On som? On se’ns va aturar el temps? Mantinguem-nos d’empeus per alliberar Catalunya.

Hi ha tres línies, tres feixos de catalans lliures, lliures d’esperit però encara no sobirans, de com interpretem el moment actual de la nostra lluita per recuperar la Independència del nostre Poble.

La primera línia representa aquella disposició per fer el que calgui per recuperar les institucions autonòmiques sotmeses a Espanya, retallades sempre, malmeses any rere any, limitades en les seves atribucions legals per la persistent lletra menuda del sistema opressor espanyol, perqupè no mereix altre qualificatiu, opressor i fiscalitzador a l’extrem fins fer-nos sentir inútils, indignes i esclaus. ës una lluita infructuosa a mort, nosaltres, els catalans, amb rasclets construint castells de sorra i sobre la sorra i ells, els espanyols destruint tot el que construïm amb excavadores. Això, exactament això és el que aquest feix de catalans i catalanitat volen recuperar. Però, ai las, que més hi podem fer?

Quedi clar que això és violéncia, sense sang, però violència i subjugació absolutes. Que nin gú ho calli i que ningú ho oblidi.

La segona línia d’interpretació del moment actual és aquella  que vol salvar a totes la Declaració d’Independència que es va fer el 27 d’octubre d’enguany com a resposta vinculant a la voluntat del Poble Català expressada majoritàriament en el Referèndum d’Autodeterminació del proppassat 1 d’octubre. Jo formo part d’aquest segon feix de catalans i catalanitat que valora aquesta Declaració com el punt més àlgid i culminant on hem arribat fins ara, en aquesta darrera temptativa de recuperar i fer real la nostra independència, el valor més gran de tota nació. Devaluar aquesta Declaració i Proclamació de la República, dir que fou ilegal o que no es va fer davant dels nostres nassos, davant un Poble -apartat del Parlament per valles, com si fossim xais o cabres, o de lluny com ratolins darrera el Flautista d’Hamelin televisiu- ho repeteixo dir que Referèndum i Declaració eren il·legals o inservibles i inútils és la indignitat més vergonyosa feta contra el propi Poble, el propi Poble Català. Contra Catalunya!

El Referèndum es va fer i es va guanyar! La Declaració també! Que mai se sàpiga de la indignitat d’haver enganyat al nostre Poble! Que mai se sàpiga!

La tercera línia i feix de catalanitat és aquella que denuncia i exigeix  amb extrema, però lleial i democràtica duresa, tot allò que s’havia de fer i no es va fer durant les primeres hores immediatament posteriors a la Declaració d’Independència de Catalunya i Proclamació de la República Catalana.

Eren poques coses les que no es van acabar de fer: Publicar la Declaració al Butlletí Oficial de la Generalitat, donar les ordres de retirar els símbols espanyols, organitzar la defensa del Parlament combinant les forces policials dels Mossos d’Esquadra i la gent del Poble en defensa del seu futur i la seva República, perquè era seva! no sols dels polítics. Posar els mossos d’Esquadra a les ordres del President i Conseller responsable. I defensar la nova República. On és l’organització del nou Poder Judicial Català? Perquè no es van nomenar els representants del Poder Judicial de la nova República? On són les ajudes econòmiques internacionals? Qui les va preparar? Quin país podia ajudar-nos militarment en aquelles hores crucials?

Tot això només ho poden portar endavant uns homes i dones amb la mentalitat i la fermesa de Caps d’Estat.  Aquesta és la denúncia i l’exigència d’aquesta tercera línia d’interpretació d’on som, de què hem de fer i de com ens hem d’orgaitzar per completar la recuperació i la reconstrucció de la nostra nació.

Quan assolim completar i unir amb gran dignitat i fermesa aquestes tres línies, d’interpretació i d’acció, aleshores esdevindrem independents.

Catalans! no ens turem! Tenim pressa! molta pressa! Som-hi!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, membre del CDR*bic, del CDR*berga, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *