Govern a l’Exili: Comença a actuar! Al Parlament Català: Restitució Puigdemont o Eleccions.

Jordi Balbastre

13.02.2018  |  01:34

Si el president del parlament diu que el límit és la vulneració de la llei ( suposem l’espanyola) . Està clar caldrà convocar noves eleccions.
No sembla aquesta una solució gens atractiva aquesta, però els catalans van votar la restitució de la Presidència com institució en la persona de Carles Puigdemont sense cap mena de dubtes.
Un poble que va ser heroic el primer d’octubre, que ha estat insultat i vexat, i que és perseguit i està absolutament indefens, ara no se li pot dir que anirem amb componendes i arreglats perquè el Reino no s’enfadi. Els catalans no s’ho mereixen això.
No recuperarem les institucions autonòmiques perquè ja ens les van arrebasdar fa molt de temps. No ens enganyem, només teníem les carcasses d’una mena de pobre gestió regional.
Penseu que els ocupants no marxaran mai, tenen el que volien, control de la autonomia i dels mossos. A més amb la violència van reafirmar davant del món econòmic que estan disposats al que calgui. Penseu el pitxor.
La UE va dormir tranquila aquell dia, i els capitals econòmics es van sentir datisfets, havien esclafat als catalans. És la solució idònia per a tothom. Però no han reeixit en això perquè els catalans lluiten per recuperar la seva dignitat.
El que el Gobierno ha aconseguit no ho deixarà anar mai. La democràcia s’ha extraviat si va arribar a aflorar en algun moment.
Desde la República es pot recuperar als hostatges, que en seran centenars en els propers temps, i permetra a Catalunya fer-se un lloc al món.
Els catalans mereixen també el respecte dels seus representants, el límit està en el que es decideix a les urnes senyor President .

Jordi Pedemonte

13.02.2018  |  01:32

Jo crec que la gent és conscient , tot i que no de forma tècnica, de
les estratègies de Madrid i de la falta de compromís dels nostres
polítics.
Si no vols la responsabilitat, no et presentis.
Pero aquesta gent ha fet de la política la seva única professió, i ha
invertit el temps a pujar poc a poc fins on son ara, per tant poden
renunciar al pais, a la dignitat i a tot el que calgui, però mai a la
seva posició.
Ara matiex tenim una ERC que és autonomista, es rendeix i s’umilia per
salvar el cul, i com mes ho fa, mes dificil ho te per salvar-se.
Tenim un PdCat desorientat, segurament també amb una forta tendència
autonomista.
Possiblement només es salvi les CUP, tot i que no se que pensen o si
tenen un pensament continuat en el temps.
Si no passa res aviat la cosa està perduda, segurament calen unes
noves eleccions, on només es presentin les CUP, i tirem pel dret, que
encara no ho ha provat ningú.

JOAN RAMON GOMÀ

13.02.2018  |  00:37

Potser que Puigdemont comenci a governar com a president legal de la República sense esperar cerimoniers d’investidura. Que facin la cerimònia quan s’adonin que no tenen altre sortida.

Com a president pot començar a nomenar govern, a dictar lleis i decrets, a recaptar Impostos a emetre deute a crear el banc central de la república, a impulsar el procés constituent…

Tots els republicans li donarem suport personal i econòmic. El poble català necessitem arremangar-nos per construir la república. Si us plau, que el president ens mani feina!

Josep Usó

12.02.2018  |  23:01

Al nostre camp sembla que hi ha polítics que encara no acaben d’entendre a quin joc juguen. És molt normal, tindre por d’anar a la presó; però és gairebé inevitable, veient la desesperació d’Espanya. Malgrat tot, la fallida econòmica del reino sembla inevitable a curt termini. Ara ja es parla de no pagar les pensions (que els jubilats donen sa casa a canvi de la promesa que unes asseguradores solvents o no els pagaran una pensió). No hi ha més remei que seguir endavant. I si es té por, es fa un pas al costat i que una altra persona agafe el relleu.

————————-

El seguit d’irregularitats en la causa general contra l’independentisme desfermada per l’estat espanyol és cada dia més increïble. I ahir vàrem viure un nou espectacle sorprenent quan els qui anaven a denunciar la violència policíaca a Girona es van trobar com qui diu denunciats ells mateixos com a ‘causants’ que la policia els pegués. Espanya és un estat, ho ha estat sempre, amb un nivell d’arbitrarietat legal immens, però amb el referèndum se superen unes barreres que no s’havien traspassat mai. I això fa pensar.

Aquests darrers dies diverses persones, juristes i advocats, han coincidit a explicar-me una possibilitat que m’ha sorprès, però que com més va més plausible veig: que en realitat el judici que hauria de tancar aquesta causa no té gens d’importància. Tothom coincideix que és impossible que els tribunals europeus accepten una instrucció tan plena d’irregularitats com la que es fa; que la tombaran quan hi arribe. I la retirada de l’euroordre ho diu tot: els jutges espanyols són ben conscients que el delicte que s’han inventat no és creïble més enllà de les seues fronteres.

Si segueixen aquest camí no és per perseguir la justícia, sinó pel rendiment polític que té a curt termini. I per això tant els fa el resultat que puga tenir el judici. L’única cosa que volen és aturar la independència, frenar el procés que va començar el 27 d’octubre amb la proclamació de la República i que va ser renovat a les eleccions del 21 de desembre. Que el jutge Llarena encausàs tots els qui han de declarar aquests dies precisament l’endemà de les eleccions i amb els resultats electorals sobre la taula és extremadament significatiu. El propòsit, tinguem-ho clar, no és impartir justícia ni cercar-ne, sinó incidir en el debat polític. Intenten fer impossible que els resultats del 21-D, tant negatius per a l’estat, puguen fer-se realitat.

Intenten això i intenten provocar. Provocar una explosió social que puga justificar mesures encara més dràstiques i sobretot més generalitzades. Igual que van provocar el 20 de setembre a la seu d’Economia i a la de la CUP. L’estat espanyol fa per manera que el malestar es descontrole per a portar l’independentisme al terreny que ells dominen millor, que és el de la violència.

I tot és pensat per a ara, per a avui mateix. Això caldria entendre-ho i assumir-ho. Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la concreció de la República, aquella que la població va crear el primer d’octubre, la que el parlament va formalitzar el 27 d’octubre i la que els ciutadans van ratificar el 21 de desembre. Després d’aquelles eleccions, un acord de les forces republicanes i la restitució del govern legítim era el gest de ruptura que ens retornava a l’escenari republicà. I el fet, però, és que aquest escenari sembla que s’allunye una mica més. Sobretot perquè fa efecte el sistema d’atemorir alguns polítics més preocupats perquè els seus actes no tinguen conseqüències penals que no pas per la concreció possible del projecte pel qual els dos milions de republicans van donar tot allò que tenien. Ells, els jutges, sembla que saben molt bé què fan. Però no veig tan clar si a l’altra banda en som prou conscients.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *