable políticament aquesta persistent estratègia de certs grups de l’esquerra independentista de criminalitzar els Mossos d’Esquadra. No, Mossos no són un camp de roselles en primavera. Però són la nostra policia. Que tenim problemes, cert. Però Mossos no són un problema, Mossos no són el problema, com aquests grups de manera persistent intenten fer veure.

De debò algú pensa que cap policia davant dos grups que es busquen, s’haurien “retirat”, haurien fet un “passeu, passeu, us doneu totes les hòsties que vulgueu i després ja vindrem a recollir les restes”? De debò algú pensa que això és el que ha de fer una policia? 

I no em vingueu ara amb allò de “el que haurien d’haver fet és impedir l’acte dels altres”. No, això no va així. Primer no comparteixo aquesta intolerància. Qui diu qui té dret o no en té a fer activitat política? No és el camí. Segon, la policia n o decideix res en aquest sentit. El dret de reunió i manifestació és fonamental, no el tutela la policia, només l’administra. No es pot denegar. En última instància serien els jutges que ho autoritzarien. Mossos no són responsables que tal grup o tal altre pugui manifestar-se. I això amb independència que jo sempre defensaré el seu dret a fer-ho, sempre i quan les seves manifestacions no siguin violentes.

Davant el feixisme, no retrocedir. Això és el que alguns hem fet tota la vida. I no ho hem fet per veure com ara alguns retrocedeixen fins a tal punt que actuen com ells, amb la seva intolerància i amb la seva violència.

Fins el desplegament de Mossos la ultradreta en aquest país va gaudir d’una impunitat absoluta. A nivell espanyol aquesta impunitat segueix vigent. I a Catalunya també és una evidència hi ha massa violència ultra impune. El que hem de reclamar és zero impunitat. Hem d’exigir seguiment dels casos, denúncia, etc.

Per acabar, si algú no veu els costos polítics de recórrer a la violència, d’intentar trencar els cordons policials, d’actuar de tal manera que les nostres manis acabin amb incidents… si algú no ho veu és que és cec del tot. La majoria social i democràtica de l’independentisme es basteix sobre la no-violència. Aquesta “veda oberta” a actuar sempre buscant “el lio” que alguns grupuscles han encetat, ens porta a la ruïna.

La no-violència es practica. No és un tema d’estar més o menys legitimat per emprar la violència. És un tema que el recurs a la violència, sigui la que sigui, no forma part de la nostra lluita. No és un problema de legitimitat. És un tema de conviccions i decisió política de la immensa majoria de l’independentisme, que cap grupuscle té dret a rebentar, a violar, a fer saltar pels aires.

DONEC PERFICIAM

2 comentaris:

Hasal ha dit…

Ok … Totalment d, acord. Peli d, art i assaig vista……… tenen infiltrats fins a les celles, inclosos els que segueixen als guerrillers/es que no saps d, on venen ni surten, però apareixen a les mogudes que són necessàries per carregar-se un moviment majoritari i transversal…. Quina casualitat!!!.

L, Art de La guerra” – Sun Tzu
Bàsicament és un tractat que ensenya l’estratègia suprema de com aplicar amb saviesa el coneixement de LA NATURALESA HUMANA en els moments de confrontació.
Cal tindre un exèrcit i un poble darrere, seguint els cinc punts: 1) Crear doctrina amb harmonia entre el poble i el seu govern. 2) Escollir el temps i el moment. 3) Escollir el terreny i el lloc. 4) Seguir el comandadament i les seves directrius. 5) Disciplina.
“La millor victòria és vèncer sense combatre i aquesta és la diferència entre els prudents i els ignorants”
L, art de la guerra es basa en l, ENGANY.
La guerra és un mal necessari que s, ha d, evitar sempre que sigui possible.

gerardcarbo ha dit…

Totalment d’acord. La ignorància és molt atrevida i de milhomes en tenim per donar i per vendre.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *