Mirant el futur proper. La Il·lusió de reconstruir el nostre país. Catalunya lliure i feliç per a tothom qui hi visqui, la estimi i la respeti.

Primers dies de la República del 2017 (3): Xoc de legalitats

Havent guanyat el Sí en el referèndum, amb tota legitimitat, havent proclamat la independència, podem esperar que les primeres setmanes del nou estat estarà plena de situacions on xocaran la legalitat espanyola amb la nova legalitat catalana. No sols en la recaptació d’impostos i en la tramitació dels nous DNI (o el document que els substitueixi, potser el carnet de la Seguretat Social com als EUA) i passaports. També en les convocatòries electorals, on bé ens podem trobar, donat que els centres escolars estaran sota control de la República, que en unes eleccions al Congrés, els que hi volguessin participar, els que encara es considerin espanyols, haurien d’acudir a algun pavelló esportiu o les delegacions dels ministeris i només en les grans ciutats, de la mateixa manera que han participat els equatorians en les seves darreres eleccions. En aquell moment, és quan de veritat alguns unionistes es podrien sentir estrangers a Catalunya.

Les topades entre legalitats, en aquelles primeres setmanes, s’estendran a diversos àmbits. Segurament hi haurà uns quants incidents pel control marítim, amb patrulleres de la Guàrdia Civil intentant intimidar i exercir el control (malgrat que després poden tenir dificultats de proveïment als seus quarters). Tampoc és descartable alguns incidents intimidatoris en l’espai aeri, però que seran tan sols exhibicions de força poc efectives (sabem que ben aviat la població s’acostuma i és una despesa que no es pot sostenir massa sense el permís de l’OTAN).

On el nou poder haurà d’activar acceleradament noves lleis, per a que no afecti a la vida quotidiana, serà en el terreny de la justícia. Caldrà una nova llei de procediment judicial, per no seguir el procediment ineficient i lent de la justícia espanyola (el model francès o anglès és molt millor) i un nou codi penal que deixi sense efectes tota la herència autoritària i carca de l’estat espanyol. Per exemple, els delictes contra l’honor i d’ofensa de la religió han de desaparèixer sense cap més justificació, així com declarar nul·les de ple dret totes les lleis i sentències del franquisme, per ficar alguns exemples. Si es fa amb caràcter d’urgència, això ja marcarà un salt qualitatiu de millora per a la població que eixamplarà el suport a la nova república.

També pot ajudar molt a distanciar-nos ràpidament d’Espanya aprovar una nova llei de Contractació Pública, per fer transparent l’adjudicació d’obra pública. Una bona manera per no afavorir les grans constructores, que han escampat la corrupció aquests darrers anys, seria prohibir la subcontractació, un procediment que no té cap sentit, i fa desaparèixer la responsabilitat corporativa  i penal davant d’irregularitats o pràctiques delictives. També es podria prohibir l’accés a la compra-venda d’habitatges (no pas a locals comercials) a cap tipus de societats d’inversió. La nova república ha de fixar-se sobretot en ficar límits a pràctiques i actituds poc honestes, en definitiva tramposes, que perverteixen la lliure concurrència dels ciutadans en les diferents classes de mercats (financers, immobiliaris, bancaris, etc).

Aquelles primeres setmanes seran el fruit de la voluntat no negociadora d’Espanya, per l’entossudiment de voler mantenir encara la mentalitat imperial. Espanya sempre ha triat el pitjor camí, no pas el més intel·ligent, i per això ho anat perdent tot. En un escenari d’acord i pacte, les dues parts sempre poden guanyar. En un escenari de conflicte, quan no es pot imposar per la força, finalment hi perd més qui més se’n beneficia en la situació anterior. Per això, Catalunya no serà qui perdrà més. Espanya, fins i tot pot encetar el camí del col·lapse i la desintegració en les seves parts fonamentals, en les seves nacions constitutives (regne de Galícia i Lleó, regne de Navarra i País Basc, regnes de parla catalana i regne de Castella). A hores d’ara sabem, que quan més setmanes passin, Catalunya s’enfortirà i Espanya s’afeblirà. Sempre ha estat així (un procés molt similar al que va passar amb la independència de Noruega, que no era cap colònia).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *