“el nou paradigma energètic” Santiago Vilanova (SI) __ EA 1801

Estat propi, desnuclearitzat

Santiago Vilanova

Font: Avui.cat

La Conferència Nacional per l’Estat Propi,
que ha de preparar la seva assemblea per a la propera tardor, ha
resultat un èxit. Després de tants anys de picabaralles entre els
sectors sobiranistes, sembla que, finalment, s’ha trobat el full de
ruta de la unitat a través de la societat civil. En la convocatòria al
Palau de Congressos de Montjuïc, ens hi retrobarem centenars
d’independentistes provinents d’experiències polítiques diverses junt
amb noves generacions que volen fugir dels sectarismes de les cúpules
dels partits. Tots units en una única fita: aconseguir per al 2014 que
Catalunya esdevingui un estat de la Unió Europea; un estat, però, que
els ecoindependentistes desitgem sense exèrcit i desnuclearitzat.

Per nosaltres l’energia nuclear, imposada
durant el franquisme, pel seu immens perill biològic és incompatible
amb una nació lliure. En el cas d’un accident que provoqui la fusió del
nucli d’un reactor, com els succeïts a les centrals de Txernòbil i
Fukushima, tot el nostre futur quedaria arruïnat. No podem assumir
aquest risc, però tampoc l’econòmic i financer en cas que el nostre
futur estat acceptés gestionar aquest llegat energètic enverinat.

Els sobiranistes partidaris de continuar
la nuclearització es veurien obligats a nacionalitzar Endesa i
Iberdrola, propietàries de les centrals de Vandellòs i Ascó; pagar el
desmantellament dels reactors, el magatzem dels residus i el control de
la seva seguretat durant centenars d’anys. Qui pot avalar que tot
aquest cost seria suportable per a un nou estat en un temps de vaques
flaques?

Quina és, doncs, la solució per
desnuclearitzar Catalunya pagant Espanya? Convindria pensar a negociar
amb Endesa i Iberdrola perquè continuïn explotant els reactors fins al
final de la seva vida útil. Per això és tan decisiu que Madrid no
autoritzi allargar el funcionament dels reactors a quaranta anys. Es
tractaria d’evitar haver d’indemnitzar a les elèctriques si decidíssim
aturar les nuclears abans d’hora. Mentrestant, caldria tenir garanties
d’intervenir en el seu funcionament i seguretat, ara sota el control
exclusiu del Consell de Seguretat Nuclear, que mostra evidents
connivències amb el sector electronuclear.

També hauríem d’exigir a Enresa (Empresa
Nacional de Residuos Radioactivos) que es fes càrrec del
desmantellament dels reactors (una despesa de 2.900 milions d’euros per
reactor, segons el sector nuclear britànic). Actualment hi ha un fons
per a aquesta tasca, acumulat per un cànon específic i que l’Estat ha
fet incorporar a la tarifa elèctrica.

L’altra qüestió clau és la
nacionalització de la xarxa per aconseguir regular el sector elèctric
al servei de la població. La independència política seria una fal·làcia
si la xarxa continués en mans de l’Estat espanyol o privatitzada en
mans de companyies espanyoles.

L’escenari del que podria esdevenir a
Catalunya el tenim al land de Baden-Württemberg, governat per primera
vegada pels Die Grünen. El partit verd alemany vol convertir
l’elèctrica EnBW, que té la propietat de quatre reactors (dos dels quals
estan afectats per la recent moratòria), en una empresa totalment
basada en les energies renovables. La hipoteca nuclear, però, ho està
dificultant. L’error dels democratacristians del CDU, que han governat
durant dècades la regió, va ser fer-la gairebé pública sense preveure
les conseqüències d’una crisi com la provocada per la catàstrofe de
Fukushima. Ara la nacionalització s’ha convertit en un entrebanc de
difícil solució.

El futur estat català s’hauria de
deslliurar de l’herència nuclear mitjançant un pla B que convindria
discutir en l’assemblea nacional. La nostra independència és
indissociable d’un model d’energies cent per cent renovables que eviti
la dependència, cada cop més forta i insostenible, del gas, el petroli i
l’urani.

Si hem d’emmirallar-nos amb Alemanya, com
diu el president Artur Mas, hem de prestar molta atenció al canvi de
rumb del CDU i de la cancellera Angela Merkel en el moment de redactar
el pla energètic català amb l’horitzó del 2020. Els líders de la dreta
germànica han acabat entregant-se a les propostes ecologistes. Saben
que el lobby atòmic està ferit de mort i que l’economia solar és
l’esperança. El moviment independentista català i els sobiranistes del
nostre govern no poden tancar els ulls al nou paradigma energètic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *