Ni Blanc ni Negre

Reflexions a duo d'Empar i Marco

9 d'agost de 2017
0 comentaris

Volem Melons a Euro!

L’altre dia reflexionava jo sobre un comentari en Facebook en relació amb el model de ciutat que vol Joan Ribó per a València. El comentari se centrava en la part ecologista en un intent de desprestigiar-la, caent en la demagògia fàcil usant la diferència de preus dels productes ecològics i els productes convencionals. Aquest era el comentari:
“A mi totes aquestes coses m’alegren molt, açò de què un meló d’Alger ecològic coste 15 € és una barbaritat!!, també espere que tinguem les coses clares en aspectes igual d’importants o fins i tot més”
Aquest comentari, innocu en aparença, té un profund significat negatiu i reflecteix els prejudicis de la majoria contra els ecologistes, verds i similars els quals segueixen sent vistos com a poc menys que antisistema, perquè clar, pretenen que tots comprem melons d’Alger de 15 € i açò desequilibrarà i posarà en risc la civilització occidental!
No entraré en eixe tema avui, ho deixe per a un altre post, a allò que sí que vull fer referència és a la profunda fal·làcia que hi ha pel q fa al tema de la diferència de preus.

Primerament es tracta de l’exageració, certament hi ha una diferència de preus entre els productes ecològics i els derivats de l’agricultura convencional. Sobretot quan es fan mijantçant sistemes de comercialització tradicionals en compte de fer-ho a través de canals de distribució curts, i és que la distribució és la que encareix de manera artificial els preus dels productes ecològics que comercialitza aprofitant les possibilitats de màrqueting “verd” que ofereix el fet de ser de producció ecològica i aprofitant una certa moda que hi ha a les ciutats.
La diferència real entre productes convencionals comercialitzats a través de la gran distribució i els productes ecològics comercialitzats mitjançant canals de distribució curts (molt més justs amb els productors) és molt xicoteta en la majoria dels casos, la diferència fonamental en aquests casos és “la imatge” o aspecte dels productes ecològics que és més irregular, té xicotets defectes que no afecten les característiques organolèptiques però que són un factor important en una societat educada en el culte a la perfecció.

Un altre element important a analitzar és on van a parar els beneficis de la compra dels productes convencionals i els perquès reals d’eixos baixos preus. Un meló d’Alger produït a Sud-amèrica en una gran plantació controlada per una multinacional que explota a la població local per a portar-los als límits de la pobresa amb la finalitat d’aconseguir uns preus ridículs, el qual és transportat després per un gran majorista a través de mitjans de transport que usen combustibles fòssils generant milions de tones d’emissions a l’atmosfera, contaminació que no paga eixa multinacional, la paguem tots amb l’escalfament global i el canvi climàtic. Meló d’Alger que al final comercialitza el gran distribuïdor els beneficis del qual no reverteixen a millorar la societat, al contrari propicien ocupacions de baixa qualitat que són idònies en un context de baixos salaris i cada vegada més facilitats d’acomiadament (i així propiciar que comprem els melons d’Alger barats i seguir retroalimentant el procés), és veritat que aquest meló d’Alger serà molt barat, però jo no el vull, és moralment reprovable propiciar que se seguisca explotant als agricultors del 3r món, i és absolutament necessari en aquest moment començar a imputar les externalitats a qui les genera i que no les paguem tots. A mi que em toquen la butxaca em fot, sobretot quan qui es beneficia és una gran multinacional que ni tan sols té un amo definit.

I em diràs que és que hi ha molt de producte agrícola que procedeix d’ací, d’Espanya i que és molt més econòmic que el Meló d’Alger ecològic. Analitzaré perquè i on van els beneficis de l’agricultura convencional. En molts casos els melons d’Alger procedeixen de xicotets agricultors amb poca capacitat de negociació, que aconsegueixen preus irrisoris pels productes que produeixen (manipulats en molts casos pel distribuïdor, que decideix en última instància que és allò que li interessa vendre) que moltes vegades no cobreixen les despeses dels ‘inputs’ (fertilitzants químics, pesticides, herbicides, plaguicides, etc.), la qual cosa els porta a la necessitat de produir més, a costa d’usar cada vegada més fertilitzants, d’esprémer el sòl, de contaminar els aqüífers, d’enverinar els camps, i tota aquesta contaminació no la paguen les grans multinacionals que es beneficien de la venda dels productes químics, no, la paga l’administració quan ha de depurar les aigües, quan ha de descontaminar aquestes perquè puguen tornar a usar-se, la paguem entre tots amb les conseqüències següents: una mala qualitat ambiental, processos cars de depuració, rebuts alts d’aigua, i contaminació d’aqüífers, etc. I així les multinacionals es van quedant amb els nostres diners mentre nosaltres paguem les externalitats del procés, però això sí, el meló d’Alger ens costa “només” tres euros…

Sembla més lògic pagar una mica més per un producte que té una qualitat més alta, que saps que retribueix de manera adequada al que ho ha produït en primera instància i no a una multinacional que portarà els seus beneficis a un paradís fiscal i que usarà una part en el lobby que seguirà propiciant que la gent pense que és car comprar productes ecològics. Un producte que reactiva l’economia local donant oportunitats a emprenedors, que saps que no contaminarà els sòls, que els mantindrà fèrtils, que no es contaminaran els aqüífers i per tant tindrem unes aigües de millor qualitat a un cost menor, i, en definitiva, un producte de més qualitat, més saludable social, econòmica i personalment. Segur que ens compensa pagar una mica més per un Meló d’Alger…

Jose M. Marco – Militante de Verds Equo – Compromís


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.