Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

19 de juliol de 2021
0 comentaris

98.256 votants del 1r d’octubre ja s’han censat al CxR i ja són ciutadans de la República Catalana Independent. “Mantinguem la il·lusió, els ànims i el combat.”


Els censats al cens de la República, al CxR a l’exili a Waterloo, ja són ciutadans de la República Catalana Independent:
(En la segona posada al dia d’aquest post, vint-i-quatre hores després, ja en som 98.266 els ciutadans censats.)

Segons el redactat del web del Consell per la República, https://consellrepublica.cat/:

Primer Comentari a l’Editorial de Vilaweb:
https://www.vilaweb.cat/noticies/els-pilars-de-la-terra/

Jaume Bonet

18.07.2021  |  22:09

La gesta del primer d’octubre del 2017 la feu la gent, no els polítics.
No deixem que la malaptesa d’alguns trenqui l’empoderament del poble.
Mantinguem la il·lusió, els ànims i el combat.

Dels dirigents segur que qualcun se’n pot salvar, però si no fos així, si resultàs que cap d’ells no és de fiar, no reneguem d’allò que la gent va conquerir. Facem memòria:

El 2010, després de la sentència del TC contra l’estatut que el Congreso ja havia rebaixat a bastament, els dirigents convocaren una manifestació però el poble els passà per davant, la gent es va col·locar davant la capçalera dels polítics , i capgirà els eslògans oficials transformat-los en IN-INDE- INDEPENDÈNCIA.

El 2012, quan l’ANC ja havia nascut i convocat per l’11 S, n’Artur Mas , d’entrada, desaconsellava la manifestació per la independència i, quan veié que seria un èxit gros, deixà de desaconsellar-la però digué que ell no hi aniria.

El 2012, després de l’aclaparadora manifestació independentista, n’Artur Mas intentà negociar amb en Rajoy, l’anà a veure amb 23 propostes de les quals en Rajoy no li’n va acceptar cap ni una. És molt probable que si en Rajoy li n’haguera acceptat una partida en Mas no hagués acabat fent el pas cap a “l’autodeterminació” per dir-li un nom, però el poble va començar les consultes locals sobre la independència, sense esperar què faria en Mas.

Les cadenes humanes, les manifestacions massives, la consulta del 9 N, etc., foren gestes de la gent que a vegades tenien els polítics fent-los costat, a vegades els tenien decantats cap a un costat i de vegades els tenien en contra (i aigualint la cosa o desentenent-se’n com feren tants molts pel 9 N, i a d’altres envits).

El 27 S fou tothom qui es mogué, no només els polítics.

Va funcionar bé lo del les urnes perquè eren pocs els polítics professionals implicats i molta la gent sense professió de polític que hi participà. I el primer d’octubre va funcionar bé de partida, perquè la gent (no els polítics) s’havia empoderat de les escoles i dels centres de votació, i va continuar bé perquè la gent (no els polítics) s’enfrontà a la bèstia, s’organitzà, es mobilitzà.

Que probablement els partits, veient la força de l’ANC i d’Omnium, han intentat col·locar els seus “manobres” estratègicament dins aqueixes organitzacions, jo ho crec (és cosa pròpia dels partits el fer coses així), però no crec que hagen pogut col·lapsar del tot la capacitat de les esmentades associacions de connectar amb allò que la gent exigesca.

Els partits estan actuant de manera decebedora, sembla que vulguin desmobilitzar la gent, fer perdre les ganes i el coratge: les declaracions d’en Jordi Sanchez i d’en Junqueras, pidolar un referèndum quan el poble ja l’ha fet i ja l’ha guanyat, parlar d’autodeterminació i d’amnistia quan el poble ja va guanyar la INDEPENDÈNCIA.

Les eleccions generals i/o autonòmiques no són ni lo únic ni lo principal com quedà demostrat amb les mobilitzacions esmentades i les altres que no hem esmentat, i amb la consulta del 9N, i amb el referèndum del primer d’octubre i amb la vaga general del 3 d’octubre, i amb l’ocupació de l’aeroport, i amb el tall de La Junquera, i etc., etc., etc.

Hi hagué l’error de que la gent encara es fiava dels dirigents polítics, cosa que no crec que ara succeís. L’onze de setembre d’enguany pot esser un clam per la independència (NI AMNISTIA NI AUTODETERMINACIÓ. INDEPENDÈNCIA), i pot ser un clam contra els qui han sembrat el desànim (QUI DUBTI DE QUE JA L’HEM FET I L’HEM GUANYAT QUE ES RETIRI A CASA SEUA) (no cal acusar ningú de traïdor, però si demanar-los que es decantin) .

I pot esser un clam exigint a ANC i a Omnium que deixin de fer seguidisme dels partits i que treguin fora de ses directives la gent compromesa partidàriament. És lícit estar compromès amb un partit i ho és estar compromès amb una organització no partidista, però és il·legítim que una militància contamini l’altra militància.

Si la gent ho fa així, els partits se sentiran pressionats, com s’hi sentiren per a fer la deriva que han anat fent aquests darrers 9 o 10 anys, però si no reaccionen correctament tampoc no hem d’abaratir el somni, ni abandonar-lo, ni deixar d’actuar per a fer-lo realitat.

Malgrat les eleccions no siguin lo principal potser no caldrà deixar-les del tot de banda: sembla que sí que hi ha polítics que creuen fermament que el primer d’octubre és la data fundacional de la república catalana independent. Caldrà esperar i veure si són capaços d’aconseguir el control de l’estructura dels seus partits (a qualcun d’ells com a mínim) i/o, en cas de no ser capaços d’agafar el control de cap dels grossos, si surten dels seu partits per aliar-se amb les altres candidatures sense representació parlamentària i generar una nova opció per a votar.

En darrer extrem tendríem el recurs de votar les opcions extraparlamentàries que no aconseguiren cap escó, però que a l’hora de sumar els vots de les opcions “teòricament” independentistes, permeteren sumar el 52 per cent dels votsa candidatures, percentatge que hauria estat molt superior si els 600 o 700 mil decebuts amb els partits grossos haguessin anat a votar els extraparlamentaris.

EN QUALSEVOL CAS EL POBLE JA HA SENTIT LA LLIBERTAT, I
“QUI HA SENTIT LA LLIBERTAT TÉ MÉS FORCES PER VIURE”

I la lluita per independència de Catalunya forma part de l’empoderament de la gent contra els poderosos del món, de la lluita per la democràcia a nivell mundial.

Jaume Bonet

———————

Em l’art del possible <?>
(Comentaristes i socis de Vilaweb. Pre Xarxa per al control Territorial.

PS: 98.256 votants del 1r d’octubre ja s’han censat al CxR i ja són ciutadans de la República Catalana Independent. “Mantinguem la il·lusió, els ànims i el combat.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!