Puigdemont traeix als catalans. Teníem por de que ho fés i així ha sigut. Vergonya Catalans Vergonya!

Espanya ha volgut doblegar-nos amb la por i combinant-ho amb les amenaces dels magnats de la UE davant de Puigdemont i de moment se n’ha sortit. Per això segueixen jugant amb el temut 155. Si hem fet i escapçat la DI, ara haurem de fer la RUPTURA PRÀCTICA I REAL:

I encara no en té prou aquest ajupit de merda! Sí em refereixo al President Puigdemont, autonòmic espanyol de fet o inepte català mancat de lucidesa i coratge, pels fets se’l pot considerar virrei de Catalunya. Mai un President de la Generalitat havia tingut tan suport de tants catalans, ni havia comptat amb un referèndum guanyat per 2.244.000 catalans més els 700.000 als que se’ls va robar el vot, i tot i així ens ha traït, com? ajupint-se davant dels dos capdavanters de la UE quan demanaven respecte per tothom i de retruc com sempre respecte per tothom menys pels pàries, en aquest cas el Poble Menut català aquell que va donar la vida el 1714 i el 1936 pels nostres drets i constitucions i que l’1 d’octubre es va llevar de matinada i va encaixar els cops per defensar el seu vot, el més sagrat de la política del segle XXIè.

Evitar l’enfrontament no és la millor qualitat d’un estadista que per més INRI cobra una bona mesada de mans de l’enemic,  l’invasor,  lladre i terrorista espanyol. Als capdavanters que no s’encaren a totes amb l’enemic se’ls acaba escalfant i esclafant, com va passar quan Macià,  que tot i la seva renúncia no va poder evitar la sagnat guerra del 1936.

Puigemont a pres el pel als catalans i el pitjor és que no corregeix, per assolir dialogar amb Espanya s’ajup a uns nivells indignats, no li hem de permetre, de cap de les maneres! Hem votat Independència i ara mateix surt a Vilaweb explicat que s’ofereix a un diàleg sense condicions. Collons! sí que hi ha una condició i vostè no és ningíui per tombar el desig expressat en el Referèndum: Hi ha una condició innegociable que si no la sap es diu INDEPENDÈNCIA! i que ja l’hem guanyada quatre vegades … Consultes, 9N, 27S i 1 d’octubre! no hi hauran més Referèndums No!

Si no es capaç de tenir més clarividència davant dels cants de sirena europeus, més aplom, fermesa i dignitat, plegui i en el seu lloc n’hi posarem un altre. Jordi Fornas li dona mil voltes. Vergonya President! Vergonya!

Hem posat en les seves mans el tresor més preuat de tots els catalans que estimen la  seva terra, hi hem posat la llibertat i la Independència, i concretament esperàvem de vostè el gest de la Proclamació, així com les primeres ordres efectives i necessàries, i vostè les ha traïdes rentant-nos la cara amb un drap brut, com aquell que diu volies “declaració” doncs aquí la tens però al cap d’un minut te la trec, te la prenc, perquè el “teu dret a decidir”, la teva “sobirania”, el teu “votarem” infantil i el teu “he votat” estomacat, són de mala qualitat, molt per sota, infinitament per sota de la dignitat dels altres europeus per no parlar dels espanyols. I ara mateix després del seu políticament correcte gest encara estem més per sota dels altres europeus perquè una vegada més som la riota de tot el món. Això si que li deu agradar a aquell que sempre li cobreix el cul, em refereixo al Sr. Jordi Sànchez de l’ANC, que win win es deu sentir amb la seva revolució dels somriures -ara glaçats- no pot ser d’altra amanera amb aquest “Record Guiness” insuperable: “la independència més curta de la història del món.

El dia abans de la “Declaració” vaig llegir una entrevista que li feia Pere Cardús al President de l’ANC i hem va caure el món a sobre, veient com aquell salva culs li preparava el terreny., no m’ho podia creure, no ho volia creure, la Proclamació era quelcom massa important, serien estratègies, com sempre em diuen els babaus catalans. Fa més dies, el mateix 11S el dia del “Votarem” i en l’entrevista de l’Evole, que si el 2019 o el 2025 en boca tan de Jordi Sànchez com de Puigdemont.

I encara queda una cosa pitjor, vostè encara no s’ha ajupit prou, qui fa un cistell es capaç de fer un cove, i és que se li veu, té tantes ganes de negociar amb l’impossible, que es baixarà els calçotets una i mil vegades! Vostè no serveix! Retiri’s abans no el fotin a la garjola. O potser no cal que es retiri perquè els espanyols ara ja li han pres la talla i saben que per aturar la Independència de Catalunya la millor manera es tenir en actiu homes com vostè i el Sr. Sànchez.

No ha tingut encert de muntar un bon problema a Europa, defensar la Declaració d’Independència com un estadista de veritat, Churchill no els va dir als anglesos que farien un kit-kat abans d’encarar-se amb Hitler, vostè no havia de prostituir aquella Declaració perquè Europa s’hagués d’empassar la seva pròpia porqueria veient com a Catalunya es conculquen els drets dels catalans. Ara ja, com sempre Europa i Espanya estan tranquils perquè el President català és molt bon xicot i molt ben enraonat. “Tranquils, els catalans muts, tot va com una seda, la UE dorm tranquil·la, ai quin ensurt” !

D’ací a pocs dies es veurà com Europa té por de la desobedient Espanya i s’ajupiran a les seves exigències. Sr. President si encara li queda un bri de dignitat no s’encanti intentant dialogar amb un terrorista, perquè l’estat espanyol sempre actua com a lladre, mentider, malversador, invasor, no s’hi entretengui, cerqui urgentment un protector, sigui l’UK, Isarel, Anglaterra, Xina o Rússia, o una coalició de tots plegats. Si estima aquest Poble ja sap el que ha de fer, tot menys picar en ferro fred i encantar-se.

Puigdemont, defensi la dignitat plena dels catalans i recuperi la nostra confiança, si no pot plegui!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa


L’esperança dels catalans no morirà mai:
(Fotografies de Santiago Espot i Jordi Fornas)

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que, per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya torna a ser un Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, alliberada de qualsevol lligam polític i econòmic envers el Regne d’Espanya que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força des de fa més de 300 anys.

Anunciem que, provisionalment, tornen a ser vigents les Constitucions de Catalunya del 1714, mentre el Parlament no elabori una nova Constitució o les modifiqui.

A través d’aquestes Constitucions, l’Estat Català es reclama hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la monarquia borbònica per ocupació militar i amb els Decrets de Nova Planta, que queden derogats.

Denunciem aquell acte de guerra, posteriorment reiterat, i la repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions. Ens declarem alliberats de qualsevol compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i de l’Estat que llavors i actualment la representa.

Reclamem les compensacions econòmiques i materials que es deriven dels segles d’ocupació i espoliació als Estat que les hagin perpetrat, així com les pertinents reparacions de guerra.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem a les nacions que van signar compromisos amb l’Estat Català, quan encara era independent, el seu compliment.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

 

3 – PROCÉS CONSTITUENT

Mentre es consolida l’Estat independent, amb la construcció i el control efectiu de totes les estructures inherents a un Estat independent, i el reconeixement d’un nombre suficient de països, les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

Finalitzada aquesta part del procés d’independència, es convocaran eleccions constituents al Parlament perquè els ciutadans puguin escollir el model d’Estat en funció de les opcions que proposin els diferents partits polítics.

UPDIC participarà en el procés constituent proposant i defensant el model d’Estat que es descriu en aquest programa i que pretén que Catalunya sigui un Estat Democràtic i de Dret, laic i amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

 

El procés d’independència finalitzarà quan s’aprovi la Constitució (o Constitucions) de Catalunya, que hauran debatut i acordat els partits presents al Parlament.


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *