Al pur estil del “Codi Da Vinci”

LA FRANJA DE PONENT: CONTINUA LA POLÈMICA PER LES OBRES D´ART
El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va assistir ahir a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada per participar en la ponència La polèmica de l’art sacre procedent de la Franja al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El dirigent de CiU va atribuir la resolució del Departament de Cultura de la Generalitat, que ha permès l’entrega de les obres d’art en litigi amb Aragó, a la «debilitat» de l’Església catalana davant el Vaticà. A més, per Gavín, la devolució d’aquests béns ha estat utilitzada com a «moneda de canvi» pel retorn dels papers de Salamanca i per l’aprovació de l’Estatut. El portaveu del govern, Joaquim Nadal, li va recordar després que, un cop el govern s’ha manifestat a favor de la unitat, el conflicte ha de ser resolt pels tribunals eclesiàstics.
El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va aprofitar ahir la conferència sobre el litigi per les obres d’art amb Aragó per denunciar la possible disgregació de la col·lecció que ara gestiona el Museu de Lleida i Diocesà. Gavín assegura que l’origen del problema rau en el tripartit, ja que el Vaticà ha engegat de nou la polèmica a causa del canvi de govern. Pel dirigent de CiU, el litigi ha servit de «moneda de canvi» en les relacions del govern espanyol i l’Església després de la polèmica generada per la reforma de l’Estatut i el retorn dels papers de Salamanca. Segons Gavín, l’origen del problema són les males relacions entre la jerarquia eclesiàstica i el govern socialista. Tot i així, el convergent va assegurar que en l’actualitat es produeix una incongruència, ja que el president d’Aragó, Marcel·lí Iglésias, fa pinya amb el nunci per pressionar el president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Així doncs, hi ha una paradoxa, ja que Aragó s’ha convertit en l’«aliat extraordinari del sector més conservador de l’Església espanyola». En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida va coincidir amb l’expresident català, Jordi Pujol, que culpava l’Església catalana d’haver estat «dèbil» davant el Vaticà, tot i que va assegurar que sense la força del bisbat de Lleida la Diputació no hauria tingut tanta força. Gavín, durant la seva intervenció, va afirmar que, des del moment que el govern espanyol i el Parlament català aborden qüestions en què l’Església està implicada ?en referència, entre altres temes, als matrimonis homosexuals?, «no es pot acceptar que en qüestions de patrimoni les lleis estiguin sotmeses al Vaticà». «Des del moment que el govern no empara aquestes obres a través de les lleis reguladores, s’està posant en qüestió la política de patrimoni», va sentenciar. El president de la Diputació de Lleida manté que, malgrat que el govern digui que la resolució dictamina la dispersió de les obres, «no es trenca la unitat de l’obra». Gavín creu que s’ha polititzat el procés i que ha portat a la confrontació entre dues regions que són «germanes» en història i activitats socials i econòmiques. El dirigent de CiU va demanar solucions, i va proposar que es creï una segona seu, però a la Franja, i no a Barbastre. A més, va suggerir que es facin còpies fidedignes de les obres perquè es col·loquin a les parròquies, i que els originals s’instal·lin en un lloc adequat per a la seva conservació.
Al final de l’acte, el polític nacionalista Isidre Gavín va assegurar que no creia que el nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s’atreveixi a fer marxa enrere en la decisió adoptada per la seva predecessora i companya de partit, Caterina Mieras, i paralitzi aquesta devolució, i va criticar el govern de la Generalitat per no haver defensat un «patrimoni català catalogat». A més, va criticar el govern per haver deixat la negociació d’un «patrimoni nacional català» en mans de l’Església, i va lamentar que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s’hagi aliat en aquest cas amb els sectors més conservadors de la Conferència Episcopal Espanyola, on l’«Església catalana té molt poca influència».
A la tarda, però, el socialista Joaquim Nadal, portaveu del govern, va rebatre els arguments de Gavín contra el tripartit: «El que el govern de la Generalitat ha dit és que el conflicte està en mans de tribunals eclesiàstics. La unitat, pel govern, és imprescindible, però un cop aclarida aquesta qüestió de caràcter tècnic, com s’esgrimeix el conflicte correspon als tribunals eclesiàstics.»

ENTREGA AMB CONDICIONS
La Diputació de Lleida i el Consell del Segrià van presentar el juny passat un contenciós administratiu contra la resolució del Departament de Cultura que permet l’entrega de les obres d’art en litigi amb Aragó, sempre que es compleixin una sèrie de condicions. Aquest dictamen, subscrit per la consellera Caterina Mieras poc abans de la seva destitució, obre la porta a una possible disgregació de la col·lecció que ara gestiona el Museu de Lleida i Diocesà, segons la Diputació. I segons Gavín, si finalment es dugués a terme, «s’obriria un meló que seria molt complicat de controlar, perquè després haurien d’anar al Vaticà o a El Prado» a reclamar obres. Els serveis jurídics de la corporació provincial avalen el recurs perquè entenen que la resolució desnaturalitza el que diu la llei de patrimoni, i també perquè hi hauria un defecte de forma, ja que el consorci del museu no hauria pogut dir-hi la seva, tot i que hi tenia dret com a part implicada.

L´OPUS

Un altre dels participants en el debat, Eugeni Casanova, de la Universitat de Lleida, va argumentar que la segregació de les parròquies d’Osca del bisbat lleidatà, i la consegüent demanda dels béns, és fruit d’una «trama» a la qual va vincular l’Opus; l’expresident de la Conferència Episcopal i exarquebisbe de Saragossa, Elías Yanes, i l’actual alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, superministre d’Interior i Justícia el 1996. Casanova va dir que Belloch va exercir pressió com a ministre davant el Vaticà per impulsar la segregació d’aquestes parròquies perquè no podia permetre que una part del territori aragonès estigués gestionat eclesiàsticament per la Diòcesi de Lleida, una tasca en la qual ?va afegir? va col·laborar l’Opus, gràcies a la relació que aquesta prelatura mantenia amb Joan Pau II, de qui va dir que abans de ser Papa va anar a resar a la tomba del seu fundador, José María Escribá. Segons Casanova, amb aquesta iniciativa, l’Opus, organització a la qual també va vincular el nunci elegit pel Vaticà per resoldre aquest conflicte d’interessos, volia, amb el lliurament dels béns religiosos, potenciar el santuari que la prelatura posseeix a Torreciudad, molt a prop de Barbastre, al seu torn ciutat natal de José María Escribá. De la seva banda, el representant de la Universitat de Barcelona Josep Casanova va assegurar que en tot aquest procés no s’ha tingut en compte ni la història, ni la identitat, i que simplement es va utilitzar un regle per dividir les diòcesis des del punt de vista administratiu. El representant de la Universitat de Barcelona va recalcar que el decret en el qual es basa la devolució dels béns és antijurídic, perquè obliga el bisbat de Lleida a demostrar la propietat sobre aquestes peces d’art i no als que les reclamen, a la vegada que va apel·lar a la unitat museística perquè no s’executi el lliurament, un argument que ha estat rebutjat pel Tribunal de la Signatura Apostòlica, informa "El Punt".
(24/VIII/2006)

Extret de www.radiocatalunya.ca

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *