Endavant la República, endavant el Procés Constituent. Reneguem d’Espanya!

Les Torres Bessones Catalanes:

Enteneu que representa i el mal que li fa a un Poble conscient dels seus drets que li aixafin la seva sobirania? o que li neguin el seu Dret a Decidir?
.
Els terroristes, aquesta vegada els espanyols, amb el seu govern de Madrid i el seu Parlament, els de les porres contra els votants, volen enfonsar les Torres Bessones Catalanes, les actuals més altes i més dignes del món, l’una la Llibertat dels catalans i l’altra la Independència de Catalunya en forma de República.
.
El dissabte 11 d’octubre del 2017, la Zona Zero d’Europa era Catalunya.
.
Al Carrer Marina de Barcelona, la Capital de Catalunya, s’hi va fer un gran acte-manifestació, amb una participació de 750.000 persones segons valoració de la Policia Metropolitana.
.
En aquest acte hi van ser presents els esposos i els fills dels empresonats, i altres familiars propers, i es van llegir cartes de tots els empresonats, membres actuals del Govern Legítim de Catalunya, escollit democràticament el 27 de setembre del 2015.
.
Segons el meu parer, una de les funcions d’aquest acte era de cura psicològica de masses, semblantment al que van fer a la Zona Zero de Nova York, en un acte nacional dels EUA, acte de dol i de cura psicològica col·lectiva, en el que apareixien les mares que van enviudar aquell dia de l’atac terrorista a les famoses dues Torres Bessones de Nova York, i que en aquesta ocasió ja anaven acompanyades dels seus nadons; aquelles mares que just després de l’atac d’aquell fatídic 11 de setembre, fatídic per als EUA i per a tota la humanitat, van aparèixer per primer cop amb les panxes grosses pel fet d’estar en estat avançat de gestació.
.
Per fer-nos una idea d’aquests fets que exposo només hem de ser conscients del mal psicològic i ferida profunda que ha causat en l’ànim de molts catalans els atacs espanyols del darrers dies, contra el President, el govern, els Parlamentaris, els alcaldes, la legislatura actual, pares d’escolars, altres persones i càrrecs … i l’entrada en un veritable espiral de repressió i presó indiscriminades …
.
Espanya, amb el vist i plau de les classes governants d’europa, actua embogida i enfollida, amb extrema violència, la violència pròpia d’una guerra de destrucció total entre els contendents. Espanya ja sap on va, fa més de 300 anys que sap cap on va. Així resa la portada d’una de les edicions del Decret de Nova Planta “La Nación Catalana ha muerto”.
.
El que de totes maneres ens hauríem de preguntar és si els catalans en som conscients d’aquesta guerra? I si en som conscients, ens cal plantejar-nos com preparar el que ens manqui per tal de guanyar aquesta guerra, perquè si la perdem, aleshores hi ha moltes possibilitat de que es faci realitat l’esmentat epitafi d’aquell Decret que ens feia el pitjor regal de la nostra història: les lleis de Castella.
.
Una altra de les finalitats convenients d’aquest impressionant acte era reivindicar la retirada de les forces d’ocupació espanyoles instal·lades a Catalunya de del 1714 i reforçades darrerament amb milers de membres de la “Policia Nacional Española” i de la “Guardia Civil” també espanyola, per tal d’impedir el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’octubre de l’actual 2017 a cops de porra i robant i segrestant Urnes de votació plenes de vots de ciutadans catalans i per extensió ciutadans europeus.

La primera reivindicació d’aquesta gegant Manifestació fou l’alliberament sense càrrecs dels presoners polítics, membres del Govern legítim Català, i la tornada dels altres membres del Govern Català, inclòs el President Puigdemont, que s’han refugiat a Brussel·les i ara estant pendents d’un judici per a resoldre si són extradits. També l’alliberament sense càrrecs dels caps de les dues Associacions de la Societat Civil més grans de tot Catalunya, Jordi Sànchez, President de l’Assemblea Nacional Catalana i Jordi Cuixart, President d’ÒMNIUM.

Unes altres de les reivindicacions eren l’anul·lació de l’aplicació abusiva de l’article núm. 155 de la Constitució Espanyola i l’anul·lació dels seus malèfics efectes, així com la continuació immediata de les activitats de govern i legislació, amb el desplegament de la ja aprovada Llei de Transitorietat Jurídica.

Salvador Molins,
Catalunya Acció, UPDIC, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM,
membre dels CDR’s, membre del BIC/CDR.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *