Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
A l’apunt d’avui em fa molt de goig parlar sobre un fet força complaent que té relació amb el meu alumnat a l’IES Joan Ramon Benaprès de Sitges. En altres apunts he escrit passionalment sobre els xavals que practiquen diferents esports o altres que tenen gran estima per la música tradicional i la cultura popular (Dani, Rafel, Pau). En el cas d’avui voldria fer esment d’una conversa molt agradable i instructiva que vaig tenir el passat dimarts amb un alumne de la meua tutoria, 4t ESO A, sobre els quals he fet cinc cèntims en anteriors ocasions ja que els tinc molta estima. Es tracta aquest cop de Mosé Pascucci. Era l’hora de dinar i m’estava menjant l’entrepà al pati com de costum, quan se’m va apropar aquest noi i vàrem endegar una conversa sobre temes quotidians. Durant els dos mesos i mig que fa que el conec, ja m’havia adonat que el xaval era molt culte, tot i que té dificultats en algunes assignatures entre les quals l’anglès. Durant la conversa vàrem enraonar sobre temes ben diversos i em demostrava un sorprenent i excel·lent nivell cultural i una gran humanitat, la qual cosa m’agrada destacar per damunt de tot. En un punt de la conversa, a causa d’una confessió meua, vàrem canviar d’idioma i vàrem parlar en italià, que és un dels seus idiomes a casa, el qual jo comprenc prou i faig el que puc a l’hora de posar-lo en pràctica. Va nàixer a Roma, ciutat on passà la seua infantesa, i el seu pare és del país transalpí… Em va sorprendre d’allò més el seu coneixement sobre la cultura italiana, sobre la comèdia i els cinematògrafs dels anys 1950, sobre llibres i temes filosòfics… També la seua passió per temes polítics, el seu coneixement dels polítics italians i de les diverses ideologies (fins i tot del famós PCI dels anys 1980, el totpoderós partit comunista italià, també de la contrarietat que suposa l’escassa honestetat dels polítics italians (tot i que altres espanyolistes com Paco Camps i molts psoecialistes els segueixen de prop…).
Vaig passar una estona molt agradable amb ell. Quan era l’hora de tornar a classe, a les 3.30, no vaig poder estar-me de fer-li una abraçada de tot cor en reconeixement a la grata estona que havíem passat junts i l’admiració que em suposaven els seus coneixements i la seua forma de ser. No es tracta d’un alumne brillant en notes, es tracta d’un alumne brillant en coneixements, una aspecte que valorem moltíssim els i les docents. De ben segur que molts professors/es que llegeixin l’apunt sentirien el mateix que jo. Molt sovint ens queixem de l’escàs nivell cultural de l’alumnat, o del seu nul interès en saber coses que no surten a l’examen. Amb Mosé passa tot el contrari. Ell és molt conscient de les seues limitacions en alguns aspectes educatius, en canvi té una facilitat enorme per anar adquirint coneixements i per interessar-se per temes socials i humanístics. El xaval em va demostrar una gran maduresa, que és per a treure’s el barret. De vegades pots sentir admiració per un gran intel·lectual que té una manera impressionant de transmetre les informacions adquirides al llarg dels anys. A mi, aquest alumne del qual sóc tutor, em va impressionar… sobretot la seua forma de ser, ja que amb 15 anys és difícil de trobar un xaval amb aquestes qualitats.
De vegades, ens anem flagelant parlant dels aspectes negatius de les nostres classes, de trobar-nos amb xavals que presumeixen de la seua mala educació o del seu nul interès en aprendre. Doncs cal destacar els casos contraris que ens serveixen per carregar piles i per continuar caminant cap a Itaka… parafrejant l’estimat i admirat Oleguer Presas, futbolista culte i patriota… I és que torno a repetir, la qualitat humana del Mosé m’ha servit per preparar-me les classes de la setmana i els aspectes tutorials amb més estima i més interès. Em sento molt motivat per l’ensenyament, però sempre cal aquest tipus d’alicients per autosuperar-te i creure de debò que els i les docents tenim un paper molt important en la formació dels nostres alumnes, la qual cosa ha de repercutir per força en la societat. A mi m’agrada tractar-los com a amics, i crec que ho estic aconseguint amb uns quants del meu grup de tutoria (Nico, Alexandra, Ivan, Dani, Mosé, Ignasi)… espero poder arribar a totes i a tots durant el curs acadèmic. Que bonica és la il·lusió i l’aprenentatge d’un/a adolescent!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Emigdi Soc Jaume Monasterio un d’ex-alumne de l’ies Joan Ramon Benapres de Sitges, Fins l’any anterior jo estava Fen 2onb de Batxillerat amb els professors com En Josap Betren, Angel Mediano. Sameul Valls, Lionel Claverol… tot i la meva discapacitat que es una Paralisis cerebral vaig aprovar, M’agradat molt la teva web i els escrits que publiques.
Jo tambe practico la natacio adaptada a n ivell nacional. segut que algun dia em passare per l’isnti a veure els profes de l’any passat igual coicidim.
deu jaume