Israel I Catalunya, Pobles escollits! Necessitem el Rei David i la DUI per tombar Goliat.

 
Serà la DUI la pedra amb la qual David va tombar Goliat?
Catalunya! Catalans!
que la Moral de Victòria us acompanyi!
Com David tu pots vèncer Espanya … DUI ja!
Fa pocs dies Francesc Font ens obsequiava des del seu blog de l’espai Vilaweb” amb la seva 58.a carta per qui la vulgui llegir o escoltar: “Referèndum. VIII” en la que esbossava la nova etapa bèlica, en la que ja ens trobem de ple, del Procés de Recuperació de la Independència de Catalunya i dels catalans”.
Dic bèl·lica, ell, Francesc Font, en diu “guerra …, potser primera batalla o potser primeres refregues prèvies a la primera batalla, cruenta, de moment, judicialment parlant.
Els catalans no podem oblidar que fa ben bé 300 anys que estem en guerra contra Castella i Espanya, nosaltres, els catalans, per alliberar-nos de les seves urpes, lleis i forces repressives, i per recuperar les nostres lleis i constitucions que ens van arrabassar a força d’armes i de repressió absoluta; ells per sotmetre’ns definitivament, quan no “sin que se note el cuidado” quan no a cops de garrots.
Es tracta d’una llarga guerra desproporcionada, els uns agressors, els altres agredits; els uns per posseir, manar i espoliar Catalunya, els altres per fugir esperitats de l’imperialista i fracassada Espanya; els uns grans i poderosos com diu en el seu article Francesc Font, els altres més petits, més dèbils i més desunits, com també escriu el mateix Francesc Font en l’esmentat post.
Però per sort nostra, dels catalans, les coses no són sempre com semblen, sobre el tauler d’aquesta secular batalla, potser no som tan dèbils com molts es pensen.
Primer de tot cal saber i recordar que els espanyols -abans castellans o satèl·lits de Castella- mai han pogut destruir-nos ni sotmetre’ns del tot, i en les guerres declarades com a tals, ells sols i molt més armats que no pas nosaltres, mai han vençut Catalunya, sempre han necessitat aliats externs per activa o per passiva.
Em ve a la memòria aquella història bíblica que ens parlava del Poble Escollit, Israel, que com Catalunya s’enfrontava a uns bàrbars com els espanyols, els filibusters, representats per un primitiu, brut i abusiu guerrer, alt i gran de cos però molt curt i primitiu de mollera -com són els espanyols exactament- al qual un xicot jovenet que feia de pastor, res tan humil i en comparació petit, ros com un fil d’or, net i polit, va tombar d’un sol cop de pedra llançat amb precisió amb la seva fona de pastor, res de canons i pistoles, només un roc, valor, decisió i precisió, i naturalment l’ajut del Creador i ànima de la història que també existeix encara que sovint no la sabem veure.
Goliat contra David, Catalunya contra l’invasora Espanya.
Caigui Goliat, caigui Espanya!
Visqui Catalunya com Israel, ambós són els Pobles escollits!”
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit polític de Jordi Fornas -ex batlle de Gallifa-. Membre de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM
Necessitem el Rei David i la DUI per tombar Goliat
.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *