Emigdi Subirats i Sebastià

En diferents apunts anteriors havia escrit sobre rugbi, un esport que és molt del meu gust, molt especialment a partir dels èxits aconseguits pel meu equip favorit d’aquesta modalitat esportiva, la USAP de Perpinyà (Rosselló), campió de la lliga de l’estat francès la temporada passada i més que un club com el Barça. També dels Dragons catalans, igualment de la vila perpinyanesa, de la modalitat de Rugbi-13, que competeixen a la lliga anglesa amb èxit divers.
Aquest cop voldria fer esment de la notable afecció al rugbi que hi ha a  la ciutat on treballo, Sitges (Garraf), que ha portat a molts dels meus alumnes a practicar-lo i a tenir la possibilitat de prendre part en competicions d’alt nivell. El cadet del Rugbi Club Sitges  es va proclamar campió de l’estat l’any passat, la qual cosa va ser un èxit de gran relleu, del qual tots els nois se senten extremadament  orgullosos. Molts alumnes meus juguen a rugbi, la qual cosa considero formidable ja que no només hi ha vida al voltant de l’esport rei, que tant m’agrada però que monopolitza la vida esportiva del país ja a una edat molt jove. Hi ha també un equip femení de rugbi a Sitges. 
Al Nico,  al Jose, a l’Otto, al Miquel, al Nathan, al Kinsey, al Cristian, al Daniel, a l’Ander i  a tots els altres rugbistes els encoratjo a seguir amb aquesta pràctica  i els desitjo els màxims èxits i la màxima autorealització personal.  Fins i tot a l’hora del pati, quan juguen alguna cosa mescla de rugbi i futbol, es veu l’estil de xutar rugbista, també amb les noies.
Quant als nois que practiquen el futbol, hi ha dos clubs a la ciutat: el Sitges i el Blanca Subur, una escola amb llarga tradició que ha donat futbolistes d’interès que han competit en categories importants de futbol estatal. Els mateixos desigs per a l’Ivan, el Dani, el Jonay (equivocat quant a gustos futbolístics… ell ja m’entén), l’Adrià, l’Ignasi i resta de futbolistes…que algun dia poden ser figures…
Les noies practiquen habitualment el bàsket i el volibol en equips competitius, i hi ha un interessant grup de futbolistes, un grup nombrós de les quals alumnes d’un grup meu de segon de batxillerat, que m’han explicat en anglès la seua passió futbolística.
Crec molt important la pràctica esportiva a aquesta edat, per a mi no és una cosa secundària, amb la qual cosa potencio l’afecció a l’esport dels meus fills. I mira que jo he estat futbolero i no futbolista, malauradament… Només vaig jugar uns partits amb el juvenil de la UE Campredó i després vaig encarregar-me durant 4 anys d’un equip de futbol sala a la meua acadèmia Nessie School d’Amposta, que guanyaren durant 3 anys consecutius el campionat de primavera de Campredó.
La zona del Penedès-Garraf (també aspirant a vegueria com les Terres de l’Ebre) gaudeix d’una llarga tradició a l’hoquei sobre patins. Pensem que hi ha equip de divisió d’honor a Vilanova i la Geltrú i Villafranca del Penedès, mentre que el Patí Sitges va perdre la categoria l’any passat i enguany juga a Primera divisió, al costat d’equips molt pròxims geogràficament com el Patí Vendrell, el Patí Monjos i el Patí Calafell.
Seguirem de prop el desenvolupament esportiu d’aquests xavals i aquestes xavales, que estudien a l’IES Joan Ramon Benaprès i que volen dir la seua en l’àmbit de l’esport.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!