“Recuperarem el nostre estat i les nostres llibertats” Jordi Fornas, UPDIC – 11S


Jordi Fornas Prat

DISCURS DE L’11 DE SETEMBRE 2018

La majoria de catalans són en aquest moment i en aquesta mateixa ciutat agrupats per milers per fer una onada.
Nosaltres som aquí perquè no volem onades, volem un tsunami!

Les onades passen i tot queda com estava.
Els tsunamis s’ho emporten tot i res torna a ser com abans!

Aquesta onada, només servirà per seguir sent una autonomia de tercera, és a dir per a res.
Per arribar a la independència cal una onada gegant, un tsunami, que s’emporti l’autonomia i els autonomistes!
Un tsunami que s’emporti els ocupants més enllà de Fraga alliberant-nos dels opressors que creuen tenir dret a tenir-nos sotmesos indefinidament.

Ara fa un any i aquest mateix dia, vam emplaçar els representants elegits pel poble a declarar la independència en 48 hores, tal com s’havien compromès per després del referèndum que s’havia de celebrar abans d’un mes.

Vam dir, que si no ho feien, els hi ho recordaríem des de la plaça Sant Jaume el 4 d’octubre i així ho vam fer.

Vam fer més i tot, vam llegir la nostra declaració d’independència en el mateix lloc emblemàtic on s’havien fet les dues declaracions anteriors, la de Macià el 1931 i la de Companys el 1934

Quan finalment el 27 d’octubre la Presidenta del Parlament va llegir la declaració d’independència amb la que se suposava ens havíem d’alliberar, vaig sentir vergonya aliena, en veure la feblesa argumental d’aquell escrit.
No aguantava la comparació amb el que havíem declamat nosaltres, però vaig pensar que al cap i a la fi el que calia era que es fes la DUI i que si la declaració era penosa… què hi farem, l’important era l’acció.

Malauradament l’acció va resultar més penosa que l’escrit, perquè tot plegat va ser un engany, una burla sense precedents a la història del país.
Ni tant sols es va posar a votació aquella declaració, sinó una simple instància i ho van fer simulant que votaven l’altra cosa.
La covardia va ser tal, que fins i tot van votar en secret i dos en blanc, per poder dir als jutges espanyols: jo no vaig votar cap DUI senyor jutge.

D’acció no n’hi va haver cap ni una.
Es van fer la foto, com si haguessin fet una gran cosa amb l’única finalitat d’enganyar el poble, per enèsima vegada, abans de fugir a l’estranger.

Alguns, es van presentar després davant els tribunals espanyols pensant que no els passaria res, perquè en efecte, no havien fet res, però ja sabem on són ara.

És ben normal, els espanyols sí que saben el que s’hi juguen i quan es tracta de “la unitat de l’imperi” no estan per bromes, simulacres, ni orgues.

El President i diversos membres del Govern van fugir a Bèlgica i pocs dies després vam haver de presenciar als mitjans com petonejava la bandera de l’enemic, mentre negava tenir-hi cap problema; ni per fer-ho, ni amb l’enemic!

Ja s’entén, per a ell els espanyols no són l’enemic, l’enemic som nosaltres que denunciem els seus enganys, mentides i traïcions!

Per a ells, els espanyols només són uns col·legues de professió amb els quals volen negociar el futur de Catalunya, trobar la manera de mantenir-la dins d’Espanya i així seguir aferrats a les seves parcel·les de poder per poder continuar vivint del sistema a costa de les llibertats de la nació.
Per dir-ho ras i curt: venent Catalunya a l’ocupant!

Ara volen pactar un referèndum… amb l’excusa de que, els que no se senten catalans no van anar a votar…
Els que no es senten catalans no en són, són colons i no tenen dret a votar!
En un referèndum d’autodeterminació només hi poden prendre part els que són membres de la nació, és a dir els catalans!

No ho dic jo, sinó que així ho estipula l’ONU en els seus tractats de descolonització i és per això que demana es faci un cens previ.
En aquest cas no es va fer cap cens, ni tant sols es va plantejar aquesta possibilitat, però els colonitzadors i ocupants es van auto excloure i per tant i sense voler, van donar encara més validesa i legitimitat al referèndum.

Però ves per on que els nostres inefables representants diuen tot el contrari.
No han entès res, no tenen ni idea de com es fa un referèndum d’autodeterminació.
De fet, el van proposar per evitar haver de declarar la independència tal com s’havien compromès en la campanya electoral. Es van pensar que no s’arribaria a fer o seria un fracàs, però un cop més el poble els va passar al davant.

Ja n’hem fet prous de referèndums i els hem guanyat tots, sobretot el del Primer d’octubre, quan els catalans van plantar cara a les forces d’ocupació, d’una manera que feia temps que no es veia.
Van demostrar que l’esperit de lluita encara és ben viu i van deixar en evidència els representants polítics que n’estan ben mancats, de tal esperit!

Els polítics continuen dient que tot és una qüestió de democràcia i de diàleg.
Ens continuen parlant de percentatges de votants…, que si no va votar prou gent, que si hi ha una majoria que no va dir el que volia… o que cal que restem ben units, rere les seves polítiques desastroses.

Fins i tot donen per bona la falsedat de que Catalunya està partida per la meitat entre els que volen la independència i els que volen seguir sotmesos a Espanya i que cal seguir eixamplant el que anomenen la “base social” i que per tant cal fer un altre referèndum.
Que no ha quedat prou clar després de l’1 d’octubre, quan els qui volíem la independència vam guanyar per més del 90% tot i les porres dels esbirros del rei?

Però jo pregunto, Felip V va fer un referèndum al 1714?
Els golpistes del 1936 van fer un referèndum abans del “alzamiento nacional”?
Franco, va fer unes plebiscitàries abans d’ocupar el nostre país?

Avui, recordem la caiguda de la capital al 1714 i constatem amb consternació, que els actuals polítics no aguanten la més mínima comparació amb els que en aquell temps van defensar les llibertats nacionals.

Aquells, van pujar a les muralles a combatre les tropes del rei amb les armes a la ma i molts d’ells van ser ferits o hi van deixar la vida, amb honor i glòria!

Aquests, han robat al poble una llibertat que s’havia guanyat aguantant l’escomesa de la guàrdia civil l’1 d’octubre, una acció que els marcarà a uns i altres i de forma molt diferent, a les pàgines de la història.

Mentre el poble esperava al carrer les instruccions per dur a terme la independència prenent el control del territori, els polítics tramaven com fugir o com presentar-se davant la justícia dels ocupants si hi eren requerits, podent dir que no havien incomplert cap llei, ni mínimament i que havien acatat la destitució que els va arribar amb el 155 sense la més mínima resistència.

Ara ja entenem perquè ni tants sols van arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat !!
Però la seva manca de vergonya va molt més enllà, ni tant sols la van retirar de la sala de l’hemicicle mentre feien la suposada declaració d’independència !!
Per a què arriscar-se, si ja sabien que estaven fent una comèdia !!

Ja hi tenien pràctica en fer comèdies… n’acabaven de fer una el mateix dia 10
El President en persona va fer un ridícul estrepitós davant tota la premsa mundial fent el gest de fer una proclamació que de fet no va arribar a fer i, per si de cas, se’n va retractar immediatament.

Aquest és el nivell:
Al 1714 els nostres representants, colze a colze amb el poble català i el seu exèrcit van deixar bocabadat el món suportant més d’un any de setge davant forces 10 vegades superiors i rebutjant a sabre, fusell i baioneta els assalts de l’enemic !!

Al 2017 els nostre representants van deixar bocabadat el món i amb un pam de nas el poble, amb els seus simulacres, les seves fugides i les seves covardies!

Després, es van justificar amb teories sobre la violència extrema amb la que els havia amenaçat l’Estat ocupant, dient que no havien fet res… per tal de salvar vides…

Per ells la llibertat de Catalunya no val una vida…
Doncs avui, estem recordant i honorant els que van lluitar fins aquell dia del 1714 i anaven omplint… el fossar de les moreres !!
Aquells si que eren vertaders patriotes! Disposats a morir!
Milers ja havien mort abans que la ciutat capitulés i molts van caure aquell mateix dia

És per això que la Nació encara és viva!
Perquè ells, ho tenien molt clar: lliures o morts!

Van lluitar i van morir perquè si es perdia la llibertat fos per damunt dels seus cadàvers i el desitg de llibertat seguís viu en la memòria de les generacions futures!

És la diferència entre ser un patriota, com els que llavors i després, han donat la vida per les llibertats de la pàtria, o ser un subdit, com aquests covards que s’han rendit sense ni tant sols plantejar-se lluitar.

Ara, els catalans no saben que fer i es refugien rera una unitat que creuen els ha de salvar tal com fan els ramats per defensar-se del llop, per això han anat a fer la onada a la Diagonal.
A veure si ho entenen aviat, la unitat és inútil si és per seguir uns aprofitats que només pensen en els seus interessos.
I els seus interessos passen per implorar que els deixin sortir de la presó i poder seguir aferrats a les poltrones.

Diuen que han estat injustament empresonats i és ben cert.
Tant cert com que per aquesta mateixa regla de tres han traït el país, perquè no van fer res per alliberar-lo!

Fa sis anys que ens enganyen amb ajornaments i ens fan passar amb raons de mal pagador, amb eufemismes i tergiversant les paraules.
No tenen previst fer altra cosa, perquè ni saben ni volen fer altra cosa.

Ara parlen de “recuperar la república” com si ja s’hagués proclamat, quan ells són els culpables de que això no es fes.

El que pretenen, és tapar que el que estan fent és intentar recuperar l’autonomia, amb això que en diuen “fer república”.

No paren d’intoxicar el poble amb el seu populisme i la seva demagògia.
Volen fer-li creure que tot depèn de que Europa o algú altre ens vingui a treure les castanyes del foc, perquè som molt pacífics i bona gent, ens hem carregat de raons i fem manifestacions de centenars de milers de persones un cop a l’any.

Tenen un cabàs de pastanagues i sempre en van trobant de noves, ara amb la dels llaços grocs per la llibertat dels presos ja han trobat la manera de que no es parli de independència, mentre tenen entretinguda la gent amb aquesta campanya.

Diuen que el nostre Parlament és sobirà i que estan construint una república… tot són falsedats, perquè aquest Parlament és el d’una comunitat autònoma i com a república acceptarien que fos integrada a la federació de repúbliques espanyoles.

Diuen que no tenen por, però en tenen i molta.
Tenen por dels espanyols, que ja els han ensenyat el bastó i tenen por de nosaltres, perquè els posem en evidència denunciant les seves contradiccions i enganys.
Per això ens impedeixen accedir als mitjans de comunicació, mentre cada dia hi conviden ocupants i botiflers que en veure tanta covardia no paren de créixer i enfortir-se.

Ja els va bé, així es poden seguir fent les víctimes i passar per independentistes per contrastat amb els espanyolistes furibunds.
Es retroalimenten els uns als altres amb aquesta comèdia inacabable.

L’any passat els vam emplaçar a complir el seu compromís i fer la DUI en 48 hores, ja s’ha vist que no en van ser capaços.
Aquest any emplacem els catalans perquè els hi recordin les promeses incomplertes i els exigeixin que es deixin de comèdies i parin de somicar, retrocedir i ajupir-se davant l’enemic.

Els màrtirs que ha tingut aquesta pàtria i que avui recordem i reivindiquem més que cap altre dia, es revoltarien davant tanta vilesa.
Ells ja no poden fer-ho, però nosaltres ho farem en nom seu.
Trencarem aquesta dinàmica i amb la força del poble, posarem el país en la via de la independència, que és la via de la recuperació del nostre Estat i les nostres llibertats centenàries!

Que s’apartin els covards !!
Que s’apartin els traidors !!
Via fora les forces d’ocupació !!
Recuperarem el nostre Estat !!
Recuperarem les nostres llibertats !!
Visca la terra !!
Visca Catalunya lliure !!

Jordi Fornas
President de UPDIC

5 de la tarda.  Plaça Urquinaona, Barcelona.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *