Per celebrar el 800 anys de Jaume I … un regalet d’Ejpanya, un regalet ben “mono” la Pajín!

El mapa viu dels PPCC, naturalment inclòs el PV, és l’obra d’art gal·lactica i lingüística del col·lectiu http://www.estatpropi.cat

Abans de que llegiu el que segueix, us convido a tots a armar-vos de coratge i emprendre el camí de la ruptura política amb Espanya per anar cap a la formació d’un nou Estat propi dels Catalans.

Davant d’aquesta invitació no us pregunteu com sinó fins on esteu disposats a arribar.  M’ho digué en un discurs Santiago Espot, President Execuitiu de Catalunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org)

—————

Extret del Blog “Ulises20:
http://blocs.mesvilaweb.cat/adasi

PSOE, 3 – Enviats a cagar, 0

adasi |

dimecres, 30 de juliol de 2008 | 00:30h

Els enviats a cagar creiem en el País Valencià. Però com que no
comptem, fem zero. Som zero. Malgrat que creiem en el País Valencià per
moltes raons. Són raons de pes, totes elles, almenys per qui ens sentim
enviats a cagar. Són nobles, com a poc, d’una dignitat excelsa. Per
això incomprensibles més enllà de l’albarda. No donen vots, que no en
donen, però un cirerer solament que fa cireres, però què bones són les
del Camp de Túria. Un cirerer no fa taronges, ni cebes, i encara menys
melons. No per això un cirerer és menys noble o banal que tanta arbreda
artificial com creix, i tanta redona d’herbes com va ornant les
carreteres. Des de Ventura, passant per Fuster, Raimon, Ovidi, o per
aquella pintada dels seixanta, parlem valencià. Per l’escola
valenciana, l’Alfaro, la gent del camp que tantes vegades s’ha sentit
enganyada, malgrat que s’havia afiliat a l’AVA, pels afussellats de
Paterna o Bétera, pel Tirant i els poemes d’Ausiàs March, per la
llengua, sens dubte, i perquè és de dignitat reconèixer l’herència de
segles, malgrat que no comptem, que un cirerer no fa sinó cireres, no
ens venem el pa i la sal, ni l’oli. Les raons dels uns no són
suficients per als altres.
Que s’afuen la cresta, s’esmolen el piu
i es facen clenxa a l’entrecruix, aquells que han governat Espanya,
València o la Comunitat, mai no podran entendre el gruix de la
història. I compte perquè en veurem de pitjors i estrafolàries com un
cabàs.
Si és pels vots, que Pajín ha de convidar els seus confrares
polls i socialistes a ser de les tres províncies abans que no del país,
tres gols per ells, que vagen berenant-se el fat, que la nostra
resistència a admirar l’absurd, la prepotència, o la substitució que
vivim, no vindrà de dos o tres estiuets més suportant-los la idiotesa.
Ja fa anys que anem aclimatant-nos al vent de les colònies i al tuf de
la reserva amb la qual van convertint València. La indecència, per
bíblica, ja li fou perdonada a un tal Judes; així que els socialistes,
si han de governar, que tinguen butlla de Roma per tornar-nos al malson
del Levante que hom preconitzava en temps del franquisme i encara ens
fa tan de mal.

Proposta 2: Partido Socialista de Levante. Ara, aquest també es confon amb un diario oficial, i amb un equip que ara també és de segona divisió.

———————

adasi |

dimarts, 29 de juliol de 2008 | 01:32h

És una metàfora. Que ara hi ha tendència a denunciar-nos per molt menys.
El
que realment vull dir és que el Partit Obrer Espanyol vol enviar a la
merda el ‘PV’ que identificava els socialistes valencians d’aquella
formació altruista PSPV, que és com enviar a pastar els valencians que
se’n senten, valencians a seques, però encara conserven un toc de
socialisme; per això malgrat les engaltades, van preferir de quedar-se
al partit que ara els expulsa el nom de PV de la credencial originària.

És veritat que la cosa era cantada, perquè mai no s’han cregut
gairebé res, dels valencians, tret d’algunes excepcions, valentes, però
cada vegada més consentidores dels draps bruts de tota mena i condició
que han anat engolint, calladament. Alguns eren bons, vull dir que eren
homes bons, gairebé feliços, creients del país i d’un partit que podia
liderar alguna cosa a València, malgrat l’època fosca i covard del
Lerma. Encara hi confien que poden fer més dins que no fora, pobres, i
ves que fora tampoc no és que ningú no fa gairebé res de res. Pel que
fa a l’eficàcia, naturalment, o a la influència. La innocència no els
perdona, perquè ja no venim de quatre dies i la majoria són més aprop
dels seixanta, per dalt i per baix del compte redó.
Després de la
darrera desfeta, el PSOE va cridar a ultratomba, va obrir el sarcòfag i
van traure la mòmia. (Ep, que tot això també és una metàfora). Joan
Lerma venia a escampar aquella aigua beneïda, perquè sant cristo gros
no n’hi ha en aquesta processó, i el ciri ja fa anys que feu perla. Ni
bugia ni dinamo, a cals socialistes valencians no els il·lumina ni
Fàtima, ni Lourdes, ni Repsol.

Per tot això, per anar resumint l’aleluia, no han decidit eliminar la paraula Partit
del seu nomenclàtor, perquè ja ho saben que de partit, els socislistes
valencians no en tenen. Una cofurna si voleu, però partit, no. Posats a
traure, hagueren pogut eliminar la paraula socialista, perquè si són
seriosos, que veig que no ho són, ja saben que els queda, als ninos,
del concepte.
Han preferit eliminar la paraula PV, del registre
mercantil de noms, breus, sigles, acrònims, i altres pellorfetes de la
identitat. Els molestava, no sabem si per massa valencià, o perquè els
confonia entre el diari oficial i el martini country.

Post.
Si l’objectiu és governar, el truc és llepar-la amb autogestió: cal
elasticitat, però traieu SV i llestos; i burro l’últim.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *