Preparem-nos i entrenem-nos: El tren ja no es pot tornar a escapar.” Jordi Domingo.

 

“L’espurna, quan arribi, cal que ens trobi tots els independentistes atents i amatents. El tren ja no es pot tornar a escapar.” Jordi Domingo.

https://www.vilaweb.cat/noticies/de-que-es-tracta-dhegemonia-politica-o-de-fer-republica/

**** Nació o Política? Jordi Domingo
<“El país ens falla per dalt” (Josep Castany, CA)  La alternativa política a la fluixesa actual hi és!   però, on és el relleu?  (Els polítics reforçats o uns altres capdavanters?)    CDR*bic>

 

Jordi Domingo:  Hegemonia política o República?:

“Tot això ho sabien. Ells (Espanya) i nosaltres (Catalunya). De la mateixa manera que tothom tenia coll avall que si mai la repressió els anihilava o la por (natural i legítima) els tenallava la voluntat, raó o esperit, sempre hi hauria algú al darrere per a agafar el relleu i continuar la lluita per a fer efectiva la República.”

“No vull entrar ara en la controvèrsia dels partits. Tots tenen el dret (i, en circumstàncies normals, l’obligació) de cercar l’hegemonia política. És en la seva essència. Existeixen per a això. Per a guanyar el poder polític i governar hegemònicament d’acord amb la seva ideologia. Però vivim, avui, en circumstàncies normals? Rotundament, no.”

 

“En aquest país hi ha una revolta activada. Una revolta històrica, plenament democràtica, no violenta i transversal que –de manera creixent– ha exigit, i exigeix, una república independent, democràtica i socialment avançada. Una república que ens permeti de debatre, obertament i pacífica, allò que volem que sigui el nostre país i que garanteixi drets, llibertats, justícia, prosperitat i plena sostenibilitat per a les generacions futures.”

 

“En aquest sentit, van fer tot i més per evitar l’efectivitat de la declaració de la República després de la decisió majoritària de l’1-O; van eliminar un govern i un parlament elegits democràticament i van propiciar unes noves eleccions, clarament manipulades, per evitar allò que no havien pogut impedir finalment (ni els uns ni els altres): la nova victòria de les candidatures independentistes.”

 

“perquè el desafiament de l’independentisme és –socialment i política– d’una dimensió colossal, cal que tot el teixit polític i social de Catalunya que defensa la independència tingui clar que ara no és hora d’hegemonies polítiques. Lluitar avui per l’hegemonia política per se em sembla simplement immoral i de curta volada. Significa girar-se d’esquena als electors i a tots els qui han sacrificat la seva llibertat per allò que la majoria de ciutadans volem. Avui és temps exclusivament de República.

 

No tindrem mai més democràcia si no fem efectiva la República Catalana. És tan clar com això. Tan clar com que els nostres presos polítics i exiliats no tornaran a casa si no l’hem feta efectiva. És això: la nostra prioritat ha de ser assolir la República independent com més aviat millor.”

“Tothom ha de fer la feina que li pertoqui. Tots hem d’estirar o d’empènyer segons què ens correspongui. Uns de fora estant i uns altres des de dins. Feines i tasques degudament distribuïdes i amb el calendari que els responsables pactin d’acord amb les necessitats i les circumstàncies. Les desobediències o el trencament, en el moment que ens toqui. Cap més oportunitat perduda. L’espurna, quan arribi, cal que ens trobi tots els independentistes atents i amatents. El tren ja no es pot tornar a escapar.”

“En vista d’aquesta situació, l’independentisme seria del tot irresponsable si no continués empenyent i estirant. Li cal promoure la resistència no violenta i organitzar actes específics de desobediència. Importants i no importants. Exemplars o merament anodins.

Cal sacsejar la situació d’una vegada. Cal que es posi a treballar el Consell de la República. Cal que comencem el procés constituent i que –per tant– el Fòrum Cívic, Social i Constituent prengui forma i faci també les primeres passes. Cal que la gent apoderada empenyi des de cada racó del nostre teixit social. Que l’ANC i Òmnium segueixin camins paral·lels en la lluita per la República. Que els partits tornin a sentir el nostre alè al clatell i que es reuneixin –tantes vegades com calgui– per mirar de fer un camí comú. Que l’empresariat, les associacions, les coordinadores professionals, plataformes i col·lectius participin activament en tot el procés i no deixin d’aportar idees, iniciatives, accions judicials, suport i compromís. Tots ens necessitem. Tots som imprescindibles.

Si volem assolir la nostra fita comuna, cal que posem la República en primer pla i objectem políticament (fins i tot judicialment, si cal) a qui vulgui imposar-nos criteris legalment o legítimament insostenibles o literalment antidemocràtics. Hem de ser intransigents en aquest punt. Com més avancem, més a prop serem de l’objectiu final.”

Jordi Domingo


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *