Comencen els Judicis del Divorci entre Catalunya i Espanya. De moment Catalunya jutja els atacs violents d’Espanya.

 

Una llarga guerra de 303 anys:

Espanya contra Catalunya per subjugar Catalunya i fer real l’epitafi del “Decreto de Nueva Planta” de 1715 “La nación catalana ha muerto”

Catalunya contra Espanya per fugir d’Espanya i oblidar el mal son de la mútua relació, una centenària relació de maltractador -estat espanyol- i maltractada -Catalunya-.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana-. CDR*bic. CLR*bic. CLR*Berga. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM

Qui és Mr. “X”, general en cap dels atacs a Catalunya el 1r octubre del 2017 ?

“Semblava Ruanda o el Senegal amb perdó de Ruanda i el Senegal, policies picant amb porres els votants d’un Referèndum i robant urnes plenes de vots, propi d’una pel·lícula en blanc i negre del Tercer Reich, el pitjor escàndol de primeries del segle XIè”

Extret de Vilaweb:

A la sala 117 de la Ciutat de la Justícia, una de les més grans del complex, aquests dies gairebé no s’hi cap. No s’acostuma a fer servir per a declaracions, però en la causa que investiga les agressions de l’1-O hi ha moltes parts personades i afectades, i es necessita espai. Dimarts van començar les declaracions dels vint-i-quatre policies investigats que van participar en les actuacions violentes als col·legis, un cas iniciat per la denúncia de centenars de ferits. Després de dos dies de declaracions –encara n’han de declarar setze–, les acusacions populars presents a la sala expliquen a VilaWeb que els investigats s’han coordinat per no donar noms ni detalls sobre qui dirigia l’operatiu.

Com a notícia positiva, les acusacions confessen que s’ha pogut acreditar una cosa que ja sospitaven: que hi havia un centre de coordinació, conegut amb el nom de ‘comandament d’unitat d’intervenció’, que donava les ordres als inspectors que dirigien els operatius en les escoles on s’havia decidit d’intervenir. El jutge que instrueix aquesta causa és molt proactiu i indaga ‘força’ –diuen les fonts– en les declaracions dels comandaments per a obtenir-ne el màxim d’informació. Per exemple, a l’inspector en cap que dirigia les unitats que van actuar violentament a les escoles Pau Claris, Mediterrània i Pies, li va demanar de qui rebia ordres, però va respondre amb evasives. ‘Va explicar que parlava amb un funcionari, que era qui li donava les instruccions, però que no podia dir qui era perquè no ho sabia’, explica Marta Bolinches, advocada d’Irídia, que actua com a acusació popular –i particular en alguns casos–, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Juristes pels Drets Humans.

Xavi Muñoz, advocat de l’acusació popular de l’Ajuntament de Barcelona i present en les declaracions dels quatre policies ahir, també corrobora que no volen donar gaires explicacions sobre la cadena de comandament del Primer d’Octubre. Sí que n’expliquen detalls, però no els aprofundeixen. Per exemple l’inspector en cap de la policia que dirigia l’operatiu a l’escola Infant Jesús va dir al jutge que dues setmanes abans de l’1-O s’havia reunit a la Direcció d’Unitats d’Intervenció sense especificar amb qui, i que li havien donat una llista de deu centres on havia d’intervenir. Si tan solament va actuar en quatre és perquè, de cop, totes les intervencions es van aturar. Per què? Segons aquest inspector, un policia de paisà, possiblement de la brigada d’informació, se li va acostar i li va comunicar que aturessin les accions.

Durant les declaracions d’aquests darrers dos dies, que continuaran demà, el jutge s’ha recolzat en els vídeos màsters proporcionats pels Mossos d’Esquadra per estudiar a fons els fets dels col·legis electorals que s’investiguen. Aquest material gràfic, aportat per televisions, policies –bàsicament mossos– i les parts, ha servit –expliquen les fonts presents– per a desacreditar el relat d’alguns policies. És el cas de l’inspector que va actuar a les escoles Mediterrània, Pau Claris i Pia de Sant Antoni, que per defensar l’actuació policíaca havia dit que s’enfrontaven a una ‘massa hostil i violenta’ que no cessava d’insultar. Davant el jutge va dir unes quantes vegades que la gent els increpava i els insultava amb crits de ‘assassins’ i ‘fills de puta’. Aquest mateix agent va demanar al jutge de poder activar l’àudio del vídeo. ‘Llavors es va sentir d’una manera clara i evident ‘Votarem’ i ‘Som gent de pau’. ‘Tots ens vàrem mirar incrèdulament’, explica una font present a la sala. Aquest mateix inspector va posar en dubte la sang de les ferides d’alguns votants i va afirmar que no podien saber ‘si era sang o pintura’.

A tall d’anècdota, però igualment significativa, un altre agent dels que van declarar dimarts va dir al jutge amb molta vehemència que la gent tirava cascs i portava paraigües aixecats. El jutge li va indicar que assenyalés el moment en què havia passat això: ‘Tranquil·lament, vàrem estar un quart d’hora cercant aquest moment. Van tirar endavant i endarrere. I es va evidenciar que l’agent mentia.’

En les declaracions d’ahir els quatre policies van justificar les actuacions dient que havien estat ‘proporcionals’, davant una ‘massa organitzada i violenta’. L’inspector en cap que va actuar a l’escola Dolors Monserdà i a l’Infant Jesús, que té una querella de set víctimes, va reconèixer que havia donat un cop de puny a la cara a un votant quan el jutge li va mostrar les imatges. La justificació: ‘Netejava un perímetre de seguretat.’

El paper de la fiscalia
Irídia ha denunciat que durant la causa el ministeri fiscal ha estat poc proactiu i que fins i tot ha entrebancat la investigació amb uns escrits ‘surrealistes’, en què demanava al jutge que arxivés la causa. En canvi, en les declaracions dels policies, les fonts consultades expliquen que el fiscal ‘fa el seu paper i interroga els policies’. No se sap el motiu del canvi d’actitud. Però sí que és segur que totes les acusacions estan pendents de presentar un recurs per a demanar que sigui apartat del cas després de descobrir-se que va publicar piulets contra el procés sobiranista i que menyspreava les víctimes.

El gran objectiu és aconseguir identificar els agents. Fins ara, s’han arxivat casos no pas perquè no hi hagués hagut ferits, sinó perquè no s’havia pogut demostrar quins agents cometien les agressions, perquè no se’ls veia amb claredat el número identificatiu. En el procés per a aplegar imatges, la policia ha evitat de participar-hi activament. Fins i tot el jutge els ha interpel·lat en aquest sentit, demanant-los per què n’havien aportades tan poques, però han dit que si no n’hi havia més era perquè durant el frec a frec amb els votants ‘s’havien apagat’ els aparells. Segons les acusacions, en cada grup d’operacions hi havia dos agents que portaven un GoPro al pit, però també n’hi havia que portaven càmeres de mà. Aquestes imatges, diuen, no les han aportades.

Les comunicacions de ràdio també són molt valuoses i, igual com les imatges de vídeo, aconseguir-les ha estat complicat. De primer, la policia va lliurar transcripcions que no eren literals. Finalment, la setmana passada, per insistència del jutge, van lliurar les transcripcions completes, entre les quals hi ha detalls interessants. El més notable, segons que ha pogut saber VilaWeb, és una comunicació del primer agent que va baixar de les furgonetes a l’escola Mediterrània, dirigida a l’inspector en cap –conegut per Camel-1–: ‘Aquí fora l’escola hi ha quatre-centes persones congregades de manera pacífica i no violenta.’ Però van acabar carregant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *