Emigdi Subirats i Sebastià

1
La lluna avança,
i el sol perd la paraula;
vespre a la fosca.
Per un instant, la terra
respira sota l’ombra.
2
Mirada obscura,
en la llum s’interposa,
i el món s’atura.
L’oreneta s’espanta,
vola àgil i no canta.
3
La llum que torna,
els camps prenen rutina,
l’ombra s’allunya.
Ens queda a la retina
la bellesa innata.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!