La impunitat del grups feixistes al País Valencià __ EA 1592

La impunitat del grups feixistes al País Valencià és un símptoma urgent i preocupant!

Com acabarà tot plegat? A hòsties o sense hòsties?
– depèn de nosaltres si no amaguem el cap sota l’ala!

—————–

El camí a seguir sempre ha estat clar (Josep Castany)

La nació catalana no millorarà mai enviant diputats a Espanya. Els governs de Madrid ens seguiran robant com fins ara i la nostra ànima nacional se seguirà apagant mentre els nostres representants polítics s’ho empassen sense ni piular com han vingut fent fins al dia d’avui. Com més aviat entenguem que aquest no és el camí, que pertànyer a Espanya i anar a Madrid només ens pot portar misèria espiritual i econòmica, més aviat començarem a redreçar el futur del nostre país.

EL PAÍS ENS FALLA PER DALT, PEL LIDERATGE POLÍTIC, PER L’ESTAT MAJOR. CAL SUBSTITUIR LA INEFICAÇ I OBSOLETA CLASSE POLÍTICA. I CAL TENIR CLAR QUE NOMÉS LA INDEPENDÈNCIA I UNA REGENERACIÓ POLÍTICA I NACIONAL PROFUNDA ENS PODEN GARANTIR LA NOSTRA PROSPERITAT I PLENITUD COM A POBLE.

Ara només cal un projecte polític que lideri aquest procés d’independència (i cap dels que hi ha al Parlament serveix per a aquesta tasca), que engeguem Espanya a fer punyetes tal com deia una de les pancartes de Catalunya Acció a la manifestació independentista de l’1 de desembre del 2007, i que anem als jutjats a signar el divorci, és a dir, que declarem la nostra Independència i construïm el nostre propi Estat per a recuperar l’orgull de ser catalans i persones lliures, que és el primer pas per a poder tenir un futur digne i pròsper.

I com ha de ser aquest projecte polític ara que molts catalans estan arribant al final de la travessa del desert? Ara que els catalans ja no tenen on dipositar la seva esperança que ha anat passant pel Parlament amb l’aprovació de l’Estatut, pel propi Estatut, pels partits polítics que ens representen, per les plataformes i entitats i que darrerament la van dipositar en els congressos d’ERC i Convergència que no han canviat absolutament res? Ara que molts catalans després de la victòria de la “horda roja” a l’Eurocopa, el manifest i la campanya “por una lengua común”, el vergonyós finançament que es pactarà es senten vençuts i tenen la sensació que l’espanyolisme ens ha entrat a la trinxera després de 30 anys? La resposta de com ha de ser aquest projecte polític que lideri la nostra independència és molt senzilla i molt evident, i en el moment oportú la desvetllarem. En Jordi Pujol la coneix i en José Montilla també. Per això els preocupa i per això intenten frenar-la. I que ningú es despisti pensant que pot ser ERC.

Cal que tots aquells catalans adults que no vulguin viure en la ingenuïtat dels infants, sàpiguen que anem cap a un procés de polarització nacional entre catalans i espanyols (independentistes contra unionistes), de conflicte institucional i finalment de trencament de la legalitat jurídica vigent.

El que farà que aquest procés acabi d’una manera o una altra, és a dir, a la iugoslava (a hòsties) o la catalana del segle XXI (sense hòsties) depèn totalment de qui i com lideri i gestioni aquest procés de trencament.

Ara bé, que ningú dubti que aquest procés de divorci i trencament s’ha iniciat i que ningú es pensi que per no fer res i fer veure que no passa res (com fan els nostres líders polítics) no passarà res. Al contrari, el procés de trencament ara ja és irreversible, volguem o no.

I la qüestió cabdal és què pensem fer cadascun de nosaltres per a inclinar la balança del costat que ens convé, perquè les falses ambigüitats dels líders de CiU i les falses equidistàncies dels líders d’ERC no són més que formes d’amagar la mentida i els inconfessables interessos personals.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
30 juliol 2008, Barcelona (El Barcelonès)

———————————————————–

Vicent Partal “Sota sospita”
(post rebut a través de “Català Sempre)

03.05.2010

Aquest cap de setmana grupets de feixistes han atacat la venerable Societat
Coral el Micalet, al centre de València, i la seu del Partit Comunista del
País Valencià. Vuit dies abans havien fet mal a dues famílies que venien de
la manifestació del 25 d’abril. Són innombrables les seus del Bloc
Nacionalista que han atacat. I les de la Intersindical Valenciana i de
grups, partits i casals de tota mena. Mai no els passa res, als agressors,
de manera que, cada dia més, la democràcia valenciana es troba sota sospita.

La impunitat del grups feixistes al País Valencià és un escàndol que fa
dècades que dura.
Escapçar i controlar unes organitzacions, com el GAV, que
al cap i a la fi no deuen tenir ni cinquanta militants, no hauria de ser
gens difícil. El feixisme valencià és perfectament
documentat <http://www.antifeixistes.org/index.php>i fins i tot
dictàmens prestigiosos com el
Raxen  <http://www.movimientocontralaintolerancia.com/html/raxen/raxen.asp>s’exclamen
de la impunitat de l’extrema dreta al sud de la Sènia. Tots ho
sabem que, al País Valencià, i molt especialment a l’entorn de la ciutat de
València, l’extrema dreta actua com vol sense que pràcticament mai les seues
activitats siguen perseguides o investigades. N’hi ha prou de recordar que
les dues bombes destinades a matar Joan Fuster encara avui, dècades després,
no tenen ni un sol sospitós oficial d’haver-les posadest. Ni un.

Manant el PSOE o manant el PP, a València o a Madrid, res no ha estat
diferent per a l’extrema dreta, per al blaverisme violent. Però això,
simplement, no és normal a Europa. Ben altrament. Per això les coses que
passen al País Valencià són una indicació clamorosa, un símptoma. Una
indicació que la nostra aparent feblesa no deu ser tanta, si l’estat es
permet d’arriscar fins i tot el prestigi internacional per assegurar-se que
no canviarem de dalt a baix el país. Per tal d’assegurar-se’n a base
d’agressions constants i permanents, cada cap de setmana, amb la idea de
cansar-nos i fer que la nostra societat ens veja sempre com una font de
conflicte.

Si ells volgueren, PSOE i PP, s’acabaria aquesta impunitat i aquesta
violència permanent contra qualsevol cosa que represente el nacionalisme
valencià. Però no voldran mai. Perquè potser nosaltres no sabem que els uns
i els altres, i els de la porra i del cop de pedra al vidre, són del mateix
bàndol. Però ells sí que saben a la perfecció que nosaltres no som del
bàndol d’ells.

————————————————

De: “M.PAUMARCH” …@gmail.com>
Data: Tue, 4 May 2010 03:36:42 -0700 (PDT)
Local: Dm 4 Maig 2010 12:36
Assumpte: [CS] Resposta: Sota sospita

Cert! PP i PSOE (i, de moment, PSC) són exactament la mateixa “cosa”
amb diferent nom. Són la continuïtat d’allò que en els anys 50 ja
teníem. El dictador es va ben assegurar de “dejarlo atado y bien
atado”. O és que algú pensa que aquest aiguabarreig i politiqueig
estúpid que ens envolta és democràcia? O és, potser, que aquesta mena
de democràcia permet el feixisme…? …

—————————————

Resposta: Salvador Molins (BIC – Berga)

No oblidem que més enemic que el feixisme és la mateixa Espanya!

—————————————–

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *