L’1 d’octubre votem, si no es pot fem la DUI urgent. Tinguem-la apunt.

L’1 d’octubre votem Sí a la nostra Independència, si no es pot votar o no valen les votacions per causa d’aquesta repressió que de nou pateix ara mateix el nostre Poble, aleshores hem de fer la DUI immediata per dignitat i justícia envers nosaltres i envers tots els Pobles que com nosaltres fan cua per assolir la seva plena llibertat o sigui la seva plena Independència.

Això va d’Independència! Una Nació si no és lliure no pot ser plenament democràtica.
.

Potser també tenen raó. Ho escric parlant d’allò que ara mateix i ja fa dies, o mesos o anys, els processistes diuen que això va de democràcia.

Som a l’hora de la democràcia, o més ben dit, l`hora de l’augment -o retrocés- de la democràcia en el tracte entre els estats i les nacions com la nostra que volen pujar en la categoria d’autogovern fins a la plenitud. L’hora de l’ascensió de nivell d’aquell dret que Wodrowod Wilson va defimir el 2014 com a Dret Humà número 14, el Dret de tots els Pobles a l’autodeterminació.

Quan una nació, com la nostra o semblant, accedeix a aplicar i fer efectiu aquest dret sublim, quan és capaç de trencar els rols de maltractament i submissió, aleshores la causa dels Pobles avança, l’Europa de les Nacions lliures, la llibertat del Rif, la llibertat del Kurdistan, la llibertat dels Tibetans i tantes altres causes que fan cua en el nostre món i en la nostra història.

Va de democràcia? -i tant que sí! de la Democràcia dels Pobles, la interdependència dels Pobles Independents, dels pobles que assoleixen autogovernar-se amb plenitud o sigui sense interferències ni fiscalitzacions alienes que et menystinguin per sistema i permanentment.

Senyors, catalans tots, això va d’Independència, i sols reeixirem si assolim recuperar i restituir en la seva totalitat aquella plenitud i maduresa del nostre Poble, de la nostra Nació, que fou explicada per Pau Casals a l’ONU, aquella plenitud i maduresa que havíem d’haver millorat fins a la perfecció, però que mai! mai havíem d’haver perdut.

Si Catalunya guanya aquest pols contra l’orgull i les males maneres de fer d’un Imperi decadent que està apunt de perdre un altre dels Pobles que des de fa centúries ha empresonat, subjugat i torturat, aleshores la causa dels Pobles Liiures avança.

Si Catalunya perd aquest pols amb l’Espanya altiva i orgullosa, si Catalunya no assoleix trencar aquesta submissió i autodeterminar-se, aleshores tristament s’aboca a la seva possible dissolució i decadència a extrems que no ens podem imaginar.

Però, no som pas prou conscients de la vergonya que representa ser un Poble trist i acomodat a la submissió, un Poble “meravellòs” però que en realitat té segrestada i anul·lada la seva “meravella”, la seva idiosincràsia, la seva genuïna aportació a la humanitat, un Poble que per fora és vernís de somriures i win-wins, però per dins és poruc, trist, acomodat i covard.

Per dignitat i per justícia, l’1 d’octubre votem i si no es pot votar aleshores hem de fer la DUI. Tinguem-la apunt.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *