“vestigis i vels de la nostra ànima col·lectiva”

Obre les mans i toca. Pren-ho tot

lentament. Acarona flanc a flanc

la vastitud d’allò petit i fes

suau la línia amb un ensurt

a les palpes. Després, mesura a pams

la grandesa del centre. Que n’és dolç

i tan tendre el perfil més amatent

de les corbes silencioses! Quant

de gest demora l’ànsia al dibuix

quan s’alça amb forma de tempteig! Així

com més a poc a poc, la passió

de l’inaudit deixata tots els vels.

L’interior es torna cert, acull

la superfície perfecta. Atzar

reclòs en si mateix, inici i goig.

Obre les mans i toca. No té fi

l’antiga silueta de les coses.

 

Isidre Martínez Marzo(València, 1964)


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *