Un tribunal que no depèn del Consell General del Poder Judicial espanyol. Un tribunal que és una joguina política. Això és el Tribunal de Comptes espanyol, el màxim òrgan fiscalitzador de la gestió econòmica del sector públic, dels partits polítics i les seves fundacions. Una garantia.

Els dotze consellers que l’integren, els nomenen el congrés i el senat espanyol. A la pràctica, el PP i PSOE se’n reparteixen les cadires. Ara mateix hi ha una clara majoria conservadora. I aquest control dels partits té uns efectes molt clars, el tribunal no ha destapat cap dels grans casos de finançament irregular.

Ni Gürtel, ni Palau, ni Filesa… El tribunal necessita que li portin la corrupció a la porta per detectar-la: carrer de Fuencarral, 81, 28004, Madrid. De fet, una les crítiques més comunes d’aquest òrgan és que té una fiscalització lenta i inoperativa.

El 2012, en plena instrucció del cas Gürtel, quatre anys després d’haver-se destapat, el tribunal encara no havia lliurat l’informe sobre la comptabilitat dels partits del 2007. El delicte de finançament irregular prescriu al cap de quatre anys.

La lentitud, potser, només potser, podria tenir una explicació. Ubaldo Nieto, president del Tribunal de Comptes entre el 1997 i el 2007, apareixia als famosos papers de Luis Bárcenas com a donant del PP. Concretament, l’anotació era del 2 de març de 2004 i per un valor de 3.000 euros.

Hom podria pensar que tot plegat ja s’ha esmenat. Han passat eleccions, governs i la composició del tribunal ha canviat, però l’òrgan continua encarcarat i cec. A punt d’acabar el 2018, només té publicades les dades sobre els partits i les fundacions fins als exercicis del 2014 i el 2015.

Nepotisme i amiguisme
Actualment, el Tribunal de Comptes, el componen set consellers proposats pel PP i cinc pel PSOE, que en va cedir un a IU. Cada conseller té dret a dues secretaries, un cotxe oficial i un sou d’uns 4.700 euros nets el mes. Els mandats són de nou anys i renovables.

Entre els consellers ‘blaus’, es destaquen Margarita Mariscal de Gante, ex-ministra de Justícia amb Aznar, i que ara serà ponent de la sentència les despeses del 9-N. També hi ha Manuel Aznar López, germà gran de l’ex-president espanyol.

Cal dir que ara al tribunal hi ha una vacant. Enguany, ha dimitit un dels consellers anomenats progressistes –no pas neutral–: Lluís Armet Coma. El senat, on el PP té majoria absoluta, encara ha de nomenar-ne un substitut. Armet Coma ha estat senador, conseller de la Generalitat i diputat del PSC.

El nepotisme i l’amiguisme és tan evident que fins i tot el Tribunal Suprem espanyol hi ha hagut d’intervenir. El 2013 va denunciar la politització de l’òrgan i va advertir que el nombre de funcionaris de partit superava els de carrera. El País va publicar el 2014 que cent treballadors dels set-cents que té el tribunal tenien vincles familiars amb alts càrrecs o ex-alts càrrecs de les principals institucions i sindicats de l’estat espanyol.

De fet, el president de la secció de fiscalització, Javier Medina Guijarro (PP), número dos de facto del tribunal, ha estat un dels últims implicats en un escàndol de nepotisme (2017). El Suprem va condemnar el Tribunal de Comptes a pagar 38.000 euros per haver col·locat el germà de Medina. El president de fiscalització també té l’esposa i la germana treballant al tribunal.

Ramón Álvarez de Miranda, fins ara president, va comparèixer al congrés el 2014 per donar explicacions sobre el nepotisme i l’amiguisme que podreix la credibilitat del tribunal. Miranda es va comprometre a fer canvis en les convocatòries de les places. Però el problema és d’arrel. Ell mateix té càrrec gràcies als seus orígens: és fill de l’ex-president del congrés i ex-defensor del poble Fernando Álvarez de Miranda (UCD) i té diversos familiars col·locats.

El cop d’estat del PP
Els mandats dels consellers són de nou anys, però l’òrgan de govern –integrat pel president del tribunal, el president de la secció de fiscalització i el president de la secció d’enjudiciament– es renova cada tres anys. A l’estiu, encara amb l’ambient enrarit per la moció de censura contra Mariano Rajoy, el PP es va venjar del PSOE.

Els set consellers conservadors es van posar d’acord per apropiar-se tots els càrrecs de l’òrgan de govern, cosa que no havia passat mai. Ara la presidenta del tribunal és María José de la Fuente, en substitució de Ramón Álvarez de Miranda; José Manuel Suárez Robledano ocupa la presidència de la secció d’enjudiciament, que abans tenia Felipe García Ortiz (PSOE). Medina Guijarro continua al capdavant de fiscalització.

A principi del 2018, el PSOE s’havia posat d’acord amb el PP per fer descarrilar una proposició de llei de Ciutadans per a liquidar el nepotisme i l’amiguisme al tribunal. Ciutadans tenia el suport de Podem. Però el bipartidisme va prioritzar protegir els seus interessos. Ara el PSOE ha estat víctima d’aquestes males arts i s’ha quedat sense veu ni vot a la direcció del Tribunal de Comptes.

El 9-N en mans d’una ministra d’Aznar
Avui comença el judici del Tribunal de Comptes contra l’ex-president Artur Mas i els ex-consellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per les despeses del 9-N. Els acusats, tot i haver estat absolts de malversació de fons pel TSJC i el Suprem espanyol, han hagut de pagar una fiança de 5,2 milions d’euros. Durant el judici, que durarà dos dies, l’ex-president i els ex-consellers seran interrogats a petició dels denunciants, Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució. En cas de ser declarats culpables, la fiança –que inclou domicilis particulars– passarà a mans de la Generalitat.

Mariscal de Gante, com a única magistrada del departament segon d’enjudiciament, serà la ponent de la sentència. Prové d’una família de juristes conservadors i és membre de l’Associació Professional de Magistratura (APM). El seu pare, Jaime Mariscal de Gante, va ser policia durant el franquisme i, després, jutge del Tribunal d’Ordre Públic. El 1981, juntament amb més jutges i fiscals, va fer un homenatge a Adolfo de Miguel, defensor d’alguns dels colpistes del 23-F.

De Gante sempre ha estat vinculada amb els sectors més dretans de la judicatura. Abans de ser ministra de Justícia del primer govern d’Aznar (1996-2000), va passar pel Consell General del Poder Judicial. El 2000 va ser elegida novament diputada del PP per Albacete. Entre el 2002 i el 2004, va ser vice-presidenta primera del congrés. Gairebé una dècada més tard (2012), el PP de Rajoy la col·loca al Tribunal de Comptes.

Contra la sentència que redacti De Gante, es podrà presentar recurs al Tribunal de Comptes mateix. Se’n farà càrrec el president de la secció d’enjudiciament, José Manuel Suárez Robledano, i dos magistrats més que no hagin tingut contacte amb la causa. Robledano també és tacat per l’ombra de l’amiguisme. En última instància, la sentència es pot portar al Tribunal Suprem.

Extret de Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/mas-ortega-rigau-i-homs-en-mans-dun-tribunal-politic-corcat-pel-nepotisme-i-lamiguisme-9-n-tribunal-de-compte-marsical-de-gante/?f=rel

———————-

Aquest 9 d’octubre del 2018, els Partits -suposo sobiranistes, de cap manera independentistes pel que sembla- han traït de nou Catalunya, com el 10 d’octubre de l’any passat i el 27 d’octubre a la “vesprada”:  VERGONYA DE NOU, CAVALLERS …. VERGONYA!