Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La vida estudiantil és rica en tota mena d’anècdotes, també provoca nombroses sorpreses quant a l’estètica que acompanya cada nova generació de joves. La manera de vestir dels adolescents habitualment sol esgarrifar les generacions més grans!!! En l’actualitat, un noi no vesteix a la moda si no porta pantalons baixos de cintura que permeten ensenyar bona part del calçotet. No només la tira de dalt, de vegades els pantalons els baixen fins a ensenyar tot el cul. Jo els he fet broma molts cops sobre la seua dificultat de caminar baix aquestes condicions. Sembla que caminin escaldats, amb les cames obertes i amb força dificultat per mantenir els pantalons en un lloc fix. Algunes noies també segueixen aquesta moda, però no és tan exagerada ni tan freqüent.
De vegades, qüestionar la moda de vestir del jovent pot semblar un xic carca, com ens passava quan els nostres pares ens renyien perquè començàvem a portar els texans estripats. No és la meua intenció, ni molt menys. Veure els calçotets dels nois ja forma part del panorama paisatgístic d’un institut. Una cosa he de dir, tots ells porten calçotets molt bonics, res a veure amb els que portàvem nosaltres a la seua edat. Sembla que ara es gasten més diners en calçotets que en corretges, una peça que ha passat a ser del tot innecessària.
Amb els consumidors d’aquesta moda, amb els meus estimats alumnes lluïdors de calçotets (amb els Nico, Ander, Mohamed, Jose, Jordi, Nathan, Kinsey, Adrià, Ignasi, …) bromejo dient-los que un dia me’n compraré jo de pantalons d’aquests i aniré a classe ensenyant el cul com ells. Els pregunto si seria ètic, o si quedaria bonic!!! Diuen que cap problema, tothom és lliure de vestir com vulgui! Primer hauria de passar per una botiga per adquirir uns calçotets de marca i estèticament vistosos. De ben segur que tindria bons consellers, ja que aquests nois estan al dia de les marques de calçotets i de com combinen tota mena de colors. Acostumar-me a caminar com ells seria un altre escull a superar… però tot s’aconsegueix si es té ganes…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
del cap de setmana a Sitges, no hi ha res millor que poder marxar en la família uns dies i desconectar de tot
es la mateixa rao de sempre:aparentat, ensenyar la marca de moda. Quan jo era adolescent, eren els Levos etiqueta vermells, comprats a andorra, despres els jerseis privata, les nike air jordan, i podriem trobar mes exemples. Si ho compres ho has d’ensenyar. Ara son els calvin klein, i s’han de mostrar als demes.
Hi ha un gags de vaya semanita on diuen que un dels plaers mes gran dels homes es fer una barbacoa, i ensenyen les seves meravelles. Acaba dient que el plaer mes gran es contar-ho al dia seguent.
records
PD: perdona pels accents i dieresis, ixien duplicats. A vegades em passa i encara no he trobat la ra´´o