AMOR A PRIMERA VISTA __ EA 1844

 

El privilegi de l’amor és un fet natural humà. Ens
fa perdre el nord a vegades i es converteix en un verdader trauma, sobretot si
es tracta d’un amor a primera vista.

L’amor a primera vista és aquella connexió
espiritual on connecten les aures, al menys a un dels dos afectats. Aquest fet
fa que el cor, de sobte, et bategui molt més fort i que et digui: és ella. Però
ella, ai ella! Aquell clatellet tan bonic, com ens deia en Capri, o aquell sant
que es va enamorar d’un porc, el qual ara no recordo el nom.

Per què és tan perillós això de l’amor? Recomanat
pel compatriota i escriptor Víctor
Alexandre
, m’he llegit dos dels seus temes: “Set dones i un home sol” i
“Una història immoral”. Desgraciadament, me n’he adonat de que sóc un sant (no
dels que s’enamoren dels porcs). Ser un sant davant d’una dona, actualment, no
et serveix de res. Ets carn de canó. Ara si vols… lligar, cal que siguis un
“pinta”, “guaperes” i ben dotat, sexualment i econòmicament, però, això no vol
dir que en el fons, no siguis un calçasses i un banyut. La dona té molt de
poder.

Com ens deia en Capri: és més gustosa la dona!
Aquí és on rau el nostre punt feble si només busquem sexe. L’amor és quelcom
molt més important que això i, si convertim l’amor en vici, el destruïm. Ens
cal saber enllaçar amb l’espiritualitat emocional, amb aquelles emocions que no
tenen resposta lògica, amb aquelles mirades als ulls en silenci que ho diuen
tot, però a vegades, per circumstàncies de la vida,  perquè ens han fet patir massa, hi desconfiem.
Llavors aquest lligam no és possible, ens l’han fet malbé i hem convertit
l’amor en poca cosa o en un constant recel. Quan un amor pur connecta amb una
amor viciós, inevitablement es converteix en un amor impossible, desequilibrat
i no pot durar.

Per sort meva, segueixo estant enamorat d’aquelles
mirades als ulls que ho diuen tot, d’aquells silencis que parlen tot
contemplant a l’estimada, aquells silencis que d’alguna manera uneixen amb
l’esperit més profund i podem captar el missatge perquè és l’amor qui parla tot
dient: Necessito compartir-ho tot amb tu
per trobar sentit a la vida, la confiança que t’he dipositat és absoluta i
sempre et seré fidel. El dia que em diguis vine, ho deixaré tot per estar només
pendent de tu, ja que el meu repte serà que siguis tan feliç com ho sóc jo.

Aquestes ratlles i per no allargar-me més, són per
fer una modesta reflexió sobre una història d’amor. Una història, en aquest
cas, d’un amor a primera vista, un impossible, o que sigui el destí qui tingui
la última paraula.

¿Us ha agradat, dones?

Joaquim Pugnau Vidal.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *