Emigdi Subirats i Sebastià

Una de les experiències més recomfortants de la meua nova etapa professional com a professor de l’ensenyament secundari, a l’IES Joan Ramon Benaprès de Sitges (Garraf), és el  fet de ser tutor. Ben sovint hem sentit veus que diuen que la tutoria suposa una càrrega important de feina per al professor, el qual no rep la recompensa pertinent amb un millor salari o amb un bon regust mitjançant el contacte més directe amb l’alumnat. De moment la meua experiència al respecte és, en canvi,  força motivadora gràcies a molts aspectes que passaré a explicar. Òbviament m’han assignat grups diversos de diferents cursos, als quals he d’impartir la matèria de la llengua anglesa: 1r ESO, 3r ESO, classes orals al batxillerat i Cicle de cuina.
El grup de 4t ESO A, del qual sóc tutor, es menja una  part important de la meua dedicació ja que m’he volgut implicar moltíssim en l’ensenyament d’aquests nois i aquestes noies. Tinc la intenció de  seguir de ben prop el desenvolupament escolar de cada alumne individualment.  El fet que el nombre d’alumnes, 20, no sigui excessiu m’ajudarà, de ben segur. Crec que he aconseguit un molt bon feeling amb ells/es, que ens ha permès establir uns llaços significatius de confiança mútua. Sortosament no són un grup especialment conflictiu, tot i que tampoc gaire treballador ni silenciós!!! Les classes amb ells són un xic sorolloses, i cal cridar-los a l’ordre força sovint per tal de gaudir  d’un bon ambient per a l’aprenentatge. M’he de discutir amb ells sobre la millora de l’assistència a classe, ja que n’hi ha uns/es quants/es que arriben en retard i que haurien d’entendre que no es pot faltar a classe amb excessiva assiduïtat. Tot i això, són un conjunt humà molt agradable i divertit que motiva al treball, a aportar tocs imaginatius en la tasca d’ensenyant, a implicar-me en la seua vida escolar. L’hora de tutoria ens serveix per intercanviar opinions sobre molts temes de caire social i juvenil, que tenen a veure amb problemàtiques diverses que els envolten. És allí on notes el tarannà de cadascú i on es destapen els seus interessos particulars, retrat veritable de la seua personalitat. Durant les darreres tres setmanes estan rebent un taller de sexualitat interessantíssim, per part d’una especialista, mitjançant el qual se’ls permet informar-se de tot allò relacionat amb el sexe, activitat i desig que estan descobrint a la seua edat. Mostren un gran interès i força maduresa, la qual cosa em complau moltíssim.
Personalment, he hagut de realitzar una  tasca entranyable com a tutor per una noia que estava hospitalitzada, que m’ha motivat moltíssim gràcies a l’estreta relació amb la professora que s’encarregava del seu ensenyament a l’hospital per a joves Sant Joan de Déu de Barcelona. Dilluns li donarem la benvinguda a classe, ja que ja li han donat l’alta mèdica, la tindrem entre nosaltres i la podré conèixer personalment. Tot un goig i una alegria immensa! Crec fermament amb el contacte directe amb els pares, la qual cosa  m’ha portat a convocar ja cinc entrevistes en un mes que portem de curs, i en un termini no gaire llarg voldria entrevistar-me amb tots. Fins i tot adequo l’hora de visites que tinc assignat a l’horari laboral dels progenitors, tot i que la meua dependència del tren no ho facilita. També em plau convocar  entrevistes personals amb tots els i les alumnes de la tutoria, la qual cosa vaig començar el passar dimecres, que em permet apropar-me una mica més als seus interessos i a la seua personalitat, i aprofundir en aquests llaços d’amistat impagable de què parlava abans. A mi m’encanta realitzar les feines de mediació amb el centre que em demanen, així com escoltar  les seues problemàtiques internes, que no sempre són culpa de l’institut, tot i que a ells/es els ho sembli!!! Els he donat el meu correu electrònic per tal que em facin arribar les redaccions amb anglès i altres deures, els quals contesto i corregeixo puntualment en horari extraescolar (la mítica de l’horari del funcionariat queda trencada…). Com confio moltíssim en les noves tecnologies, els he obert un bloc educatiu (englishsitges.blogspot.com) que anirem seguint de prop per tal d’anar millorant el nivell d’anglès. Alguns dels/ de les  alumnes em cliquen al messenger i portem a terme converses entretingudes (ara bé, en català i sense caire docent…), les quals m’omplin ja que aprofundeixen aquest feeling de què parlava abans. Voldria fer esment molt especial de la classe oral que vaig impartir divendres 16 d’octubre, ja que era un fet innovador que ens va sortir molt bé, la qual cosa m’ha fet molt feliç. Fins i tot m’ha portat a dir-los que canviaré el criteri d’avaluació, ja que penso valorar moltíssim la tasca que aquests/es nois/es facin a través de les noves tecnologies i de la participació a les classes orals. A veure si podem deixar de basar la nota en un examen escrit, on s’ho juguen tot a una carta, sobre temps verbals i punts gramaticals que han d’estudiar any rera any, tal com està montat el currículum educatiu de l’anglès a casa nostra.
No els descobriré pel seu nom, que per internet tot se sap…, però la varietat de personalitats i comportaments ens porta a aquell que fa cara de son fins a meitat matí, el que arriba amb patinet i fa tard perquè viu molt lluny, les senyoretes que es reboten davant de les lleis de l’institut (unes quantes…), aquell que a voltes es dorm a classe, aquell que necessita ajuda amb l’idioma, aquells que tenen un somriure dolç i enamoren les noies… Tot plegat un conjunt humà que m’estimo i amb el qual em sento extremadament compromès… L’ús de la llengua catalana com a eina de comunicació entre ells és millor que als col·legis on vaig treballar els anys anteriors a les comarques del Baix Penedès i Tarragonès, on estava baix mínims o era inexistent,  tot i que no és tampoc per llençar les campanes al vol.
Sobre els xiquets i les xiquetes de la tutoria continuaré parlant en un apunt posterior, ja que em complaurà fer esment de les seues afeccions esportives, sempre tan útils i necessàries en edat adolescent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!