Com veig jo una ciutat sostenible
El planejament urbanístic de les ciutats les ha convertides en veritables monstruositats insostenibles i poc aptes per a la vida. L’èxode de cada cap de setmana dels urbanites als pulmons verds que envolten les ciutats és un símptoma d’este problema. Una primera aproximació molt bàsica al que seria una ciutat sostenible pot ser la següent:
El punt principal en el tema energètic és la reducció del consum d’energia. Un bon disseny de la ciutat i dels edificis deuria propiciar la reducció del 40% que serà necessari per a fer sostenible no només les ciutats sinó la vida a la terra. La mobilitat sostenible (a peu o amb bicicleta principalment) i la bioconstrucció han de ser els principals factors per a esta disminució. Pel que fa a la generació d’energia l’ideal és la generació per autoconsum ‘comunitari’ d’esta manera es generen suficients economies d’escala per a abaratir costos i és prou dispersa per a ser eficient, a més de generar l’energia el més a prop possible del centre de consum, la qual cosa ajuda també a la conscienciació per a l’estalvi energetic.
La sostenibilitat de les ciutats passa per una connexió simbiòtica amb l’entorn rural. Així deuria haver una zona periurbana verda (anell verd) que servisca de pulmó de la ciutat i que hauria de ser mixta (parcs urbans verds i horts urbans comunitaris) que pot servir de primer contacte o zona d’amortiment entre l’entorn natural i la ciutat pròpiament dita. En el segon anell hauria de planificar-se la producció agrícola de proximitat que siga el subministrament principal de la ciutat. Este anell ha d’estar planificat perquè convertisca la ciutat en autosuficient i ha de ser genuïnament rural (aspecte clau per a la veritable sostenibilitat del model).
Altre dels problemes que fan insostenible a les ciutats és la generació de residus. En este tema tornem de nou a la necessitat de reduir com a factor clau per a la sostenibilitat. A Espanya es generaren el passat any 2012 unes 21.254 milers de tones (1) de residus sòlids urbans. Això implica quasi mitja tona de residus per habitant cada any (uns 1,4 kg de mitjana per persona i dia) i en l’entorn urbà la generació de residus és molt més gran que la de l’entorn rural, és doncs fonamental reduir la quantitat de residus que generem i per a això hem de pensar en consumir productes amb menys envasat (a l’engròs, de proximitat, etc.), beure aigua de l’aixeta, consumir menys carns processades o productes lactis, etc. a més s’han d’implementar sistemes de separació en origen dels residus, sistemes de dipòsit i devolució d’envasos (per als envasos de begudes). La separació de la matèria orgànica i el posterior compostatge de manera que servisca per a la producció agrícola que dóna a menjar a la ciutat és fonamental (una veritable economia circular).
Molts reptes, molts canvis, encara que cap que puga afectar el que és fonamental, la nostra Felicitat!. Tot això implica canvis superficials de comportament que redundaran en una major qualitat de vida a llarg termini i l’augment de la felicitat global.
Jose M. Marco – Militante de Verds Equo – Compromís
(1) – “Estadísticas sobre residuos – Statistics ….” 31 ago.. 2017, http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Waste_statistics/es. Se consultó el 6 sept.. 2017.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!