La misèria és l’obra dels miserables ! __ EA 1857

El dia #9 de juliol, a la Manifestació “Pel nostre futur: Independència” un miserable polític i pediatra, concretament el nou i flamant alcade de Barcelona va permetre que la digníssima persona del Dr. Moisés Broggi, persona de gran vàlua i dignitat reconeguda internacionalment, un venerable de 104 anys, junt amb el Dr. Domènech i el Sr. Heribert Barrera, ambdos també reconeguts per tothom, haguéssin de ser pujats amb un petit montacàrregues de paleta per poder defensar davant de milers de catalans la nostra pàtria i la nostra llibertat.

Miserables traïdors de Catalunya per les vostres obres us coneixerem i algun dia molt proper la història de Catalunya us jutjarà amb molta duresa.

Miserable el Dr. Trias i miserable l’actual president de la Comunitat Autònoma Catalana, èll tan bon minyó fent de virrei d’Espanya, retallant a corre cuita els drets dels catalans i amagant-se com una rata de clavaguera mentre el Parlament Català debatia l’admissió a tràmit de la llei d’Independència.


Salvador molins, Berguedans per a la Independència de Catalunya (BIC)

—————————-

‘Volen enterrar el Memorial
i difuminar tot allò que representa’

Aquí s’explica una de les
vergonyes més grans del per alguns anomenada “modèlica” Transició
Democràtica. Aquesta va ser una de les formes de no castigar els facciosos que
es van revoltar contra un govern elegit democràticament i els seus
continaudors, una forma de donar garanties al franquisme vencedor gràcies a
l’ajuda del nazisme i del feixisme de Hitler i de Mussolini
respectivament; companys de viatge de Franco i el seu entorn. Com bé sabem,
durant aquests trenta-set anys de “democràcia” res no ha canviat
solament que la disfressa ha estat beneïda (consentida) pels governs europeus i
ho ha continuat sent per la “Santa Seu” Tot plegat un escarni pels
familiars de les víctimes i pel assassinats, no solament els presoners de
guerra, sinó durant els esmentats trenta-set anys de la “pau” dels
cementiris. Ja seria hora que es fes justícia dient les coses pel seu nom i
eliminant l’escarni de judicis com els del president Lluís Companys
pendents encara d’una total i absoluta anulació.


De: M* Josi Barreiro
Lspez de Gamarra [mailto:barreiroforevercat@gmail.com]
Enviat: dilluns, 22 / agost / 2011
15:59
Per a: enricpadrosa@yahoo.es

[Estació Collserola] Pere
Fortuny: ‘Volen enterrar el Memorial i difuminar to…

El president de
l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
diu sentir ‘tristesa profunda i indignació’ pel nou enfocament que el govern
català vol donar al Memorial Democràtic

El que volen fer amb el
Memorial Democràtic és enterrar-lo. I mira, per començar, una manera
d’enterrar-lo ja és posar-lo al Castell de Montjuïc, on hi arriben ni els
cotxes… Ja fa uns quants mesos que ha canviat el govern i ens trobem que no
només no hem millorat sinó que ens ho compliquen més. Si fins ara ja no estàvem
gaire bé, ara estarem pitjor. Volen enterrar el Memorial i difuminar tot allò
que representa. El camí que ha pres la vice-presidenta Ortega, i estic
convençut que n’és conscient, és el camí de l’eliminació del Memorial.

 Ara fins i tot ja parlen
dels dos bàndols. Doncs resulta que un bàndol es va alçar contra la república.
No ens oblidem de la història i no confonguem la gent. A veure si ens aclarim,
fins ara era molt clar qui eren víctimes. I el Memorial es va constituir perquè
les associacions vam demanar que, com a mínim, se les recordés. I ni això: ara
resulta que sense haver reconegut aquestes víctimes, les volen diluir. Sento
tristesa profunda i indignació.

 D’aquest govern no m’ho
esperava; i espero que rectifiqui. Però tot plegat ja ve de la llei de la
memòria històrica que va fer el govern socialista, que era un escarni a tots
els represaliats del franquisme. I no ho va fer el Partit Popular. Ho va fer el
PSOE, que no ha tingut ni tan sols el valor de rehabilitar jurídicament cap de
les víctimes. Pensa, els socialistes!

 Aquesta llei diu que les
sentències dictades pels tribunals militars il·legítims són sentències de ple
dret. I a més no es poden recórrer: el Tribunal Suprem no admet cap recurs. És
una vergonya. Jo he intentat fer que s’anul·lés el judici al meu pare de totes
les maneres possibles. I res, diguin el que diguin. I ara, ni ell ni cap altra
de les víctimes, no podrà recordar de manera digna. Aquesta llei de la memòria
històrica ha estat una gran enganyifa. I ara, per si no fos poc, anem pel
mateix camí amb el Memorial.

 Mira, diuen que la
transició espanyola va ser modèlica, però en realitat ha estat el frau polític
més gran que ens han fet. El primer que van fer va ser la llei d’amnistia del
1977, que perdonava totes les atrocitats del franquisme. I en canvi les
víctimes no poden ser ni tan sols rehabilitades jurídicament. I ara gairebé ni
recordades. Ens han enganyat de mala manera i ara ho volen continuar fent. Però
el que hem de fer les associacions és unir-nos i fer que això no tiri endavant.
No pensem pas quedar-nos a casa. Perquè això no és una democràcia ni és res.

 *Pere Fortuny, president
de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

 (Opinió recollida
telefònicament per la redacció de VilaWeb) 20.08.2011 

*Pere Fortuny és el
president de l’Associació Pro-Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya,
que el 2008 va rebre la Creu
de Sant Jordi en reconeixement a la tasca feta per a recordar els executats pel
franquisme i per a restituir-los la dignitat i l’honor. Fortuny és fill de
Josep Fortuny, últim batlle republicà de Mollet del Vallès, exiliat a Argelers
durant la guerra i executat el 1939, quan va tornar a Barcelona. L’Associació
Pro-Memòria dels Immolats per la
Llibertat a Catalunya ha promogut la creació del Monument als
Afusellats al Camp de la Bota
i diversos homenatges a Lluís Companys. El 2006 va demanar, sense èxit, que
s’anul·lessin els judicis fets en postguerra.

————————–

CATALANS QUE ESTIMEU CATALUNYA DEFENSEU AMB DETERMINACIÓ LA INDEPENDÈNCIA QUE HA DE CASTIGAR I PURIFICAR AQESTS MISERABLES I LES SEVES MISÈRIES !    (Salvador Molins, BIC)

 

Nota Estació Collserola:

La Associació
Pro-Memória
als Inmolats per la Llibertat a Catalunya
formada pels familiars dels afusellats a Barcelona, en el Camp de la Bota i llançats al Fossar de la Pedrera, una fossa situada
dintre del cementiri de Montjuïc. Aquests familiars van començar a associar-se
a principis de 1976, la sol·licitud amb data 1977 va trigar gairebé tres anys a
ser acceptada, en successives ocasions denegada sota excuses absurdes fins que
va ser inscrita el 11 de juliol de 1980 per Rodolfo Martin Villa, llavors
Ministre de Governació. Dels cinc punts dels seus estatuts, els quals recullen
els següents objectius, solament un està encara per resoldre: Que no hagués cap
soterrament més en el Fossar de la
Pedrera, dignificar i col·locar un monument en memòria de
tots els quals van defensar la legalitat constitucional, traslladar les restes
de Lluís Companys al Fossar i que una vegada a l’any es realitzi un homenatge
en honor a tots els quals allí van ser llançats i als quals es troben en llocs
semblants, solament l’últim punt, els queda per aconseguir, l’anul·lació dels
judicis sumarísimos militars.

 

(Fragment de la intervenció
de Mª José Barreiro López de Gamarra en representación de la Mesa de Catalunya d’Entitats
Memorialistes en el Coloquio Internacional Memoria da Guerra, Reconciliación e
Cultura de Paz celebrado en la
Universidad de Santiago de Compostela el 15/12/2010.


Mesa 5: La recuperació cívica de les memòries. El passat ocult
de la societat).



Publicat per Mª José Barreiro López de Gamarra a Estació
Collserola
el dia 8/22/2011 03:59:00 PM

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *