Emigdi Subirats i Sebastià

En un apunt anterior d’aquesta mateixa secció parlava amb orgull sobre els meus alumnes de l’Institut Joan Ramon Benaprés de Sitges (Garraf) que practiquen diferents modalitats esportives, molt especialment sobre els rugbistes. Avui tinc el goig d’escriure sobre diversos xavals que tenen afecció als àmbits de la literatura i de la cultura popular, els quals, com bé sabeu els  i les usuaris/àries del bloc, són una part veritablement essencial de la meua vida. 
En primer lloc, òbviament, he de fer esment d’un dels xavals de la meua tutoria, en Dani Pérez, que és un dels impulsors de la Colla de grallers sitgetana que acompanya els diversos grups d’animació popular de la localitat. A Dani li he fet arribar el CD Recapte de sons, el qual inclou la Jota de Campredó, que vàrem enregistrar la Colla Jove de grallers de Campredó l’any 2001, conjuntament amb una vintena de colles de les comarques centrals dels Països Catalans, i que va tenir una gran rebuda en l’àmbit de la música popular a les nostres terres.
Novament he de parlar d’en Rafel Ferrer, un xaval de 2on de batxillerat, apassionat del món casteller i de tot el que acompanya la cultura popular, també membre de la Colla de dimonis sitgetana.
Em complau igualment fer esment del cas d’en Dani Bernaus, alumne de 1r de batxillerat, que fa composicions literàries i musicals, i que usa les noves tecnologies per difòndre-les. Em va donar l’adreça del seu bloc personal, en el qual ha inclòs poemes i narracions de la seua incipient obra literària, els quals són del meu gust. A més, li he ofert participar al meu  programa radiofònic Lletres Ebrenques (Antena Caro Roquetes 96.0 fm), en el qual podrem escoltar els contes amb la seua pròpia veu. Sempre m’ha encantat donar cabuda als joves i incitar la seua passió literària o cultural, per la qual cosa no podia passar per alt aquesta possibilitat amb el Dani Bernaus, que confessa que la seua afecció literària arriba a partir de l’entusiasme personal que li causa la música rap i un model de vidal alternatiu, amb la il·lusió d’enregistrar properament una maqueta.
El cas del Cristian Beteta és ben singular ja que és un dels millors cantants sitgetans de música rap. Fins i tot un dia a classe ens va oferir una de les seues cançons i va demostrar el talent que té, tot i no ser el meu estil musical preferit. Aviat enregistrarà una maqueta i el podrem escoltar. Esperem que sigui l’inici d’una fructífera carrera en l’àmbit musical. El seu germà José, de la meua tutoria, també és afeccionat a la guitarra…
Podeu comprendre que m’emocioni parlant de joves que conreen la literatura, la música  i que tenen passió pel món de la gralla i de la cultura catalana. Tot això forma part del model de país que jo m’estimo…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!