Mandat 1r-Oct: Edificar la República

Una sola llista i tres milions de vots (els del 1r d'octubre). Compromís: Aixecar la DUI, assegurar la Llengua.

14 de gener de 2021
0 comentaris

El Mandat 1r OCT: Edificar la República Catalana Independent


Què passa?
Què hem de fer els independentistes catalans?

Comentaris al Partal:
https://www.vilaweb.cat/noticies/covid-la-trampeta-politica-que-no-funciona/

 

Joan Sebastià Valls    12.01.2021  |  23:59

Gemma R. Per fi un comentari que no va a remolc de la paranoia col·lectiva que han creat els poderosos del món. I que per cert Vilaweb ajuda a mantenir en no donar la paraula a la dissidència.

La prova per a mi més evident de que no es vol resoldre la catàstrofe si no que es vol allargar fins ves a saber quan, es la persecució difamació prohibició i censura del remei eficaç com cap, econòmic autosuficient, verificat científicament (encara que es negui) i comprovat a la pràctica a Bolívia, que resoldria la pandèmia (o plandemia) en poc temps sense ficarnos en un camí molt perillós de la vaccinació amb ARN que pot acabar en un desastre mil cops pitjor.

Per si algú encara no n’ha sentit parlar es diu DIÒXID DE CLOR

ESTUDI D’ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP    12.01.2021  |  23:59

Prou d’acord amb tu, Vicent.

N’afigiria unes quantes consderacions al teueditorial:

1. No som a un estat descentralitzat com cal, on el “poder” ha d’emanar des d’avall cap amunt.

2. Això comporta que ciutats o viles grans i mitjanes puguen decidir el confinament des de llurs batlies i consells municipals.

3. Dénia, Gandia, Alcoi, Granollers, Calvià, Vic, Reus o Xàtiva etc no poden decretar-lo…i molt menys ciutats mitjanes com ara Castelló, Alacant, Tarragona, Elx etc. i impossible en grans com València, Ciutat de Mallorca, <Tarragona>, Barcelona on les infraestructures d’estat colonial assenten llurs negocis (Corte Inglés, Basf, petroquímiques, etc…) que comportarien un reguitzell de demandes per part de llurs consells d’adminitració contra batlies i les guanyarien. Perquè l’arquitectura piramidal d’estat colonial així ho té dissenyat. Pura estructura legislativa, judicial i executiva dinovesca.

4. Hi ha l’economia i hi ha la salut. Però el plantejament discursiu divergent entre ambdues és un parany que ens han parat des del punt de vista de la lògica del “Racionalisme Oligàrquic” tal i com el va definir Lluís-Vicent Aracil en la sociolingüística.

5. L’economia de l’estat español per a la població d’una colònia com som nosaltres és la roda del hàmster. Ens pelem el cul treballant, estalviant al màxim, paguem els nostres proveïdors i col·laboradors, paguem els impostos a HACIENDA i quan fem el balanç annual te n’adones que estàs igual o pitjor que fa un any. Això sí: “qui dia passa, any que empeny”.

6. L’economia en un estat colonial no és “de mercat” sinó d’agafar al rebuf quelcom a qui arrosega cap endavant l’estat monopolístic español.

7. Per això les nostres indústries s’han espavilat a exportar des de sempre (Baix Camp, Safor, Alcoià-Comtat, Vallesos, etc) o adherir-se a aquell rebuf dels 1910′ o del franquisme 1960′ a que al·ludia anteriorment eminentment.

8. La salut d’una societat és un valor preuat perquè sense societat sana, no hi ha economia sana que calga.

9. Com l’estructura estatal és la que patim, com sempre ens passa als colonitzats no queda res més que prendre mesures individuals que com una funció matemàtica F(x) puga ser integrar a cada diferencial (dx) en un contínuum que, al remat, puga veure’s una tendència social d’autoprotecció.

10. Dit això, i com a paradigma fefaent, a l’Estudi estem telefaenejant desde les nostres llars 5 persones mitjançant l’extranet que posseïm des de 2005 per a casos puntuals aleshores, i que en els darrers anys s’han anat implementant per casos com operacions de menisc d’algun col·laborador o en l’actual pandèmia.

11. Ull viu!… amb els grups organitzats jacobino-colonials queestan organitzant-se des de negocis de “restauració alimentària” per a atacar administradors de les Generalitats i Consell Insular en base a que el Gobierno d’EspaÑa ha lliurat les “competències” però l’estructura de confinar la tenen allà, a España, tancades constitucionalment a pany i clau.

12. Per tant, el joc d’espills del poder ara i ací, és pur teatre. Ara eixos “comandants” de bars, xibius, restaurants, etc. ja no miren rabiüts cap a Sánchez, sinó a Puig, Armengol i a eixe “espectre invisible” que fa de President de la Generalitat Catalunyesa. D’ací la batalla entre Compromís i PodemPV contra el PSPV de Puig que deslegitimitza la colla jacobina d’Ábalos des de Màdrix.

Josep Blesa (València. Catalunya Tropical)

Lluís Mor         13.01.2021  |  01:23

És una guerra bruta, les CCAA han de enfrontar-se amb el problema i donar la cara als diversos col·lectius afectats i a la societat en general

i l’Estat que té les eines i la capacitat monetària, tanquen la porta i escolten el soroll desde darrera,

saben que el cop fort se l’enduran les administracions locals i regionals.

Encarà més, l’Estat sap que en aquests casos sempre hi ha elements que sembren el pànic i acusen a les autoritats regionals,

perquè no volen ni les CCAA ni la democràcia, un bon brou de cultiu i prou perillos.

Sense cap mena de dubte, és el que cerque l’Estat, els motius suficients cap a una recentralització, és dir,

volen acabar amb les CCAA,
perquè volen acabar i tancar d’una vegsda per totes amb el problema català.

I ara han ficat la directa, -que deiem abans- perquè tenen amordassats als politics col·laboracionistes de la nostra nació, <ERC>

que és tot Catalunya l’ única nació que els hi pot impedir.

Vull dir, si aquestes eleccions, siguin quan siguin, no guanya un partit independentista de debó de llarg, tornarem a l’Espanya “del maestro, el alcalde el cura i el medico”, si, tornarem als anys 50, no en tinc cap dubte, i no m’he tornat boig, hi ha molts paisos al planeta que encara funcionen així i no tenen cap intenció de canviar.

Salvador Molins      13.01.2021  |  05:15

Què hi podem fer?  Què hem de fer?

Avançar cap a la Independència.

Continuar sense titubejar el camí que vam començar l’1 d’octubre del 2017.
  
Aturar l’espoliació que constantment patim de 40 milions d’euros cada dia, 16.000 milions d’euros anuals.

Ara però ja no és només qüestió econòmica sinó també de vides,
aquella possible destrossa de vides que va frenar a Puigdemont i a Marta Rovira el 28 d’octubre del 2017, la por a la venjança extrema.

Aquest 14-F o quan sigui votem junts qui es comprometi en completar la DUI 
per aturar la sagnia de l’espoliació i el desgavell de la submissió a un estat corrupte i arruïnat. Si no votem tots junts perdrem.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

PS1:
EN L’OFEG ECONÒMIC
Empreses espanyoles ajudades competeixen contra els ofegats.
Coronavirus – DIÒXID DE CLOR

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!