Les avantatges i la urgència de la DUI (Diari Avui, Col·lectiu Praga, …)

EL PUNT AVUI  –  25 de juny del 2017 2.00 h

Buscant refugi en el dret internacional

La llei del referèndum pot invocar principis universals, però tot i que la Constitució els recull, no està clar que tinguin prou força jurídica

Una DUI no és il·legal al món, i depèn sobretot de l’efectivitat

“Pots invocar el que vulguis, però has de mantenir la determinació”, apunten el “col·LECTIU DE PRAGA I EL GOVERN” en al·lusió a l’1-O.

El Tribunal Internacional de l’Haia va emetre el juliol del 2010 un dictamen sobre la DUI de Kosovo que pot ser un referent per a Catalunya Foto: AFP / ARXIU.

 

La Constitució prohibeix un referèndum d’independència a Catalunya. L’afirmació ha estat discutida per un grapat d’experts, reunits molts en el Col·lectiu Praga, i pel mateix govern, que hi veien vies a explorar si hi havia voluntat política del govern espanyol, però un cop s’ha constatat sobradament que aquesta no existeix, és evident que la llei en què se sustentarà l’1-O haurà de buscar un mínim refugi jurídic per altres bandes; bàsicament, tractats, normes i principis generals del dret internacional, com ha suggerit el mateix Col·lectiu Praga. La majoria dels quals, per cert, reconeguts i fins i tot integrats en la Constitució.

Quins són, però, i com de sòlids, els principis a què podria apel·lar Catalunya?

Poden tenir recorregut jurídic per legitimar l’1-O?

Experts en dret constitucional i en dret internacional no es posen del tot d’acord en la resposta. Els primers no veuen gaire recorregut jurídic a cap dels principis universals que es puguin invocar, perquè per molt que estiguin recollits en la Constitució sempre tindran un rang inferior, i per tant són de “gran feblesa jurídica”, tot i que admeten que no hi ha gaire alternativa. En canvi, els segons veuen més escletxes on poder-se agafar.

El dret a decidir té empara en el dret internacional?

No hi apareix com a tal, i els consultats creuen que seria un error buscar un punt específic en el dret internacional que sustenti el procés català. Això sí, hi ha alguns drets civils i polítics reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans que es podrien agrupar sota el paraigua del “principi democràtic” reconegut arreu, relacionats amb el dret a decidir: el dret de participació política (democràcia directa), el de la llibertat i la dignitat humanes, el de reunió i associació o el de respecte a les minories. I si l’Estat els vulnera es podrien activar diversos sistemes de protecció dels drets humans a escala internacional.

I el dret a l’autodeterminació?

No hi ha unanimitat entre els experts sobre la possible adscripció al dret a la lliure determinació dels pobles: els politòlegs tendeixen a invocar-lo i els juristes en són molt escèptics. Després que fos recollit per primer cop en la Carta de les Nacions Unides ratificada el 1951, després ha estat inclòs com a article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, i el dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, i també a la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides. Tot i que inicialment va ser pensat, i invocat, per al procés de descolonització posterior a la II Guerra Mundial, la formulació del dret és genèrica i no fa distincions; fet que per a molts obre la porta que Catalunya el pugui invocar.

Els juristes, en canvi, alerten que interpretacions posteriors de tribunals i organismes a escala inferior l’han deixat per a pobles colonials o indígenes. A més, recorden que no s’ha invocat en cap de les independències dels últims anys: ni les de l’antiga Europa de l’Est, ni, més recentment, en els processos de Kosovo i Sudan del Sud. És més: recorden que no està clar qui n’és titular, i fins i tot que hi ha pobles que sí que tenen reconegut el dret a l’autodeterminació però que encara no han aconseguit ser independents, com el Sàhara Occidental, Palestina o el Tibet. En tot cas, els juristes consultats no veuen contraproduent invocar-lo però tampoc que aporti res com a argument jurídic. “Pots invocar el que vulguis, però has de mantenir la determinació”, apunten en al·lusió a l’1-O.

Què diu la Constitució sobre el dret internacional?

L’article 96 apunta que els tractats internacionals “formaran part de l’ordenament intern” un cop s’hagin signat –segons els criteris fixats als articles 93 i 94– i publicat al BOE, i que només podran ser derogats o modificats segons s’indiqui en els mateixos tractats. Això vol dir que l’Estat s’obliga a seguir-los, punt que encara queda més clar en l’article 10, que assegura que “les normes referides als drets fonamentals s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats internacionals”. És a dir, que en certa manera, si la mateixa Constitució dirigeix a altres textos per interpretar aquests drets els posa al seu mateix nivell, o fins i tot per sobre.

Així no es pot fer res que la Constitució no permeti?

Argumenta l’unionisme que gairebé cap constitució al món recull el dret a la secessió dels seus territoris –afirmació d’entrada rebatible–, però en tot cas això no ha impedit que en el darrer segle desenes de territoris s’hagin independitzat per assolir la categoria d’estat. La catedràtica Araceli Mangas, una de les grans eminències a l’Estat en dret internacional i gens sospitosa de simpatitzar amb el sobiranisme, admetia en un article el 2014 que el fet que l’ordenament intern no la prevegi “no pot impedir” que es pugui reclamar i assolir la secessió, com va ser el cas en el passat de Suïssa, Holanda, Texas, el Pakistan, Bangladesh, Eritrea o Sudan del Sud, “per no esmentar els casos resolts de mutu acord”, postil·la. Tot plegat prova, segons els experts consultats, que és “irrellevant” com s’hagi assolit l’estatalitat: es té, o no.

Què i qui defineix un nou estat?

No ho marca el principi de legalitat sinó el d’efectivitat, és a dir, el fet de tenir un territori, població i institucions de govern amb capacitat per mantenir-hi el control efectiu i la vigència de les seves normes “amb caràcter d’estabilitat i permanència”, i d’excloure l’aplicació de normes d’altres estats. La mateixa catedràtica apunta que si l’Estat espanyol no controla una part del territori “seran els tercers estats els que tinguin interès a reconèixer el nou estat”, perquè fer-ho “no vol dir aprovar la seva creació, sinó afrontar la realitat existent i defensar els seus interessos vers el nou estat”.

És il·legal una secessió?

Òbviament ho és des del punt de vista intern, però no pas l’extern. “És mentida” que el dret internacional prohibeixi vulnerar constitucions, asseguren els experts. “El naixement d’un estat no es regeix pel dret intern, encara que el prohibeixi; la il·legalitat és només interna, allò habitual és que el territori que se separi no tingui l’autorització de l’Estat del qual es vol separar”, diu Mangas. En aquest sentit, el dictamen del 2010 del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovo deixa ben clara una premissa que ja per si empara qualsevol cas com el català: una declaració unilateral no és il·legal per ella mateixa. “El Consell de Seguretat de l’ONU no ha condemnat mai una DUI per la unilateralitat, només ho ha fet perquè s’ha fet amb l’ús de la força o ha violat normes internacionals sobre drets humans”, recorden. I encara un altre fet queda claríssim en el dictamen: el principi d’integritat territorial que també invoquen moltes constitucions només s’entén amb vista a tercers països, però mai internament.

Però algú reconeixerà una DUI?

<No s’ha de reconèixer la DUI sinó l’Estat Català Independent en forma de República>

“Serà el conjunt de circumstàncies concomitants les que ens duguin a constatar si d’una DUI se’n deriva la creació d’un estat (…) Tot és possible i legal”, admet Mangas en l’article. De fet, veient el cas de Kosovo, segons ella, no cal ni Parlament per fer una DUI, sinó “ciutadans que tinguin certa legitimitat política”, com ara càrrecs electes. “És més, evitaran fer-ho en institucions provinents de la legalitat de la qual es volen apartar”, conclou. Fins i tot llença un avís a l’Estat: després d’una DUI “ja tota mesura jurídica, com ridículs recursos al Tribunal Constitucional, serà paper mullat”. Per ella, serà clau la reacció dels altres estats, perquè fa temps que “els comissaris de la UE insisteixen que és Espanya qui ha de solucionar la situació”. I si no ho fa i Catalunya acaba declarant l’estat propi, després no l’ajudarà, ans al contrari: “La UE té molta força de persuasió”, i pressionarà al màxim l’Estat perquè accepti la nova realitat.

l si l’1-O no fa cas del que diu la Comissió de Venècia?

Certament, no podrà complir tot el codi de bones pràctiques, com el punt que diu que el referèndum s’ha de fer d’acord amb la Constitució. De fet, res estrany per als experts consultats, que recorden que l’ens està creat “per reforçar els sistemes constitucionals, i garantir que aquests es compleixen” i, per tant, només ho analitzarà des del prisma de la Constitució. Per cert, la comissió també va emetre un dictamen contrari a la reforma de la llei orgànica del TC que li permet sancionar, i el govern espanyol ja ha dit que no en seguirà cap recomanació. D’aquí que concloguin: “Si pel cas Atutxa el Tribunal d’Estrasburg ha fallat que el TC no va vetllar pels drets fonamentals, curiosament en un tema polític, què cal esperar-ne ara?”

ÒSCAR PALAU – BARCELONA

 

________________

COMENTARIS  

+20#1 CARLES GARDELL

Tot flueix; res no s’esta quiet. (Heraclit, s. V a.C.)

Diumenge, 25 juny 2017 10.01

+19#2 LLUIS CABOT ARDIL

Realment MOLT INTERESSANT i INSTRUCTIU l’article. Sembla ser que les DECISIONS hauran de ser MOLT FERMES i amb TOTAL CONVICCIÓ. La meva interpretació del mateix (pot ser que sigui interessada) és que com el Dret Internacional té diferents lectures unes de favorables i les altres no, siguem valents sense ser inconscients i fem el REFERENDUM o REFERENDUM i ACCEPTAR la majoria del seu resultat. Segur que els Déus ens protegiran; ja que lo nostre és LLIBERTAT i DEMOCRÀCIA i això NO pot ser castigat al foc etern de l’infern.

Diumenge, 25 juny 2017 10.43

+21#3 JESÚS Mª MARTÍN ORTEGA

Si ho tenim tot! Drets històrics. Haver estat sotmesos i desposseïts de les nostres lleis i mantinguts a contracor ham la força de les armes i ham la força de les armes mantinguts en el temps en un estat semi colonial ( per sotmetre Catalunya, Barcelona hauria de ser bombardetjada cada 50 anys. General Espartero). Convenis i tractat ens donen la raó però com es desprèn del article, al final en democràcia el poble decideix i cap organisme internacional ens prohibirà el nostre referèndum i si ho fan estarem legitimats a tot fins ha fer una declaració unilateral de indepenència.

Diumenge, 25 juny 2017 11.05

+14#4 RAFEL VIDAL

Ho tinc clar, com que el govern pirata mesetari no ens deixarà votar, i a tal efecte inhabilitarà tots els nostres polítics, no quedarà més remei que fer que els alcaldes proclamin una DUI, i això abans de l’1-0. I el poble català, com els de Fuenteovejuna: “TODOS A UNA.”

Diumenge, 25 juny 2017 11.29

+12#5 LLUIS MASAFRET CADEVALL

La nació catalana es imperable, sino volen unreferendum doncs apa nu DUI .. els peperos ,sociolistos i elsdel Albertito el “guaperas” ho tenen clar.. estan acollonits ,s’hauran de possar a treballar UFFFFFF¡¡¡¡¡¡ APA ESTAT CATALA I REPUBLICA VISCA

Diumenge, 25 juny 2017 11.53

+12#6 ÒSCAR BETRIAN

Absolutament ningú que es consideri demòcrata al món ens pot negar que la via quebequesa, escocesa o catalana és la via més correcta trobada fins ara per a solucionar el conflicte d’un territori que aspira a la independència per x motius. Cal demostrar sense defallir el conflicte. No podem callar ni abaixar la guàrdia fins assolir l’objectiu. Després, tothom ens felicitarà…igual que fan amb la (falsa) transició pacífica del feixisme a l’estat (autoritari) que tenim ara.

Diumenge, 25 juny 2017 12.38

+11#7 RAFEL VIDAL

En la pràctica, el Dret Internacional es basa en la llei del més fort i dels fets consumats. Quan declarem la independència veurem qui pot més, si la fúria espanyola o el fet consumat català. El més fort guanyarà. I la força catalana es basa en que TOT EL POBLE CATALÀ planti cara a l’envestida del toro espanyol.

Diumenge, 25 juny 2017 12.56

+6#8 SALVADOR DURAN TOMAS

El que diu el senyor Vidal és totalment cert.La legamitat naix de la llei del mès fort.Cada estat crea la seva llegalitat juridica.

Diumenge, 25 juny 2017 15.59

+4#9 CARLES GARDELL

Aixi es, en la practica el Dret internacional es basa en la llei del mes fort. Mitterrand deia que s’estimava tant Alemanya que en volia dues. Doncs se’n va haver de menjar una, i depressa. La UE i els EEUU no accepten l’annexio de Crimea, i se l’han d’empassar amb patates fregides.

Diumenge, 25 juny 2017 17.09

+4#10 LLUIS GARCIA I VALLÈS

Per moltes raons democràtiques que esgrimeixis , si a l´altra banda el lema principal i únic de la força i la testosterona de ” La Unidad de España por cojones !”, la cosa te molt poc de civilitzat

Diumenge, 25 juny 2017 18.08

#11 ANDREU FAURA LAO

amb una dui serem lliures que diguin el que vulguin els mafiosos EEUU i EU tot el que s ha volgut alliberar a fet una dui catalans ara es la nostra oportunitat d esser lliures lluitem per la nostra llibertat i estat catala salut i independencia

Diumenge, 25 juny 2017 20.55


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *