Heribert Barrera ha defensat la Independència de Catalunya fins el darrer moment! Gràcies! __ EA 1858

L’ex-president del Parlament i dirigent històric d’ERC ha mort als 94 anys.

Heribert Barrera després d’una carrera extraordinària en defensa de Catalunya, als seus 94 anys, fa encara no un mes va ser present a la darrera Manifestació independentista convocada a Barcelona el #9 de juliol del 2011 “Pel nostre futur: INDEPENDÈNCIA”.

En aquesta manifestació aquest honorable i venerable defensor de Catalunya, junt amb el Dr. Broggi i el Dr. Domènech van haver de ser aixecats amb un petit montacàrregues de paleta per poder ser visibles en fer el seu discurs.

Aquest fou el darrer veritable homenatge dels “Miserables” a un dels més significats i valents defensors de Catalunya actuals, n’Heribert Barrera.

Heribert Barrera apareixerà en la nostra història escrit amb lletres d’or i veneració i els Miserables seran oblidats per sempre!

Salvador Molins (BIC)

——————–

Notícia de Vilaweb:

Heribert
Barrera i Costa, ex-president del Parlament i dirigent històric d’ERC
va morir ahir a la tarda, a l’hospital de Barcelona, als 94 anys d’edat.
Barrera va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1917 i va lluitar fins
l’últim moment pel país. membre d’Esquerra Republicana de Catalunya
i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984, va
parlar fins i tot a la manifestació que, fa poc més d’un mes, rememorava
el 10-J, on ja havia sigut un dels protagonistes. Durant la guerra del
36-39 va ser soldat d’artilleria als fronts d’Aragó i del Segre i,
finalment, va acabar exiliant-se a França fins al 1952 i va refundar
ERC. Els darrers anys, va advocar per la unió dels partits sobiranistes.

El seu pare, Martí Barrera,
va ser diputat d’ERC al Parlament i Conseller de la Generalitat de
Catalunya i, segurament per això, va començar l’activitat política ben
aviat. L’any 1934, es va afiliar a la Federació Nacional d’Estudiants
de Catalunya i al bloc escolar nacionalista. Un any després, va
ingressar a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. El 1952,
exiliat a França, va la reorganització clandestina d’Esquerra
Republicana de Catalunya i n’esdevingué el màxim dirigent a l’interior i
secretari general (1976-1987). Membre del Consell Català del Moviment
Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), fou elegit
diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988) i, en la primera
legislatura fou president de la cambra (1980-1984). Fou també
parlamentari europeu (1991-94) i, del 1991-95, president d’Esquerra
Republicana de Catalunya. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Or del
Parlament de Catalunya.

La carrera de químic és l’altra vessant important de Barrera. Es va
llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i va
obtenir les llicenciatures de física i matemàtiques a la Universitat de
Montpeller (Llenguadoc). Després, es va titular com a enginyer químic
de l’Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i com a
Doctor d’estat en ciències físiques per la Sorbona (París). Durant els
anys a l’exili, va ser professor ajudant i es va encarregar de la
Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller. Més tard, va ser
becari post-doctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Al seu
retorn a Catalunya, va ser professor de Química Inorgànica a la
Universitat Autònoma de Barcelona fins que no es va jubilar el 1984.

L’any 2001, Barrera va fer unes declaracions controvertides en el llibre ‘Què pensa Herriber Barrera
en què sostenia que la massiva afluència d’immigrants feia perillar la
supervivència de Catalunya. La direcció d’ERC i l’ex-president Jordi
Pujol, que havia de presentar el llibre, es van afanyar a desmarcant-se’n.

Durant la seva vida, va ocupar càrrecs a moltes de les principals
institucions del país. Va ser president de la Societat Catalana de
Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Era membre emèrit de
l’Institut d’Estudis Catalans i, durant un temps, en presidia la Secció
de Ciències. També era membre de la Societé Française de Chimie i de
l’American Chemical Society. Així, també era membre del consell
consultiu d’Òmnium Cultural. Va presidir el Club d’Amics de la Unesco de
Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, entre 1989 i 1997, i l’Associació
d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya, entre 1997 i 2003.

Heribert Barrera, l’últim republicà‘ és la biografia que va publicar Genís Sinca a l’editorial Columna.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *