Emigdi Subirats i Sebastià

Una de les tasques docents que he de realitzar durant aquest any escolar és el d’impartir classes orals d’anglès a cinc grups del batxillerat de l’IES Joan Ramon Benaprès de Sitges (Garraf), on he estat destinat per dos anys. Val a dir que són classes anomenades Hora B, especialment motivadores, amb un grup reduït d’estudiants, molts/es dels i de les quals demostren tenir moltes ganes per millorar l’ús oral de l’anglès, la qual cosa és òbviament força gratificant per a qualsevol professor.
Des que vaig entrar en contacte amb la docència ara fa 18 anys a la meua acadèmia d’idiomes Nessie School of languages a Amposta (Montsià), puc presumir del fet  que  he tingut una molt bona relació amb un llarguíssim nombre d’adolescents. A més, com més grans millor. Forma part de la meua personalitat, ja que trobo molt més difícil ensenyar a nois i noies de primària. De ben segur que influeix el fet que sóc molt obert a l’hora de parlar de temes molt diversos i sense cap mena de  tabús, amb la qual cosa l’edat de l’interlocutor és força important. I aquesta mena de classes permeten establir una molt bona relació professor-alumne, a diferència de les més teòriques on et sols centrar molt  més en el temari pertinent.
Òbviament no podria fer esment de tots els nois i totes les noies que passen per les meues classes perquè configurarien un nombre considerable. Em permeto llavors la possibilitat de fer esment  d’alguns casos en particular que destaquen per algun fet en especial. 
Començaré per uns bessons anglesos, els germans Kinsey i Nathan Benzon, i la Daniela Duffett, els quals m’interessa que realitzin diversos exercicis de  reforç en la pràctica de l’anglès. Mentre practiquem conversa amb la resta de companys/es, ells treballen exercicis gramaticals d’alt nivell per tal que juguin amb el seu idioma i aprenguin punts gramaticals molt remarcables. Després els faig intervenir a les discussions, per tal que els i les alumnes s’avesin a la pronunciació nativa. Actuen llavors com a companys d’ensenyament, i crec que els motivo d’aquesta manera ja que és difícil motivar en la nostra assignatura a algú que parla anglès des que ha nascut.
També voldria fer esment d’algun alumne com Rafel Ferrer, el nivell d’anglès del qual no és especialment significatiu, ell ho accepta i diu que l’anglès sempre ha estat la seua creu, tot i  que amb la seua simpatia i el seu interès fa molt agradables les classes. El podeu veure a la imatge practicant la seua afecció com a casteller, al primer pis.
Ben significatiu és el cas de Michel Bai, un noi portuguès que ha après  anglès sol, self-taught!!!,  i té un nivell oral i gramatical molt bo. També voldria fer esment de xavals procedents de països com Pakistan, com Irman Haider, que han après l’anglès sense gaires aportacions gramaticals. 
L’excel·lent nivell i la simpatia que demostren el Marc Benazet, l’Otto, l’Angelo Calandra o la Marta Vega; la bona predisposició a l’estudi d’altres com el Pau López, la Jorgina Serra, l’Anna Escalona, la Marta Vega, la Júlia Alves, l’Aura Gutiérrez, el Ferran Gràcia, la Vinyet Bosch… la bona participació a classe del Dani Egea, l’Adrià Marcè, la Sofia Aldeco o l’Ander Cabré, un veritable dinamitzador de la classe… He fet esment de memòria d’uns nois i unes noies que aprecio i als quals desitjo ajudar a millorar el seu nivell d’anglès. Sento que m’he oblidat molts noms, que també podrien estar perfectament inclosos.
 Aquesta mena de classes són molt útils. Cal fomentar la participació a classe, fer-los/les adonar que és molt important agafar  fluïdesa, i que si s’esforcen, definetely poden. Esperem que a final de curs podem sentir-nos ben orgullosos de l’èxit aconseguit en aquestes classes, pel fet d’haver col·laborat a millorar el nivell oral de l’anglès d’aquesta colla de nois i noies que tenen anhel d’arribar prompte al món universitari, i als i a les quals desitjo moltíssima sort en un futur immediat.
De moment, a gaudir d’aquestes classes on ens agrada preparar temes concernents  a països de parla anglesa, English speaking countries, com Escòcia o Anglaterra; en les quals es pot parlar lliurement de futbol, de sexe, de llibres, de cinema, d’oci, de rugbi… de temes que, com ben sabeu els i les usuaris/àries del bloc, em motiven motíssim i encara més en la meua tasca com a docent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!