Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Últim estiu a Ordino: la gran novel·la històrica de Joan Peruga
Últim estiu a Ordino, publicada el 1998 després d’haver guanyat el Premi Fiter i Rossell de novel·la de 1997, és una de les obres fonamentals de Joan Peruga i un dels clàssics de la literatura andorrana contemporània. La novel·la ha estat considerada un dels títols fundacionals de la narrativa andorrana moderna i sovint se l’ha qualificada de «novel·la nacional d’Andorra», en el sentit que ha assolit una especial capacitat per representar literàriament la història, el paisatge, la societat i la memòria del país. Fonts culturals andorranes la defineixen com un clàssic de la literatura andorrana i pirinenca.
La protagonista: Sumpta d’Areny-Plandolit
El centre absolut de la novel·la és Assumpta —Sumpta— d’Areny-Plandolit, una de les filles de Guillem d’Areny-Plandolit, síndic general i una de les figures més importants de la història d’Andorra. Sumpta va néixer el 1860 i va morir el 1892, amb només trenta-dos anys.
Peruga va descobrir la seua figura mentre investigava documentalment la família Areny-Plandolit. Entre la documentació va trobar la correspondència que Sumpta havia mantingut amb el seu germà Quimet, que es convertiria en una de les fonts essencials per construir el personatge literari.
La Sumpta literària és una jove de gran sensibilitat, intel·ligència, sentit de l’humor i fortalesa davant les adversitats. És també el personatge a través del qual el lector contempla la transformació d’una Andorra que està deixant enrere el món tradicional.
L’argument
La història se situa a la tardor de 1882. Sumpta ha d’abandonar la tranquil·litat de la casa pairal d’Ordino i anar a Barcelona amb la seua mare, la baronessa de Senaller, per afrontar els conflictes relacionats amb l’herència familiar.
La situació familiar és complicada: han de defensar els seus drets davant els plets plantejats pels germanastres de Sumpta, fills de la primera esposa del baró, que havia estat assassinada al carrer de la Unió de Barcelona quan es dirigia a una estrena del Liceu.
El viatge a Barcelona provoca en Sumpta una autèntica transformació. Allunyada de l’univers conegut d’Ordino, entra en contacte amb una ciutat immersa en la industrialització, la Febre d’Or i la Renaixença. És precisament allí on descobreix dues realitats que canviaran la seua vida: l’amor pel Ventura, un jove seminarista, i els secrets i episodis ocults del passat de la seva pròpia família.
Per això, el viatge físic d’Ordino a Barcelona és també un viatge interior: Sumpta passa de la protecció del món familiar a la descoberta de l’amor, els secrets, la ciutat, la modernitat i la fragilitat de les estructures socials que havia conegut.
Personatges principals
Sumpta d’Areny-Plandolit és la protagonista i el veritable centre emocional de la narració.
La baronessa de Senaller, la seua mare, l’acompanya a Barcelona i representa també la continuïtat del món familiar i aristocràtic.
Quimet, germà de Sumpta, és una figura especialment important en la construcció documental de la novel·la, ja que la correspondència entre tots dos va servir de base a Peruga per recrear la protagonista.
Ventura, el jove seminarista, és el personatge que introdueix la dimensió amorosa i sentimental de la història. La relació amb Sumpta contribueix a fer entrar la protagonista en un món nou i desconegut.
Al voltant d’ells apareix tot el món dels Areny-Plandolit, amb els seus vincles familiars, conflictes, secrets i tensions.
Els espais: d’Ordino a Barcelona
La novel·la té una estructura espacial molt significativa. Ordino és el món de la infantesa, la casa, la família, la muntanya i les formes de vida tradicionals. No és simplement un escenari: el paisatge és gairebé un personatge més de la novel·la.
Entre els espais d’Ordino que apareixen vinculats al relat hi ha la casa d’Areny-Plandolit, el poble antic, el camí de Riberamunt, la zona de l’Any de la Part, el camí de Segudet, els boscos del Casamanya i l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià. El Comú d’Ordino ha creat una ruta literària amb vuit punts relacionats directament amb la novel·la. Barcelona, en canvi, representa la ciutat moderna, industrial i burgesa. És l’espai de la transformació, dels conflictes d’herència, del descobriment de l’amor i dels secrets familiars. La ciutat contrasta fortament amb l’univers muntanyenc d’Ordino.
Així, Ordino i Barcelona funcionen com dos mons oposats però complementaris: la muntanya i la ciutat, la tradició i la modernitat, la comunitat i l’individu, la memòria i el canvi.
El temps de la novel·la
El temps històric és el final del segle XIX, concretament l’any 1882, en un moment de profundes transformacions a Andorra i Catalunya.
És una època en què l’economia tradicional andorrana entra en crisi i les formes de vida ancestrals comencen a transformar-se. Paral·lelament, Barcelona viu l’impacte de la industrialització, la Febre d’Or i la Renaixença.
Aquesta elecció temporal és fonamental perquè permet a Peruga narrar el final d’un món i el naixement d’un altre.
El format narratiu: història i ficció
Un dels grans atractius de la novel·la és el seu joc entre realitat i ficció. Peruga parteix de personatges històrics, documentació i correspondència real, però no escriu una biografia estricta.
L’autor mateix adverteix al començament de l’obra que molts personatges, situacions i descripcions dels escenaris són fruit de la seua imaginació, encara que intenta que conservin l’esperit de les persones i la bellesa dels paisatges reals.
Per això podem definir-la com una novel·la històrica amb una forta dimensió biogràfica, però també com una obra de formació: seguim Sumpta en un moment decisiu de la seua vida, quan descobreix l’amor, els secrets familiars i un món que està canviant.
Per què és tan important per a Andorra?
La importància d’Últim estiu a Ordino va més enllà de la seua història.
La novel·la aconsegueix una cosa especialment significativa: convertir la història d’Andorra en literatura. La família Areny-Plandolit, la vida d’Ordino, la crisi de les formes tradicionals i la transformació del país deixen de ser simplement matèria historiogràfica i passen a formar part de l’imaginari literari col·lectiu.
No és casual que, vint anys després de la seua publicació, la premsa andorrana la definís com un dels títols fundacionals de la ficció andorrana contemporània. El Govern d’Andorra també l’ha presentat com un dels clàssics andorrans, i l’obra ha generat una ruta literària i una adaptació teatral. (
Per això, si haguéssim de resumir la seua significació en una sola idea, podríem dir: Últim estiu a Ordino és la novel·la en què Andorra es reconeix literàriament a través de la memòria d’una dona, d’una família i d’un país que està deixant enrere el seu món tradicional.
Aquesta és probablement la raó per la qual se la pot presentar com la gran novel·la nacional d’Andorra: no perquè siga oficialment declarada així, sinó perquè ha adquirit dins de la cultura andorrana una funció simbòlica semblant a la d’una novel·la nacional, convertint personatges, paisatges i episodis de la història del país en patrimoni literari compartit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!