Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Momentums i finestres d’oportunitat que s’acosten.

Ens calen “Cossos contrafort” (Cossos i caps -llistes cívica, lideratges, plana major-)  per la defensa dels embats, finestres d’oportunitat i possibles punts i finals que s’esdevindran de nou.

Un company meu coneixedor del món dels partits sembla voler dir-me:

“feu coses, recordar l’espoliació, explicar els avantatges de la República Catalana Independent, …  mentre els partits fan la independència …

Quan crec que ha de ser al revés:
El Poble fem la Independència i els partits sigueu eines servicials per ajudar el Poble a fer la Independència.

Però qui és l’eina o no fa la Independència o sols la vol fer a la seva mida.

Organitzem-nos en un cos per fer contrafort dels embats i dels punts i finals.

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC

PS1 Un dels Comentaris a l’editorial Partal Vilaweb:

Víctor Torguet

30.05.2023 · 23:30

(Disculpeu la llargada del text, però tornem a viure dies que poden fer història)

Aquestes eleccions municipals han esdevingut molt més importants del que s’albirava gràcies, un altre cop, a la decisió d’una gran part de l’Independentisme de carrer de dir PROU a la rendició, a la mentida i a la traïdoria dels maleits partits fake-indepes (molt especialment d’ERC).

L’abstenció i la baixada impressionant d’ERC (tota una bufetada antològica) i de la CUP tenen una lectura tan evident que aquests partits seran incapaços d’acceptar-la. JUNTS (el tercer fake-indepe) ha tingut la sort de la conjunció dels astres, l’habilitat de diluir-se en tots els corrents interns (que és, de fet, el seu càncer també) i la capacitat de tenir alguna neurona encara activa, però tampoc no pot celebrar res.

Al meu parer, d’aquestes eleccions es dedueixen un seguit de punts molt importants a treballar amb la màxima celeritat i fermesa possible:

1/ El Poble ha tornat a parlar i ho ha fet molt clar. Aquest Independentisme de carrer (l’autèntic, el de base, el que segueix dempeus i amb el que assolirem la Independència), ha tornat a fer por als professionals de la política i de la pixada a la cara dels seus votants. El Poble li ha dit als fastigosos professionals de la política fake-indepe que si segueixen traint i mentint estan acabats. El Poble, per fi, ha tornat a aixecar-se i dir que som nosaltres qui triem el nostre destí i no els farsants polítics mercenaris fake-indepes al servei d’espanya. Des de l’Octubre de 2019 que havíem romàs calladets com tòtils espantats, sedats i desorientats.

2/ ERC ha tornat a protagonitzar aquesta grandíssima trompada que es fot cada 11 anys (des de l’inici de la fake-Transició). Un partit, que va ja pel seu 4rt fracàs estrepitós en poc més de 4 dècades, d’ADN fratricida, amb total absència de valors i amb una febre indissimulada pel poder, que ha de ser definitivament escombrat del nostre escenari polític. ERC no farà autocrítica, a ERC no dimitirà cap líder (i menys l’actual caudillo embogit i conspirador). El primer que va dir Junqueras al Poble el passat diumenge (amb la marca de la bufetada històrica ben fresca a tota la cara) va ser no-sé-què de fer la Independència i de la República (el paio seguia pixant-se a sobre de la gent)… Més prova de que aquesta colla tornarà a fer en 3 dies un gir de 180 graus per seguir aixecant-nos la camisa no en trobareu. De fet a la compareixença d’Aragonés de dimarts 30/Maig ha estat el 1er pas oficial de la posada en escena d’aquest gir de 180º (sense autocrítica explícita, sense despentinar-se i amb la supèrbia habitual). Quina vergonya i quina ràbia!!!

3/ ERC no pot seguir al volant de la Generalitat (al volant, que no conduint). Si tenia credibilitat, dignitat i competència zero fa 3 dies, ara ja no en té res a que agafar-se. Se’ls ha de fer fora. S’ha de consumar el càstig. Ha d’haver-hi una moció de censura, una convocatòria anticipada d’eleccions. Aprofitem que el votant Indepe per fi comença a veure la llum i completem el camí de la neteja de miserables fake-indepes. Res (ni el PSC) no pot ser pitjor que el govern d’ERC. ERC és el pitjor enemic de Catalunya !!!

4/ La CUP ha pagat la seva irrellevància i covardia. Pel seu viratge de ser un mil-homes a restar amagat al racó fosc. Han de fer un gran exercici estratègic i decidir si estan amb el Poble o en contra d’ell.

5/ JUNTS estan tan contents com espantats. Aquesta neurona política que encara tenen els deixa veure com de potent ha estat el “PROU” que ha pronunciat el Poble. El problema és que aquest partit és avui un Frankenstein incapaç de posar per davant de la seva cobdícia política l’interès del País. JUNTS segueix sent una organització de professionals que han treballat tota la vida per l’estat espanyol amb les seves regles i els seus vicis. JUNTS necessitaria una regeneració que és 200% impossible a mitjà i llarg termini (totalment increïble a curt). La neurona de JUNTS ja ha parit la proposta de fer front comú a les eleccions del Juliol per evitar que el Poble segueixi torpedinant als 3 partits fake-indepes i per foter-li la traveta a ERC, i perquè tenen molt clar que en les properes eleccions ells també en rebran de càstig (ja no hi haurà un Trias o un focus principalíssim de càstig en ERC que salvi els mobles).

6/ El dimarts 30/Maig, ERC també se sumava a la festa de la unitat i la conciliació (impossible de creure… aigua i oli mai es dissolen en una sola cosa). Tant JUNTS com ERC comencen a creure en la capacitat del POBLE per crear una Llista Cívica (o plataforma electoral/agrupació d’electors) que sigui alternativa viable i creïble als partits fake-indepes. Ja estan intentant avançar-se. NO deixem que ens robin també aquesta iniciativa.

7/ Nosaltres, el POBLE, hem de seguir empoderant-nos. Si hem fet trontollar l’ignominiós taulell polític fake-indepe a les Municipals, hem de seguir amb les següents. La llàstima és que per Juliol no hi ha prou temps per bastir una Llista Cívica alternativa als indesitjables fake-indepes (ERC, CUP, JUNTS). Però hem de tornar a creure en nosaltres. Si el POBLE sense lideratge clar pot fer el que ha fet el passat diumenge, què podríem arribar a assolir amb un lideratge efectiu??? (aquesta és la por dels partits fake-indepes)

8/ Per les Estatals, una brutal abstenció no seria una mala estratègia. Deixaria molt clar que nosaltres no som espanya, que si ells volen enfangar-se en un guerracivilisme de fireta (PSOE vs. PP+VOX) que s’ho facin tot sols (ja estem farts que tant uns com els altres ens facin servir de munició i de diana). Els partits fake-indepes, diguin el que diguin en campanya, acabaran pactant amb espanya segons els seus interessos partidistes i no pensant en el Poble. Ho han fet sempre i ho tornaran a fer un altre cop. Mai he vist a un lleó fent-se vegetarià. La immensa majoria dels polítics fake-indepes només saben/poden viure de la política en el marc del corrupte estat espanyol. La Independència seria la fi dels seus ingressos (personals i de partit), així com del tros de poder (embrutat sempre de corrupció i injustícia) que espanya els deixa tocar mentre segueixen sent membres fidels del clan / càrtel.

9/ Les properes eleccions de la Generalitat s’han d’enllestir aquest mateix any !!! (per molt que ERC parli de pressupost aprovat, responsabilitat institucional i mentides flagrants mil vegades demostrables). Per aquestes eleccions SI hem de tenir una Llista Cívica (o com se li digui finalment), per consumar la recuperació de les rendes del nostre destí inevitable i no llunyà de la INDEPENDÈNCIA (tan ràpid com sigui possible, és clar, que d’enemics en tenim a cabassos).

10/ I prèviament a la Llista hem d’haver fixat una estratègia, una tàctica i un pla consensuats i guanyadors (tenim l’experiència i ens hem de desfer per fi de la ingenuïtat). Hem de tenir un lideratge fort i distribuït. Amb gent competent, honesta, decidida, valenta i aliena a la política professional alienadora. Ens hem d’haver dotat dels mitjans, de les tecnologies, dels models d’organització i comunicació guanyadors i no captius de l’enemic (els fake-indepes). NO estem tan lluny. Només cal voler. I hem deixat clar que volem !!!

Abstenció massiva per les Generals… Llista Cívica per les eleccions de la Generalitat del 2023 !!!…

INDEPENDÈNCIA JA !!!

PS2: L’editorial

S’equivoca el president Aragonès.

https://www.vilaweb.cat/noticies/sequivoca-el-president-aragones/

PS3: un altre comentari,

JUAN MANUEL PEREZ
30.05.2023 · 23:15
Les eleccions espanyoles no signifiquen res per Catalunya. Rebrem el mateix mal sigui quin sigui el resultat. Per a tant, no paga la pena participar.
Però tenint en compte que l’abstenció i el vot nul, ajuden a superar el llindar del 5% (abarateixen la representació); i que el vot en blanc (encara que vàlid) no guanya escó; penso que el més intel·ligent seria crear una agrupació d’electors (el seu nom podria ser “DESOBEDIENTS”) amb l´únic propòsit de guanyar escons però no recollir mai les actes, deixant les cadires buides al “Congreso” i “Senado”, visualitzant inequívocament el pes de l’independentisme.

<Fem un Acord de l’Acord:
Nul, blanc, buits, abstenció,
Cadires buides?>

PS4: Tots és tots per a la Independència.

<23J no a tot, de tots AC i FNC inclosos.>

Marià Armengol
30.05.2023  ·  23:22
Les eleccions nyordes son les úniques a les quals no vaig mai a votar… M’importa un rave quina mena de feixista surti allà… que si els de blau, que si els de vermell…
El resultat, en lo que es refereix al comportament dels partits catalans (ja ni dic independentistes) Sí que se sap… i d’aqui mor la criatura:
1.- La Comuna arrenglerada amb l’espanyolisme més ranci.
2.-PSC, es l’espanyolisme ranci.
3.- Junts, Cup, i ER… ‘Que vé el llop!!!’…’Que vé el llop!!!’… Per evitar una més que possible victòria dels feixistes blaus (…uuuiii, que no il.legalitzin partits…), faràn com ha fet ER fins ara… baixer-se els pantalons fins als turmells i, amb l’única contrapartida de que no guanyi els altres, li faràn la gara-gara al venedor de corbates del Corte Inglés.
Per a mí, anar a Madrid només té un sentit: Anar a dir NO a TOT.
La unitat necessaria la va rebentar el ‘moltimissim bonimissim home’ ja el 2014. Tot el que no sigui unitat previa aquí, PER A FER EL QUE TOCA: “Aixecar la suspensió temporal de la DI”, no em serveix.
PS: Qui defensi a mort el meu país és dels meus, sigui FNC, sigui Aliança Catalana…
//*//

PS5: Un comentari més, els independentistes ja estem units, els partidistes no ho estaran mai.

Francesc Rosés
30.05.2023  ·  22:44
A veure si ho entenc. No hi ha cap partit independentista. No sé si això queda clar. Cap partit. Alguns tenen més militants independentistes que altres. Però els partits com a tals, no són independentistes i ho demostren cada vegada que en tenen l’oportunitat. Per tant, parlar de la unitat dels partits independentistes és absurd.

L’independentisme, que no és altra cosa que la gent que és independentista, ja està unit. De sempre.

Com es pretén fer la independància amb partits que no són independentistes? És impossible. És com si barreges peres i taronges i esperes que en surti una síndria.

Oblidem-nos d’aquests partits i d’aquests polítics i organitzem-nos. Cal un partit polític? Fem-lo. De bell nou.

Aquests ens han traït i ens tornaran a trair.

Ara demanen unió independentista per despistar a veure si enreden el personal una altra vegada i, qui dia passa, any empeny i a viure del mòmio que es viu molt bé.

<
La Llista Cívica pot encabir tots els independentistes que ja estant units i se sabrà si de veritat s’hi sumen.>

LA TERTÚLIA PROSCRITA
‘La tertúlia proscrita’: Totes les claus d’unes eleccions que ho capgiren tot
OPINIÓ · EDITORIAL
S’equivoca el president Aragonès
Les eleccions espanyoles seran una gran oportunitat per a l’independentisme, a condició que no es prove de salvar Espanya, l’única cosa que interessa als comuns
Vicent Partal
Vicent Partal
30.05.2023 – 21:40
Actualització: 31.05.2023 – 02:09
@vpartal
web
Correu
VilaWeb
El president Aragonès després de la compareixença d’ahir. (Fotografia de Quique García)
Després de la consulta del 9-N, el 25 de novembre de 2014, el president Artur Mas va fer un parlament en què proposà per primera vegada d’anar a fer la independència directament. Va instar a fer una llista única en unes eleccions catalanes, la qual tancaria ell i recolliria una proposta molt concreta i detallada de com proclamar la independència. Era el temps de la Via Catalana, el moment en què el Consell Assessor per la Transició Nacional havia fet la millor anàlisi que tindrem mai de com es passa de ser part d’Espanya a ser independents, el moment en què el PSC defensava de fer un referèndum d’autodeterminació, quan els liberals europeus havien expressat el seu suport al procés, l’hora en què Espanya estava més desconcertada amb tot allò que es vivia.

Però una setmana després, Oriol Junqueras va respondre al discurs de Mas amb un contradiscurs que ho engegava tot a rodar. No tan sols per allò que deia, sinó per com ho deia. Mas seia a primera fila de l’auditori i va haver d’aguantar estoicament tot de provocacions de l’orador i d’un públic que va aclamar Junqueras als crits de “president, president”.

El resultat d’aquella setmana terrible per a l’independentisme van ser molts mesos d’una guerra civil implacable i la pèrdua d’una gran oportunitat. El carrer, els independentistes de base, vam quedar estabornits amb tant d’odi i en vista de la primera gran constatació de fins a quin punt el partidisme d’uns pocs podia fer descarrilar el tren que empenyia amb tanta il·lusió tot un poble.

El terratrèmol polític que es va viure diumenge gràcies a la fermesa i la dignitat dels votants independentistes ara ha canviat completament les regles del joc, una altra vegada, com ho va fer aquell 9-N. I tothom es mou. Dilluns, Jordi Turull, en nom de Junts, va tornar a proposar una llista independentista unida a les pròximes eleccions espanyoles, sense concretar res més –sense concretar, especialment, si serviria per a ajudar a salvar Espanya, tot investint Sánchez, o si realment i des del minut u, aquesta vegada, anirien a Madrid a atiar la confrontació contra Espanya. Siga com siga, aquesta vegada no hem hagut d’esperar una setmana perquè ERC fes la contraproposta, ara per boca del president Aragonès. I ha estat molt decebedora.

Aragonès ha estat prudent en les formes, però ha tornat a equivocar-se greument. Ha estat prudent en les formes perquè, personalment, ell no és un Oriol Junqueras. Però també perquè no té més remei que ser prudent –el 2014, Esquerra era el partit que pujava i ara és el que baixa. Ha estat prudent perquè tota l’estratègia que el seu partit ha dibuixat després del 2017 se n’ha anat en orris, s’ha demostrat equivocada, i ara no en tenen cap –m’ha impressionat que done per descomptat que guanyaran el PP i Vox, sense concedir ni una sola possibilitat de victòria a Pedro Sánchez. Ha estat prudent, en fi, perquè no podia ser una altra cosa –amb els resultats de diumenge a la mà, ell hauria d’haver convocat eleccions i una pila de gent hauria d’haver dimitit, però només ha dimitit el sempre digne Miquel Pueyo. Ha estat prudent, també, perquè segurament es veu a venir la guerra interna dins Esquerra, que ahir Joan Tardà ja va començar. I dit tot això, s’ha equivocat. I s’ha equivocat molt.

S’ha equivocat provant de tornar a dividir l’independentisme amb l’excusa dels comuns. Per orgull, ara no pot acceptar, de la nit al dia, la mà oberta de Junts, després d’haver guerrejat tant contra ells i després d’haver narcotitzat les seues bases fent que odien més el partit del president Puigdemont que el del president Sánchez. Però passa que amb els comuns no es pot anar a Madrid a fer res, perquè l’objectiu dels comuns, ben legítim, per una altra banda, és salvar Espanya. I l’objectiu de l’independentisme és enfonsar-la. No per res, únicament perquè enfonsar-la és una condició necessària per a la llibertat de Catalunya.

Esquerra està atrapada en la dinàmica que ella mateixa ha creat tots aquests anys, en aquesta lluita per una hegemonia, malentesa, que ja no pot obtenir. Els dies del president Aragonès a palau són comptats, tan sols depèn de Salvador Illa i els seus interessos. I sap que a les eleccions vinents no té cap possibilitat, ni una, de repetir com a president.

Si vol continuar essent un actor important de la política catalana i servir el país, Esquerra necessita un líder, una persona capaç de treure el partit del pou on es va enfonsant. Un líder que entenga que l’independentisme és un moviment plural que cap partit, tampoc Junts, evidentment, pot intentar de subordinar a la lluita per l’hegemonia electoral i la gestió de les cadires. Un líder que reflexione i entenga que els millors dies del país, els dies més il·lusionants per al poble català, els ha portat la unitat, han vingut de la mà de la confrontació i la unilateralitat i els ha protagonitzat l’independentisme, no barreges diluents de la realitat del conflicte.

Només els militants d’Esquerra tenen dret de decidir què ha de fer Esquerra. Si no ho volen entendre, ja s’ho faran, serà el seu problema i tenen tot el dret de menjar-se’l sols. Ells sabran què volen fer amb l’organització que van crear els presidents Macià i Companys. Però els independentistes ara tornem a tenir pressa, perquè cinc anys després s’obre una altra finestra d’oportunitat molt clara i hem de posar en pràctica tot allò que hem après d’ençà del 2014. El 23 de juliol aquest país pot protagonitzar un altre pas endavant, ferint el cor mateix del règim del 78 i d’Espanya. Ara mateix no sé si hi haurà condicions per a fer-ho votant algú o si caldrà fer-ho, com diumenge, amb una abstenció en massa. Però és una oportunitat que més val que no deixem passar, que ja hem perdut prou temps.

PS1. A última hora de la vesprada, quan ja havia escrit aquest article, s’ha sabut que Compromís ha decidit oferir-se a Sumar. És la fi del viatge, novament, dècades després. El potent valencianisme de final del franquisme –socialista i demòcrata-cristià– va desaparèixer a mans dels partits estatals i va costar dècades que n’aparegués un altre amb cara i ulls, que ara ha decidit de deixar de ser-ho, una altra vegada. En parlarem, però és una gran desgràcia que es puguen llançar a l’aigua tants anys de faena de tanta gent, per tornar a fer un camí que els valencians sabem de sobres, i per experiència personal,

que no porta enlloc.
PS2. Rep molts comentaris sobre la veu sintètica que llegeix els articles de VilaWeb. Voldria repetir que, ara com ara, no és sinó una prova, imperfecta per tant. Som conscients que ha de millorar molt i treballarem les setmanes i mesos vinents perquè s’acoste tant com siga possible a allò que voldríem que fos. Demane una miqueta de paciència, per tant. Quant a la decisió de llegir jo mateix els editorials, és una cosa que intentarem anar ampliant també a més periodistes de la casa.

PERE ARAGONÈS
Josep Usó
Josep Usó
30.05.2023  ·  21:57
El president Aragonés s’equivoca perquè intueix que no té cap paper rellevant a jugar. Posades cara amunt les cartes, ni ell ni ERC tenen cap mena de joc per a continuar la partida. Per no ser capaç, ni tan sols ho és de dimitir. L’hauran de fer fora. Que Compromís vaja decidit salvar Espanya és certificar la seua pròpia defunció. Els independentistes només necessitem algú decidit as tirar endavant. I tots els seguirem fins el final. Els que es queden enrere, enrere quedaran. Quan el vaixell s’enfonsa, cal saltar a l’aigua per a poder salvar -se. I Espanya s’enfonsa en un pou que no sembla tindre fons.

Enric Martínez
Enric Martínez
30.05.2023  ·  22:09
Junts va tenir dos presidents, temps i la millor oportunitat, no van fer res, ni independència, ni cap millora per la ciutadania. Com a demòcrata, tenia un president, com a independentista, tenia un líder, estàvem TOTS D’ACORD, ens va deixar penjats, a la ciutadania al carrer, al govern als despatxos, incloent TRES companys de partit. MAI MÉS M’ENGANYARÀ!

Matilde Font
Matilde Font
30.05.2023  ·  22:22
De l’editorial no tinc res a comentar perquè estic d’acord. Els partits actuals i els seus dirigents no ens serveixen per fer la independència, i no hem de donar cap estabilitat a Espanya.
Respecte a la veu que llegeix els articles (segur que ho millorareu) vos he de felicitar. Ara puc fer coses a casa i anar seguint les notícies perfectament. M’agrada molt!

Victor Serra
Victor Serra
30.05.2023  ·  22:25
Bàsicament estic d’acord amb l’editorial excepte en 2 coses. L’abstenció no és una opció si realment es vol aconseguir alguna cosa.
I crec que seria un error anar a enfonsar Espanya . No sé si encara no hem après que Espanya és un Estat fort i que enfrontant-nos-hi cara a cara, a pit descobert tenim les de perdre.
Nosaltres hem d’anar a salvar Catalunya del feixisme espanyol . I així com no hem d’enfonsar Espanya, tampoc hem de salvar-la. Això és feina dels espanyols. Si es dona el cas que s’enfonsa, mala sort. Nosaltres ens hem de dedicar a salvar Catalunya.
Cal recordar cada dia als espanyols, que cada vegada que hem intentat salvar Espanya, un cop salvats, sempre ens han pagat amb el despreci . Mai més.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
30.05.2023  ·  22:26
La unitat de l’independentisme haurà de sorgir d’un foc nou i dubto que es faci des dels partits tal com estan ara. M’agradaria equivocar-me.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
30.05.2023  ·  22:37
Com Topol al final del violinista a la teulada, tornem al cami, carreguem amb alló q som i comencem de nou. Compromís certifica el q sabiem, un apendix més de l’espanyolisme al nostre País.

Francesc Rosés
30.05.2023  ·  22:44
A veure si ho entenc. No hi ha cap partit independentista. No sé si això queda clar. Cap partit. Alguns tenen més militants independentistes que altres. Però els partits com a tals, no són independentistes i ho demostren cada vegada que en tenen l’oportunitat. Per tant, parlar de la unitat dels partits independentistes és absurd.

L’independentisme, que no és altra cosa que la gent que és independentista, ja està unit. De sempre.

Com es pretén fer la independància amb partits que no són independentistes? És impossible. És com si barreges peres i taronges i esperes que en surti una síndria.

Oblidem-nos d’aquests partits i d’aquests polítics i organitzem-nos. Cal un partit polític? Fem-lo. De bell nou.

Aquests ens han traït i ens tornaran a trair.

Ara demanen unió independentista per despistar a veure si enreden el personal una altra vegada i, qui dia passa, any empeny i a viure del mòmio que es viu molt bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!