Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

20 de juliol de 2022
0 comentaris

Tres pèrdues grans per a la literatura i la cultura catalanes

La fidelitat ciutadana a la llengua catalana al llarg del temps ha permès que s’haja desenvolupat una literatura de molt pes amb autors i autores d’arreu dels Països Catalans, fins i tot procedents de territoris amb una dificilíssima situació de minorització lingüística com les comarques meridionals d’Alacant, l’Alguer o la Catalunya del nord. Podem treure pit que hajan sortit novel·listes de prestigi com Joan-Lluís Lluís i Joan Daniel Beszonoff a Perpinyà, poetes com Antoni Canu o Guido Sari a l’Alguer, i literats com Gaspar Jaén o Emili Bertomeu a Elx i Alacant respectivament.
En un espai molt curt de temps, malauradament hem hagut de lamentar el traspàs de tres grans literats d’àmbits molt diversos, els quals havien realitzat una tasca notabilíssima, no sempre suficientment reconeguda.
Durant el cap de setmana va deixar-nos a causa d’una llarga malaltia l’historiador ampostí Josep Ferran Bel Querol (1968 – 2022), quan encara es trobava a la flor de la vida. Exercia com a professor de geografia i història a l’institut Ramon Berenguer de la seua ciutat natal. Com a historiador va especialitzar-se en els moviments socials, la política i la situació econòmica de la primera meitat del segle XX. Va publicar nombrosos estudis de caire històric al blog Miscel·lània Ampostina (http://recullsamposta.blogspot.com/). Acabava de publicar el llibre “Palau i Escrivà, dos alcaldes destacats de la història”, que completava un seguit d’estudis sobre l’actuació davant del consistori de dos capitosts municipals que varen canviar la fesomia de la vila. Sens dubte, ha deixat petjada allargada en un àmbit d’estudi al qual gairebé ningú s’havia atansat anteriorment amb tanta profunditat.

Endegàvem la setmana amb la notícia luctuosa del traspàs també prematur d’un grandíssim i polifacètic literat menorquí, Josep López-Casasnovas (Ciutadella, 1952-2022). Filòleg, folklorista, poeta, professor de llengua catalana, columnista, polític catalanista, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va realitzar una tasca d’activisme lingüístic incansable, que va situar-lo com a un dels grans intel·lectuals contemporanis de l’illa. El seu paper com a poeta, quan es convertia en Pere Xerxa, li ha donat també un merescut prestigi. Una veu en la recerca, en la poètica, en la filologia… que ha deixat un buit irrecuperable.

El tercer decés ens situa davant de la figura immensa del veterà reusenc Xavier Amorós i Solà (1923-2022), el qual ens va deixar quasi centenari (aquest cop per llei de vida) en la data del 18 de juliol, la del alzamiento que ell havia combatut tostemps. Ha sigut un autèntic mestre de la poètica, tot un referent a Reus i al Camp de Tarragona. Va estrenar-se als anys 1950 amb un tipus de poesia realista, que usava un llenguatge senzill per atansar-se a la població, òrfena de llengua vernacla literàriament. Va impulsar el teatre en els difícils anys de la postguerra des del Centre de lectura de Reus, mentre que la seua tasca com a memorialista li ha permès fer retrats magnífics d’una ciutat i d’un temps. Tot i que el seu model d’ús poètic és molt diferent, quant al mestratge que ha exercit entre els seus convilatans el converteix en el Gerard Vergés reusenc, o Vergés en l’Amorós tortosí.
Ferran Bel i Joan López ens han deixat prematurament, quan encara tenien moltíssimes coses a aportar. A Xavier Amorós l’edat no l’ha perdonat, com es diu popularment. Tots tres han sigut persones devotes del nostre fet cultural. Tot un orgull per a les ciutats d’Amposta, de Ciutadella i de Reus haver poder gaudir de la seua devoció de poble, de cultura i de país. Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels! Sit tibi terra levis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!