VIATGE A ITACA
AMB LLIBRES EBRENCS
L’eterna discussió dels
espais literaris cada any per la diada
del llibre se centra en la força de què disposen els autors considerats com a
mediàtics en l’àmbit comercial, que a casa nostra ha pres forma amb el llibre
dels Quicos. Aquest any he fet una cosa que no havia fet anteriorment: adquirir
un llibre d’un autor no vinculat al camp de la literatura ja que és jugador de
futbol de la primera divisió. Es tracta, òbviament, de Viatge a Ítaca
del sabadellenc Oleguer Presas. I no he quedat decebut ni molt menys. El
defensa blaugrana és una persona que em
fascina pel fet que diu sempre allò que pensa i sense cap mena de
convencionalismes, per la qual cosa ha connectat meravellosament amb la part de
la societat catalana (i no és minoritària) que cada cop sent el setge espanyol
amb més intensitat en pròpia carn. Un relat que demostra que abans que figura
és una gran persona, i que l’arrogància dels Déus no va amb la seva
personalitat.
Si un mèrit té la diada
del llibre és el de fer viure any rera any les lletres a plena velocitat. Com
tants altres autors locals, enguany he
viscut un Sant Jordi molt intens. Passaré a
fer esment de diversos actes, com qualsevol altre escriptor n’anomenaria de diferents, i
entre tots configuraríem un interessantíssim panorama literari a casa nostra.
Val a dir, que el portal d’internet dels llibres ebrencs, que tan dinàmicament
posa en funcionament l’amic Albert Pujol des de Móra d’Ebre, ens va posar al
dia de totes les novetats durant tot el mes, amb la qual cosa ens permet viure
intensament la nostra literatura pas a pas. El divendres 21 vaig assistir a una
interessant tertúlia radiofònica d’Òmnium cultural, que pretenia debatre
diversos referents de la nostra literatura comarcal actual, i sempre és
reconfortant parlar de llibres i de les possibilitats dels escriptors de casa.
A la tarda, vaig tenir una excel·lent experiència amb un contacte directe amb els escolars de
Campredó, i amb la incorporació al seu imaginari de personatges com el Tirant
lo Blanch (que als cinemes de les Terres de l’Ebre ens l’apropen en castellà,
desgraciada cultura la nostra!). Posteriorment, en Vicenç Villatoro, literat i
intel·lectual de cap a peus, ens va
deixar palesa la seva extraordinària mestria a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó
d’Amposta, que com a notable centre cultural va tornar a tenir una altra gran
sessió literària (dues setmanes abans l’havien tingut amb l’escriptor de moda,
l’Albert Sánchez Piñol). El dissabte havia de donar pas al mític cavaller
medieval Cristòfol Despuig, que rebia l’homenatge anual en l’incomparable marc
dels Reials Col·legis. El millor literat renaixentista català i el més
esplèndid edifici del mateix període al nostre país, permetien recuperar frases antològiques i de
sorprenent actualitat, que feien referència a la història de la ciutat i a la
sempre controvertida relació amb la historiografia espanyola i espanyolista.
Entre les novetats
ebrenques d’enguany voldria destacar novament Sabó Moll de Francesca
Aliern, una novel·la que està condemnada a ser tota una referència per a la
narrativa escrita a les nostres terres. No en va, el gerent de Cossetània, en
Jordi Ferrer, la considera la millor novel·la a les Terres de l’Ebre. També
considero altament recomanable (tot i que no és una novetat), Cercles de la gandesana Carme Meix, un
conjunt de contes (premi Vila d’Ascó 2004) que sorprenen per la seva finesa i
pels missatges implícits contra la intolerància de les civilitzacions. Tota una
descoberta que m’ha sorprès molt gratament, d’una de les millors narradores
actuals del país. Com un altre
descobriment ha estat Postres de músic de Jesús Maria Tibau, amb
un altre recull de contes d’alta qualitat, del qual he de destacar l’excel·lent
domini de l’idioma que demostra l’autor.
De ben segur que
qualsevol altre afeccionat a les lletres podria explicar les seves vivències, i recomanar lectures
diferents. Cal reconfortar-nos, però, amb l’ampli ventall de possibilitats que
se’ns obren en el camp literari actualment a les comarques centrals dels Països
Catalans, que donen validesa a la cèlebre frase: Qui té un llibre té un tresor.
Emigdi Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
Que l’Oleguer Presas és una bona persona i que ha fet molt per reivindicar el reconeixement de la Selecció Catalana ho tinc ben clar. Ara bé, el seu llibre em sembla carregat de tòpics, repeteix allò que qualsevol persona amb una mica de sensibilitat i esperit idealista ja sap. He llegit Viatge a Ítaca, he passat una bona estona, però és un d’aquells textos que no m’aporta absolutament res.