“descobrir-se a si mateixos” Jordi Salat, Vernaclista __ EA 1851

Jordi Salat: ‘El segle XXI es caracteritzarà per un desvetllament de les nacions vernacles arreu del món’

dijous 18 d’agost de 2011

Autor: Jordi Salat

Milers
d”indignats’ s’han manifestat  en els darrers temps al crit de “No és
la crisi, és el sistema” per denunciar el sistema capitalista, les
retallades socials i reivindicar un canvi d’arrel seguint el moviment
15-M. La manifestació l’han formada ‘indignats’ procedents de diversos
punts de l’Estat espanyol que van arribar a Madrid després d’un mes
caminant.

Bé, em pregunto: Quin és el sistema que ha de
substituir al sistema capitalista? Quins han de ser els nous paràmetres
socials, culturals i econòmics? Preguntats diversos periodistes en un
programa de ràdio, tots contesten el mateix: No ho sabem. Des de fa
anys, jo postulo el vernaclisme com alternativa. Perquè ho dic? Entre
d’altres coses perquè llegint a Deulofeu vaig adonar-me que aquesta és
l’alternativa que es dóna en l’esdevenir dels cicles de la Història.

També,
observo allò que està al món, i veig que aquest segle XXI es
caracteritza per un desvetllament de les nacions vernacles arreu del
món. Observo que arreu es torna als orígens. Al llarg de la història de
la Humanitat, la sortida de les crisis es gesta amb un retorn als
orígens. El vernaclisme és un ‘origenisme’ i aquest és, al meu entendre,
el sistema alternatiu. 

Al llarg de la Història de la
Humanitat, quan es produeix la fi del cicle imperialista, i el sistema
capitalista ho és, ressorgeix el cicle nacionalista. Quan l’imperialisme
s’ha convertit en esclavitud i crisi, el nacionalisme es converteix en
llibertat i progrés. Així, doncs, l’alternativa al sistema imperialista
actual, és el sistema nacionalista. 

No obstant, les forces
mediàtiques, majoritàriament servidores dels sistema imperialista i
capitalista, s’oposen a aquesta realitat emergent que és el
nacionalisme. Aquest és el remei, però els imperialistes ho neguen. Per
una altra banda, no tots els nacionalismes són ‘origenistes’ i, ho torno
a dir: l’alternativa és el ‘nacionalisme vernaclista’, el que retorna
als orígens. No són els nacionalismes que es mouen en el paràmetres
burgesos, ni els que es mouen en la dialèctica de les esquerres i les
dretes. El nacionalisme ‘origenista o vernaclista’ és el que basa la
dialèctica, en el ser o no-ser.

Entre els indignats que es
manifestaven al crit de “No és la crisi, és el sistema” per denunciar el
sistema capitalista, n’hi ha que no estan disposats a acceptar aquesta
nova mentalitat vernaclista. Per quin motiu? Doncs, perquè el nou
sistema comporta una re-organització política basada en les nacions
vernacles i no pas en els Estats constitucionalistes. Deulofeu va fer un
estudi molt acurat de com es produeiran els desmembraments dels
Estats,- ” España, ens diu Deulofeu, es desintegrarà l’any 2029″-, i es
re-configurarà en una confederació internacional de nacions vernacles. 

Per tant, el sistema alternatiu és el reconeixement de les nacions vernacles que comporten un retorn als orígens. 
Als
orígens s’hi retorna per mitjà del parlar en les llengües vernacles
originals de cada lloc. Catalunya és una nació vernacla. A totes les
terres de Catalunya, es parla en català. Parlar de llengües
minoritàries, minoritzades o nacionals sense fer referència a la seva
‘vernaclitat’ o ‘origenalitat’ és emprar un llenguatge inapropiat. 

A
l’origen trobarem les llegendes i les mitologies. He comprovat que hi
ha catalans que no entenen el llenguatge mitològic, que trobem a
l’origen del seu país. No fa gaires dies he comprovat com alguns
catalans, els uns incrèduls d’esquerres marxistes, i els altres creients
de dretes catòliques, censuraven l’explicació de la mitologia vernacla
de Catalunya. En concret, la llegenda d’Otger Cataló. 

La
llegenda d’Otger Cataló ens porta fins al orígens en la concepció
astrològica; amb una retrobada concepció de la Divinitat, actualment mal
explicada i, per altra banda, prohibida. Ha d’haver un canvi de
concepció cultural. Ara per ara, he pogut constatar pels meus
interlocutors, que no s’entén com jo ho entenc. Observo, però, que ens
trobem en un procés que va en aquesta direcció.

Ens trobem en
un procés de canvi en el qual els imperialistes han de reconèixer ‘allò
que és i aquells que són’, descobrir-se a si mateixos. Els imperialistes
espanyols han de reconèixer Catalunya, i totes les nacions vernacles i
els nacionalistes catalans han de redescobrir en els seus orígens de
catalanitat i, en ella, el denominador comú que compartim amb altres
nacions naturals o vernacles i que es troba present en les mitologies i
llegendes originals de tot arreu. 

La Xarxa Independentista, col·lectiu social obert, apartidista i transversal que treballa per un Estat Català. info@xarxaindepe.org

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *