Al·leluia! aviat entrarem a la Via Bàltica !

576_1373636362via-baltica-mardel-que-Lituania-Letonia-Estonia_ARAIMA20130823_0027_4

(Dues fotografies de la Via Bàltica)

Cantant les absoltes a la Via Catalana. No pas al “Procés” que segueix viu.

Al·leluia! aviat entrarem a la Via Bàltica.

Greus errors porten la Via Catalana a estavellar-se. La revolució dels somriures a part de somriure ha fet fallades garrafals i ha posat el “procés” fins ara en mans equivocades i amb estratègies errònies.

Entre el pacte de Junts i Cup s’està conformant si la Via Catalana tira endavant o no.

Els errors principals d’aquesta opsció -l’anomenada Via Catalana- han estat tres, o potser tres línies d’errors:

1a línia d’error:  – S’ha confiat el lideratge a Artur Mas, un polític que a part de les seves virtuts, tothom en té i potser les seves en algun aspecte puguin ésser de gran vàlua personal i pel seu parrtit, ha anat de fracàs en fracàs en la seva teoria i opció pràctica d’intentar entendre’s amb l’estat espanyol -sempre “España” al cap i a la fi- promeses de Zapatero, pacte fiscal, consulta sense efectes jurídics i ara -encara en dura la darrera pastanaga impossible, referèndum pactat!!! Els de DL es van ben equivocar en els cartells electorals que volien dir “possible” tatxant “l’impossible”. No! res del que ha proposat Artur Mas ha funcionat!  És com per pensar-s’ho dues vegades!

2a línia d’error: Més senzilla perquè en un petit resum queda ben dibuixada i potser fins i tot amb el cul a l’aire: L’ANC ha confiat i reconfiat en Mas, ha jugat fort aquell tòpic de “sense Convergència no hi ha Independència”. L’ANC ha optat per la Via Catalana nom que interpreta dos conceptes que fan aigües per tot arreu, el primer la Revolució dels Somriures paralel·la al Win Win de Mas i l’altra -més bàsica i fonamental- posar en última instància el “Procés” en mans dels partits polítics, que estan demostrant no saber gestionar-lo ni tenir l’altura de mires i dignitat per a gestionar-lo amb raó d’estat molt per sobre dels seus interessos de partit.

Al final i per reblar el clau, en aquesta mateixa línia, la del Win Win o el no trepitgem l’ull de poll de ningú, l’ANC va fer una terrible fallada, no va donar la seva Presidència a qui havien votat majoritàriament els socis de l’ANC: Liz Castro. Potser es veritat que el Poble, en aquest cas els socis de l’ANC, tenen una lucidesa i una intel·ligència més clares, llàstima que com sempre i arreu s’acabi traïnt o desoint al Poble, en tenim exemples arreu: Egipte, Grècia, Catalunya.

3a línia d’error: Més senzilla encara. Es concentra en els tres errors garrafals del Candidat de la CUP, Antonio Baños, expressats amb insol·lència -aquesta fou la sensació- la mateixa nit electoral: 1 – “Ja tinc feina”  2 – “La DUI no la podem fer perquè hem perdut el Plebiscit”  3 – La Cup diu NO a la Presidència de Mas”. Aquestes tres afirmacions i de la manera que van ser ràpidament argumentades i dites, potser ja aquella mateixa nit, sense saber-ho cap de nosaltres, foren la sentència de mort de la Via Catalana, potser també  la sentència de mort de la mateixa CUP i també  la sentència de mort del DL d’Artur Mas que aleshores encara no havia nascut. A banda d’això, la Cup no ha sabut explicar-se bé, o ha basat el seu rebuig de Mas en purismes i suposicions, no ha ensenyat o no ha sabut ensenyar o no ha volgut ensenyar si Mas era trampa, l’única raó vàlida per a foragitar-lo del lideratge de la VIa Catalana

Resum:

Tan de bo, del dret o del revés, amb pacte o sense pacte, de gust o per força, ben aviat fem un pas de gegant i saltem en positiu de la Via Catalana a la Via Bàltica.

Ells, Lituania, Letònia i Estònia, en una any després de la seva gran Cadena, presentant-se a unes eleccions com la de 27S van recuperar la seva Independència davant d’un gegant, si cap, més agressiu i temut que la mateixa “España”.

Que tinguem sort!

Salvador Molins Escudé, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, català pro DUI, simpatitzant de tots els catalans pro DUI, simpatitzant de l’UPDIC de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa.