Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

28 de juny de 2021
0 comentaris

Ningú podrà aturar la República Catalana Independent. Diguem el prou definitiu i portem la DUI a La Haia.


Els catalans tenim “un “horitzó d’expectativa” nítid” i precís:
República Catalana Independent.
Punt i final del Procés.
Completem la DUI del 27 d’octubre del 2017.

El dia del Punt i Final hem de ser molts, hem de ser tots.
Ara ja són 97.922 ciutadans de la nova república que es deleixen per implementar-la.
És molt senzill censa’t, ja!
Xirinacs ens digué “sigueu poble” …
Som-hi, doncs!



“I és aquesta expectativa que, per ella mateixa, justifica, ara mateix, un salt endavant potent del moviment independentista, una estirada definitiva de l’estaca, per fer-la tombar d’una volta per sempre.” (Partal)

“I si la Generalitat no controla el crit de Yara i la Moncloa no controla el Maine, aleshores quina excusa podríem posar tots plegats, si això arribàs a passar, per a justificar davant la història no haver estat capaços de córrer a agafar la llibertat amb les nostres mans?”  (Partal)

Catalunya Lliure i Plena: DESBORDEM-NOS !

Vols la Independència?    La vas votar!    Ara …  Viu-la.     Fés-la gran.     Fes gran el CxR.

Només depèn de nosaltres, els enemics de Catalunya ho saben per això s’esmercen tant en atacar-nos, reprimir-nos, vexar-nos!

L’Essencial: Fes-te del CxR. Ja som 97.922. Cerca a l’ordinador o al mòbil “CxR” i censa’t. Esdevé ciutadà català lliure!
Dels 2.044.038 vots per a l’Estat Català Independent, comptabilitzats oficialment, 97.922 votants catalans ja ens hem censat a la Incipient República Catalana, votada, guanyada i declarada. Fem gran i fort el Consell per la República, primera institució republicana lliure de la subjugació de l’estat espanyol. Si vas anar votar per què no et registres al cens del CxR? És que algú es refia dels polítics, és que ells ens han de fer tota la feina? o d’Europa? … quan som nosaltres que ens hem d’apoderar i esdevenir responsables i conscients. La Independència de Catalunya és responsabilitat de cadascú, meva en primera instància, sóc jo qui la vull, sóc jo i tu els que volem Catalunya i els catalans lliures i responsables de casa nostra i de tot el món. El Dret a Decidir no és res sense la nostra dignitat, el nostre convenciment i la nostra acció, petita acció da cada dia, la primera inscriure’ns, censar-nos.  Homes de poca fe!  no sigueu esclaus!  sigueu lliures!

PS 1:  CxR __ Hem de ser molts, hem de ser tots. Ara ja som 97.922. És molt senzill censa’t, ja!
Ningú podrà aturar la República Catalana Independent. Diguem el prou definitiu i portem la DUI a La Haia.

PS 2:  https://www.vilaweb.cat/noticies/el-retorn-a-lespanya-humiliada-del-maine-a-slevig-holstein/

Extret de l’Editorial de Vilaweb, Vicent Partal:

“Puc entendre que Espanya i els espanyols opten ara pel presentisme*, és clar. Tenen moltes vergonyes a amagar i massa por amb vista el seu futur. Però l’independentisme, precisament, ara és quan ha de tenir la mirada més clara i quan ha de posar la directa, partint de tot allò que ja sap del passat “com a camp d’experiència” i tenint com té un “horitzó d’expectativa” nítid, que és la decisió que prengueren els ciutadans votant el Primer d’Octubre.

Ja aleshores, el dia del referèndum, Espanya sabia perfectament que les seues actuacions repressives, policíaques i judicials, no aguantarien la revisió d’Europa. Però esperaven que quan arribarien les decisions europees, que ara comencen a arribar, nosaltres simplement ja seríem morts, políticament morts. I que, per tant, qualsevol decisió seria en definitiva intranscendent.

Tanmateix, no ha passat això. Hem de ser-ne conscients i fer-ho valer, alhora que hem de ser conscients que a Espanya ara ja tot penja d’un fil ben prim. Per això la sensació que tenen a la cort de tornar a caure en un “desastre del 98” és molt palpable, ben visible per exemple en la portada del diari El Mundo d’ahir.

Madrid el règim profund ja veu Espanya novament humiliada, situada en un nou “desastre del 1898”, ara no pas afavorit per l’independentisme cubà ni l’imperialisme dels Estats Units, sinó per l’independentisme català i la justícia europea. I segurament tenen bona part de raó perquè és veritat que les circumstàncies són massa semblants per a poder-les passar per alt. L’equivalent a la combinació del Crit de Yara i l’enfonsament del creuer Maine al port de l’Havana és la combinació entre el Primer d’Octubre i la sentència de Slesvig-Holstein –i, per tant, igual que aleshores, avui tenim la combinació que pot ser reeixida d’una revolta interna fortíssima i d’una resposta exterior que posa límits severs a la capacitat repressiva espanyola.

El dictamen de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa no ha estat res més que un aperitiu de tot allò que ha de venir, de tot allò que ja és al punt on ha de ser. I que ha d’arribar d’Estrasburg i de Luxemburg. No és res més que l’aperitiu de totes les sentències vinculants i de compliment obligat que deixaran Espanya lligada de peus i mans i sense capacitat de resposta. I és aquesta expectativa que, per ella mateixa, justifica, ara mateix, un salt endavant potent del moviment independentista, una estirada definitiva de l’estaca, per fer-la tombar d’una volta per sempre.

Ja ho sé, que molts em demanareu com casa això amb un govern i uns partits més “presentistes” que mai, que han optat d’una manera ben vistent per ajornar el conflicte. Bé, doncs hi ha dos detalls que no haurien de passar per alt a cap anàlisi. El primer és que hi ha el carrer, que s’ha sabut imposar als polítics durant bona part del trajecte i que ha de recuperar el protagonisme urgentment i clara si volem arribar a bon port. El Crit de Yara no el controla el Palau de la Generalitat. Val més que ens fem a la idea i que mirem de fer-ho visible, o si no acabarem derrotant-nos nosaltres sols, a còpia de pessimisme, desconfiança pròpia i desànim. I el segon és que els processos judicials en marxa són processos que actuen sobre fets que ja han passat, sobre accions jutjades, no sobre ambients que es puguen crear d’ara endavant. De manera que la Moncloa no controla el Maine ni el seu enfonsament.

I si la Generalitat no controla el crit de Yara i la Moncloa no controla el Maine, aleshores quina excusa podríem posar tots plegats, si això arribàs a passar, per a justificar davant la història no haver estat capaços de córrer a agafar la llibertat amb les nostres mans?”

Vicent Partal

<*Presentisme: “empezar de cero no!  volver a empezar sí” (Ària del Presidente español Sánchez) Com el dia de la marmota, Catalunya ajupida i sotmesa com sempre, tot arreglat i aquí no ha passat res.>

PS 3:

  1. Crit de Yara – CubaMilitar

    www.cubamilitar.org > wiki> Grito_de_Yara

    El Crit de Yara va ser l’acció que va donar començament a la lluita independentista cubana, el 10 d’octubre de 1868, en l’enginy La Demajagua. En aquest lloc Carlos Manuel de Céspedes va proclamar la independència de Cuba i els principis de la lluita revolucionària, amb el Manifest de la Junta Revolucionària de l’illa de Cuba, basat en la igualtat de tots els homes, fossin blancs o negres, cubans o espanyols .

PS 4:

  1. USS Maine – Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure

    ca.wikipedia.org › wiki › USS_Maine

    L’enfonsament del Maine el 15 de febrer de 1898 va ser l’incident que va desencadenar la Guerra hispano-estatunidenca, que va concloure amb la pèrdua per part d’ Espanya de les seves darreres colònies ultramarines, i amb la independència de Cuba, Puerto Rico i les illes Filipines.

 


PS:

Hem de ser molts, hem de ser tots. Ara ja som 97.922. És molt senzill censa’t, ja!
Xirinacs ens digué “sigueu poble” …  Som-hi doncs!


PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA: 
                                                  
People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY) – RTR270BQ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!