Emigdi Subirats i Sebastià

La jornada d’ahir va ser personalment força alliçonadora i motivant, per la qual cosa em complau escriure-hi. Molt sovint es parla amb excessiva lleugeresa de la feina del professorat justament per criticar la seua suposada escassa motivació. Seria hipocresia no reconèixer que el meu horari laboral és força bo, el qual em porta a tenir dilluns i dimarts amb poques hores docents, mentre els altres tres dies laborables els tinc totalment plens. Em complau aquest horari, que he de compaginar amb 4 hores diàries de trens (n’he d’agafar dos a l’anada i el mateix nombre a la tornada), i també amb llargues hores de preparació, les quals em motiven moltíssim. Justament el dia d’ahir, m’havien cancel·lat una classe al migdia amb els i les alumnes del 2on cicle de cuina, amb la qual cosa em quedava molt lliure el matí. No vaig poder gaudir de temps d’oci, però,  ja que no vaig renunciar, ni molt menys, a omplir-me les hores, una darrera l’altra, de reunions concernents a xavals de la meua tutoria. Ja he dit en nombroses ocasions que m’agrada molt i m’il·lusiona la feina com a  tutor de 4t ESO A. Ahir va ser un dia d’aquells per sentir-te orgullós d’un mateix, per carregar piles i per enlairar la vocació de professor. I m’agrada compartir aquests sentiments, com molt bé sabeu, amb els i les lectores d’aquest diari personal on line, que forma part de la meua quotidianeïtat i és el meu plaer diari…
A les 10.30, vaig tenir la primera reunió amb el pare d’un xaval les notes del qual no han estat excessivament positives en el primer trimestre. En canvi, en anglès em va sorprendre amb dos exàmens força bons, molt superiors a la feina que realitza a classe, per la qual cosa va rebre una sincera felicitació. També havíem de discutir amb el pare les nombroses faltes d’assistència a primera hora del matí, un dels problemes endèmics d’aquest grup!!! Vàrem tenir un diàleg força constructiu i ens va agradar conèixer-nos i mirar de solucionar un problema d’un xaval que pot donar molt més d’ell mateix a l’institut. Un xaval que és un rugbista vocacional i que té nombroses inquietuds musicals, que s’ha fet d’estimar malgrat que la seua motivació escolar no està enlairada precisament.
A les 11.30 va ser el moment d’una altra reunió molt interessant, amb la participació del psicòleg del centre i de la logopeda. Plegats  havíem de tractar el cas d’un xaval que té problemes de dislèxia, que el força a un comportament molt desigual en diverses assignatures. És capaç del millor i del pitjor. Valorar el futur acadèmic d’aquest alumne és tot un repte, ara ens cal encarar-lo de la millor manera possible. No és un cas fàcil, però estic segur que ens en sortirem. La qualitat humana del xaval és extraordinària, malgrat les dificultats que pot tenir per superar l’ESO i les incerteses sobre el seu futur escolar…
Finalment, a les 12.30 vaig tenir una tercera reunió amb els pares d’un dels alumnes amb els quals tinc més feeling personal. Va començar el curs molt positivament, que ens va carregar d’il·lusió a tot el professorat. Venia de dos anys força dramàtics en els quals va repetir 3r d’ESO i va rebre la promoció automàtica respectivament. Enguany semblava endreçar els estudis, però li hem notat una altra forta davallada des del desembre. Els pares estan molt preocupats, preocupació que comparteixo, ja que a manca de motivació també hem d’afegir un seguit de faltes d’assistència. Ajudar a refer el camí escolar d’aquest xaval és també tot un repte. Es tracta d’un bon futbolista al Blanca Subur, un xaval guapo que té moltes pretendents, i que sembla que els estudis no són el seu principal interès…
El contacte directe amb els pares  i les mares i amb altres professionals de la docència m’ha donat una gran satisfacció personal. Ja dic que em motiva la feina de tutor i estar molt  al damunt d’aquests nois i aquestes noies que es juguen el seu futur acadèmic, el qual afectarà directament la seua vida futura, tot i que massa sovint no se n’adonen d’aquest fet. 
Jo no em puc imaginar la meua vida fora de les aules. La meua vida sense el contacte amb l’alumnat, amb satisfaccions i decepcions, i també aquesta tasca de relació amb els pares que m’ompli d’allò més. Una jornada plenament satisfactòria, que esperem que tingui uns resultats molt positius per als tres alumnes en qüestió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!