Govern a l’Exili: Comença a actuar! Al Parlament Català: Restitució Puigdemont o Eleccions.
Jordi Balbastre
13.02.2018 | 01:34
Si el president del parlament diu que el límit és la vulneració de la llei ( suposem l’espanyola) . Està clar caldrà convocar noves eleccions.
No sembla aquesta una solució gens atractiva aquesta, però els catalans van votar la restitució de la Presidència com institució en la persona de Carles Puigdemont sense cap mena de dubtes.
Un poble que va ser heroic el primer d’octubre, que ha estat insultat i vexat, i que és perseguit i està absolutament indefens, ara no se li pot dir que anirem amb componendes i arreglats perquè el Reino no s’enfadi. Els catalans no s’ho mereixen això.
No recuperarem les institucions autonòmiques perquè ja ens les van arrebasdar fa molt de temps. No ens enganyem, només teníem les carcasses d’una mena de pobre gestió regional.
Penseu que els ocupants no marxaran mai, tenen el que volien, control de la autonomia i dels mossos. A més amb la violència van reafirmar davant del món econòmic que estan disposats al que calgui. Penseu el pitxor.
La UE va dormir tranquila aquell dia, i els capitals econòmics es van sentir datisfets, havien esclafat als catalans. És la solució idònia per a tothom. Però no han reeixit en això perquè els catalans lluiten per recuperar la seva dignitat.
El que el Gobierno ha aconseguit no ho deixarà anar mai. La democràcia s’ha extraviat si va arribar a aflorar en algun moment.
Desde la República es pot recuperar als hostatges, que en seran centenars en els propers temps, i permetra a Catalunya fer-se un lloc al món.
Els catalans mereixen també el respecte dels seus representants, el límit està en el que es decideix a les urnes senyor President .
Jordi Pedemonte
13.02.2018 | 01:32
Jo crec que la gent és conscient , tot i que no de forma tècnica, de
les estratègies de Madrid i de la falta de compromís dels nostres
polítics.
Si no vols la responsabilitat, no et presentis.
Pero aquesta gent ha fet de la política la seva única professió, i ha
invertit el temps a pujar poc a poc fins on son ara, per tant poden
renunciar al pais, a la dignitat i a tot el que calgui, però mai a la
seva posició.
Ara matiex tenim una ERC que és autonomista, es rendeix i s’umilia per
salvar el cul, i com mes ho fa, mes dificil ho te per salvar-se.
Tenim un PdCat desorientat, segurament també amb una forta tendència
autonomista.
Possiblement només es salvi les CUP, tot i que no se que pensen o si
tenen un pensament continuat en el temps.
Si no passa res aviat la cosa està perduda, segurament calen unes
noves eleccions, on només es presentin les CUP, i tirem pel dret, que
encara no ho ha provat ningú.
JOAN RAMON GOMÀ
13.02.2018 | 00:37
Potser que Puigdemont comenci a governar com a president legal de la República sense esperar cerimoniers d’investidura. Que facin la cerimònia quan s’adonin que no tenen altre sortida.
Com a president pot començar a nomenar govern, a dictar lleis i decrets, a recaptar Impostos a emetre deute a crear el banc central de la república, a impulsar el procés constituent…
Tots els republicans li donarem suport personal i econòmic. El poble català necessitem arremangar-nos per construir la república. Si us plau, que el president ens mani feina!
Josep Usó
12.02.2018 | 23:01
Al nostre camp sembla que hi ha polítics que encara no acaben d’entendre a quin joc juguen. És molt normal, tindre por d’anar a la presó; però és gairebé inevitable, veient la desesperació d’Espanya. Malgrat tot, la fallida econòmica del reino sembla inevitable a curt termini. Ara ja es parla de no pagar les pensions (que els jubilats donen sa casa a canvi de la promesa que unes asseguradores solvents o no els pagaran una pensió). No hi ha més remei que seguir endavant. I si es té por, es fa un pas al costat i que una altra persona agafe el relleu.
————————-
12.02.2018 22:00
El seguit d’irregularitats en la causa general contra l’independentisme desfermada per l’estat espanyol és cada dia més increïble. I ahir vàrem viure un nou espectacle sorprenent quan els qui anaven a denunciar la violència policíaca a Girona es van trobar com qui diu denunciats ells mateixos com a ‘causants’ que la policia els pegués. Espanya és un estat, ho ha estat sempre, amb un nivell d’arbitrarietat legal immens, però amb el referèndum se superen unes barreres que no s’havien traspassat mai. I això fa pensar.
Aquests darrers dies diverses persones, juristes i advocats, han coincidit a explicar-me una possibilitat que m’ha sorprès, però que com més va més plausible veig: que en realitat el judici que hauria de tancar aquesta causa no té gens d’importància. Tothom coincideix que és impossible que els tribunals europeus accepten una instrucció tan plena d’irregularitats com la que es fa; que la tombaran quan hi arribe. I la retirada de l’euroordre ho diu tot: els jutges espanyols són ben conscients que el delicte que s’han inventat no és creïble més enllà de les seues fronteres.
Si segueixen aquest camí no és per perseguir la justícia, sinó pel rendiment polític que té a curt termini. I per això tant els fa el resultat que puga tenir el judici. L’única cosa que volen és aturar la independència, frenar el procés que va començar el 27 d’octubre amb la proclamació de la República i que va ser renovat a les eleccions del 21 de desembre. Que el jutge Llarena encausàs tots els qui han de declarar aquests dies precisament l’endemà de les eleccions i amb els resultats electorals sobre la taula és extremadament significatiu. El propòsit, tinguem-ho clar, no és impartir justícia ni cercar-ne, sinó incidir en el debat polític. Intenten fer impossible que els resultats del 21-D, tant negatius per a l’estat, puguen fer-se realitat.
Intenten això i intenten provocar. Provocar una explosió social que puga justificar mesures encara més dràstiques i sobretot més generalitzades. Igual que van provocar el 20 de setembre a la seu d’Economia i a la de la CUP. L’estat espanyol fa per manera que el malestar es descontrole per a portar l’independentisme al terreny que ells dominen millor, que és el de la violència.
I tot és pensat per a ara, per a avui mateix. Això caldria entendre-ho i assumir-ho. Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la concreció de la República, aquella que la població va crear el primer d’octubre, la que el parlament va formalitzar el 27 d’octubre i la que els ciutadans van ratificar el 21 de desembre. Després d’aquelles eleccions, un acord de les forces republicanes i la restitució del govern legítim era el gest de ruptura que ens retornava a l’escenari republicà. I el fet, però, és que aquest escenari sembla que s’allunye una mica més. Sobretot perquè fa efecte el sistema d’atemorir alguns polítics més preocupats perquè els seus actes no tinguen conseqüències penals que no pas per la concreció possible del projecte pel qual els dos milions de republicans van donar tot allò que tenien. Ells, els jutges, sembla que saben molt bé què fan. Però no veig tan clar si a l’altra banda en som prou conscients.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Bonifacia Córdoba
13.02.2018 | 04:08
Voy a usar el léxico español y digo español como puedo decir castellano. Amo el cataĺán y lo hablo pero no puedo expresar lo que voy a decir aquí. Hace algunos años fui delegada de un sindicato minoritario punto cat. Desde la convocatoria de elecciones hasta el final del mandato y como en cualquier legislatura la durada es de cuatro años y vuelta a empezar. No me presenté a las siguientes elecciones porque no pude aguantar que me molieran a palos. Ustedes dirán que se necesita valentía para llevar acciones sociales que representen a una minoría de esta sociedad pero dejenme decirles que un representante no nada en solitario sin la fuerza de esa minoria, que si hay un barco, lo remamos entre todos… siempre esperamos que los problemas sean resueltos por los líderes que hemos elegido y ponemos en sus manos la responsabilidad de la lucha que se pretenden liderar. Una minoria dividida desde el lado crítico, inamovible o pasivo… se dice, cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar y esto lo digo para que tomemos conciencia de lo que nos jugamos, si asistimos a un circo donde sólo actúan bufones de palacio y dejamos que los actores principales resuelvan en solitario una hazaña gigantesca que le da sentido y rigor a la obra a la que aspiramos, no enarbolamos las banderas, obviamos el diálogo del sentido y la razón y sólo aplaudimos expectantes o nos sumamos en luchas de críticas por estrategias de guión, perdiendo la unidad por la falta de perspectiva o confundiéndonos por una cuestión de fe o ceguera, orientarse a bastonazos nos puede conducir al abismo 304 años más. Desde mi más profundo respeto por .cat
Joaquim Falcó
13.02.2018 | 02:54
En el meu comentari es pot interpretar en el punt D que el president del Parlament ha
d´obeir el TC i es exactament el contrari , es ell qui ha de començar i donar el senyal de la desobedienca generalitzada.
Joaquim Falcó
13.02.2018 | 02:39
Com sempre completament d´acord amb en JOAN RAMON GOMA ,es podria començar per :
1) Expedir passaports
2) Publicar el Diari Oficial de la Republica
3) Oferir la doble nacionalitat ( catalana i …………….) a les personas que ho desitgin i que
hagin ajudat a la naixent Republica Catalana
4) Oferir la opcio de cobrar la jubilacio a la Republica Catalana , a aquellas personas que
s´hagin manifestat a Espanya publicament a favor dels catalans a esser independents
(Recordem que a Ñ no podran cobrar)
5) Llei de restitucio de patrimonis embargats i d´indemnitzacio a presos politics
6) Llei de persecucio judicial per part dels tribunals de la Republica , a totes les personas i
entitats que haguesin manipulat , trergiversat i fet una interpretacio mal intencionada
de les vigents lleis espanyoles, amb la finalitat de perseguir i reprimir el legitim ideal
republicá
7) Emisio de deute public
8) ………………………………
9) ………………………………
Desde la Catalunya , ocupada sota el regim de Vichy´, podriem començar per :
A) Debilitar el principal suport del regim, l´ IBEX 35. Vendre tots els valors borsaris Ñ ,
coordinadament i nomes comprar valors estrangers i catalans
B) Intentar treballar fora dels bancs de l´ibex i si no es pot , reduir els saldos al minim,
C) Obrir contes a bancs estrangers de manera legal (DD1 fins a 50000 e) (desconec el tema)
D) No fer mes vagues , sobretot els funcionaris ( l´estat s´estalvia diners) pero tothom es
podria posar malat el mateix dia, perdre el tren ,tenir averia amb el cotxe ……………
D ) En la mesura del posible no fer res il-legal , si em fan posar la bandera Ñ , donç es posa
pero al mitg de 10 de catalanes. El moment de ruptura amb l ´estat ha de ser coordinat
i ben calculat
E) Resumint , fer la politica que fan els gats,si l´estat et vol fer anar cap aci , dons nosaltres
cap alla . Recordeu no hi han gats policies (Perich)
F) ………………………
G)………………………
Entre tots podriem fer un llistat de propostes que quedesin recollides i que no es
perdesin en els diferents comentaris, sempre que fosin propostes que els que cobren
per vigilar els comentaris no hi poguesin fer res per abortar les propostes
Dolors Rovira
13.02.2018 | 02:37
Aquest article m’ajuda a entendre com pot estar la situació i l’agreixo. El que no entenc tant és la reacció d’alguns i algunes comentaristes. Voleu dir que es tracta ara d’acusar als polítics, d’un partit o d’un altre? Entenc la demanda que els fa en Partal d’estar al cas i no caure en el parany d’allargar el temps fent insostenible la tensió però no veig que aquesta petició s’hagi de convertir en acusació de traïdoria. Cap clar i cor calent. No en fotarem de res de tirar-nos els plats. Ben mirat, em fan menys por les seves estratègies que el que poguem tenir nosaltres d’estúpids, si ens comencem a barallar, ens cansem O ens despisten.
Jordi Romeva
13.02.2018 | 01:35
Les teves reflexions i les declaracions que ha fet Mireia Boya sobre l’actitud que pensa tenir a la compareixença del dimecres al TC., m’han recordat una escena de la pel·lícula “Asignatura pendiente”; el protagonista , José Sacristan, fa d’advocat laboralista i ha de defensar un treballador acusat de “sindicalista”; només fa uns dies que ha mort Franco i CCOO encara són clandestines. Fins aquell moment la defensa d’aquesta mena de judicis buscava excuses: “El acusado estava en una cena de amigos”, “En la reunión solo se habló de futbol”, etc. I a l’escena a que em refereixo Sacristan diu: “ se acabo, mañana, en el juicio, diré: Si señoria, mi cliente és miembro de CCOO i estava reunido con otros compañeros para organitzar una huelga…”
Estic convençut que aquest disbarat de gent empresonada, citacions, judicis i amenaces…, només s’acabarà, quan ens desvinculem de aquesta anomenada justícia espanyola; es a dir, tal com diu Mireia Boya, quan siguem República.
Mentre tant: “Si, Señoria, vaig anar a votar el 9 de novembre i l’1 d’octubre i vull la independència de Catalunya i treballo, pacíficament però amb totes les meves forces, per aconseguir-la”.
Jordi Balbastre
13.02.2018 | 01:34
Si el president del parlament diu que el límit és la vulneració de la llei ( suposem l’espanyola) . Està clar caldrà convocar noves eleccions.
No sembla aquesta una solució gens atractiva aquesta, però els catalans van votar la restitució de la Presidència com institució en la persona de Carles Puigdemont sense cap mena de dubtes.
Un poble que va ser heroic el primer d’octubre, que ha estat insultat i vexat, i que és perseguit i està absolutament indefens, ara no se li pot dir que anirem amb componendes i arreglats perquè el Reino no s’enfadi. Els catalans no s’ho mereixen això.
No recuperarem les institucions autonòmiques perquè ja ens les van arrebasdar fa molt de temps. No ens enganyem, només teníem les carcasses d’una mena de pobre gestió regional.
Penseu que els ocupants no marxaran mai, tenen el que volien, control de la autonomia i dels mossos. A més amb la violència van reafirmar davant del món econòmic que estan disposats al que calgui. Penseu el pitxor.
La UE va dormir tranquila aquell dia, i els capitals econòmics es van sentir datisfets, havien esclafat als catalans. És la solució idònia per a tothom. Però no han reeixit en això perquè els catalans lluiten per recuperar la seva dignitat.
El que el Gobierno ha aconseguit no ho deixarà anar mai. La democràcia s’ha extraviat si va arribar a aflorar en algun moment.
Desde la República es pot recuperar als hostatges, que en seran centenars en els propers temps, i permetra a Catalunya fer-se un lloc al món.
Els catalans mereixen també el respecte dels seus representants, el límit està en el que es decideix a les urnes senyor President .
Jordi Pedemonte
13.02.2018 | 01:32
Jo crec que la gent és conscient , tot i que no de forma tècnica, de
les estratègies de Madrid i de la falta de compromís dels nostres
polítics.
Si no vols la responsabilitat, no et presentis.
Pero aquesta gent ha fet de la política la seva única professió, i ha
invertit el temps a pujar poc a poc fins on son ara, per tant poden
renunciar al pais, a la dignitat i a tot el que calgui, però mai a la
seva posició.
Ara matiex tenim una ERC que és autonomista, es rendeix i s’umilia per
salvar el cul, i com mes ho fa, mes dificil ho te per salvar-se.
Tenim un PdCat desorientat, segurament també amb una forta tendència
autonomista.
Possiblement només es salvi les CUP, tot i que no se que pensen o si
tenen un pensament continuat en el temps.
Si no passa res aviat la cosa està perduda, segurament calen unes
noves eleccions, on només es presentin les CUP, i tirem pel dret, que
encara no ho ha provat ningú.
JOAN RAMON GOMÀ
13.02.2018 | 00:37
Potser que Puigdemont comenci a governar com a president legal de la República sense esperar cerimoniers d’investidura. Que facin la cerimònia quan s’adonin que no tenen altre sortida.
Com a president pot començar a nomenar govern, a dictar lleis i decrets, a recaptar Impostos a emetre deute a crear el banc central de la república, a impulsar el procés constituent…
Tots els republicans li donarem suport personal i econòmic. El poble català necessitem arremangar-nos per construir la república. Si us plau, que el president ens mani feina!
Carles Rodriguez
13.02.2018 | 00:00
Compte amb el que dieu aqui. ERC no son pas traïdors. Ningú millor que ERC, republicans de tota la vida, per entendre una República. Els dolents, son el que tots sabem. Prou de dir allo de la NO VIOLÈNCIA. No confondre el NO SER VIOLENTS, amb ser COVARDS.
Joan Badal
12.02.2018 | 23:40
Una llastima que ERC no sembli estar a l’alçada, es un proces només apte per a gent valenta.
Jaume Sans
12.02.2018 | 23:38
Te sentit. I més veient que l’objectiu principal del Gobierno es evitar com sigui la investidura de Puigdemont. L’efecte por està molt clar a les files d’ERC. Tant per part dels que son presos (normal) com dels que son a primera fila. Nomes cal escoltar la Marta Rovira i veure còm pren les decisions en Roger Torrent. No tant a les files de JxCat, segurament perquè el President veu la situació a CAT des d’una perspectiva privilegiada i pot contrastar informació d’una manera mes àgil i inteligent. Com sempre, els mes segurs son els de la CUP (molt be avui la Mireia Boya), encara que entre tots els vam reduir al minim en virtut del ‘vot útil’. La qüestió es definir la estratègia per avançar. Qui te prou força per liderar ? Quants estem disposats a fer el que calgui ? Que es el que es pot i cal fer ?
Rosa Gispert
12.02.2018 | 23:34
Haurem de rumiar com podem tirar endavant sense els polítics presoners i el seu cercle del partit. La sindrome d’Estocolm comença a afectar els ostatges i potser ens n’haurem de començar a deslliurar, dels seus consells i opinions. No per oblidar-los, per descomptat han de rebre tot el nostre suport, pero hem de ser conscients que la seva capacitat d’anàlisi estarà cada día més tocada. No els ho tinguem en compte.
Danny Norton
12.02.2018 | 23:32
Admeto el teu argument, Vicent, ens estan punxant per tot arreu en espera de reaccions violentes. Ja han “demostrat” que en el no-referèndum varem agredir amb les nostres cares les seves porres, i per això els uniformats defensors de la pau son aplaudits, premiats, condecorats. Recordeu que estan recuperant la colònia cap a la normalitat. Salta a la vista que seguiran aquest camí no només per a impedir la República, sinó també per a destruir el catalanisme en tot el seu esperit.
Dius que els tribunals europeus tombaran les instruccions injustes dels jutjats franquistes… quan els hi arribin. És clar que sí, però em temo que tots els jutjats (bons i dolents) preveuen que quan això passi ja no quedaran ni les engrunes de l’energia catalana que va fer la consulta d’Arenys de Munt el 2009.
No som ni tenim màrtirs. I no tenim dret a demanar a ningú sacrificis personals de trenta anys de presó. La pena és que quan varem empènyer el pas al costat del Mas i acceptàrem en Puigdemont com a interí de 18 mesos fins a començar la República… ens varem equivocar de dalt a baix. Dos milions d’il•lusos!?!?
Visca la República!
Antoni Juan-Torres
12.02.2018 | 23:08
A veure si ERC en prend bona nota.
Que la prudència no ens faci traidors.
Josep Usó
12.02.2018 | 23:01
Al nostre camp sembla que hi ha polítics que encara no acaben d’entendre a quin joc juguen. És molt normal, tindre por d’anar a la presó; però és gairebé inevitable, veient la desesperació d’Espanya. Malgrat tot, la fallida econòmica del reino sembla inevitable a curt termini. Ara ja es parla de no pagar les pensions (que els jubilats donen sa casa a canvi de la promesa que unes asseguradores solvents o no els pagaran una pensió). No hi ha més remei que seguir endavant. I si es té por, es fa un pas al costat i que una altra persona agafe el relleu.
jaume vall
12.02.2018 | 22:59
És necessari passar tot el temps que sigui convenient per denunciar la crueltat, la injustícia, la demagògia, la falta d’empatia, la baixa qualitat de les estructures polítiques, de la societat en general espanyola. Hores i hores per denunciar la maldat de l’actuació dels poders espanyols, i la covardia seguidista dels progressistes de l’estat veí.
Ara bé, si passem alguns minuts recordant, llegint, escoltant, reflexionant sobre el comportament dels representants i dels representats en la nostra política catalana, podem arribar a una dramàtica conclusió. Potser no aconseguim més fites en la nostra llibertat perquè no ens ho mereixem.
Que mai no haguem de flagel·lar-nos amb la sentència lapidària “Passat un temps prudencial, cada societat té el govern que es mereix”
Si aquesta frase ens eleva el cor, voldrà dir que la sang, la suor i les llàgrimes han valgut la pena i som dignes de la llibertat assolida.
Si aquesta frase condemna la nostra consciència a la similitud amb Espanya i d’altres països amb minses qualitats democràtiques, voldrà dir que la incapacitat, l’enveja, el ressentiment, la covardia, o bé un còctel de tot plegat, ens ha fet indignes d’assolir la llibertat. I la teníem al nostre abast. En vam olorar la flaire, en vam arribar a plorar la presència… i ens van fallar les pròpies forces.
Jordi Zamora
12.02.2018 | 22:49
Si algú s’ha presentat a aquestes eleccions pel poder, per la foto, per la retribució o perquè mola, s’ha equivocat. Probablement els hem votat per anar a la presó, en un primer moment. Així de bèstia. Per tant, qui no tingui prou coratge no s’havia d’haver presentat a les últimes eleccions.
Antoni Oller
12.02.2018 | 22:28
Que el que estan fent és una provocació continuada per intentar descontrolar la contenció social admirablement desplegada fins al moment, és evident de fa temps. Els aniria molt bé una Kale Borroka catalana, per portar el conflicte, com molt encertadament diu Partal, al terreny que ells dominen, la violència d’estat. El que per a mi és nou i ho desvetlla l’editorial, és la improvisació que demostra que l’ofensiva judicial es desfermés significativament més que mai, just després de les eleccions del 21D; aquest fet efectivament reforça la sospita de la immediatesa de les seves actuacions, que tenen però, la impunitat assegurada per anys. No podem perdre la paciència, però redéu, de vegades es fa tan difícil!. Sobretot pensant en el “mentrestant”. A més a més, no podem oblidar mai la famosa frase de Jordi Carbonell a la diada del ’76: “Que la prudència no ens faci traïdors”; en els moments presents molts dels que prediquen prudència ja han traspassat aquesta ratlla que Carbonell va traçar.
Govern a l’Exili: Comença a actuar! Al Parlament Català: Restitució Puigdemont o Eleccions. (Salvador Molins, CDR*.bic)
